Rubió (Soriguera)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRubió
Rubió (Soriguera).jpg
Vista del poble de Rubió des de la carretera N-260

Localització
Localització de Soriguera respecte de Soriguera.png
42° 22′ 33″ N, 1° 13′ 21″ E / 42.37583333°N,1.2225°E / 42.37583333; 1.2225
Població
Total 10 hab. (2010)
Geografia
Altitud 1687 m
Història
Festa major
1 d'agost
'"`UNIQ--ref-00000001-QINU`"'

Modifica dades a Wikidata

Rubió és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia ja a l'antic terme de Soriguera, abans que aquest s'ampliés amb Estac. Rubió disposà d'una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992. És a prop de l'extrem de llevant del terme municipal, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió. És el nucli més alt habitat permanentment de Catalunya. Actualment forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. Segons Joan Coromines,[2] Rubió té el seu origen en un nom propi llatí, degudament evolucionat cap al català medieval: Rubbionis, que esdevé la forma actual per evolució simple. L'església parroquial, dedicada a Sant Salvador depèn de la de Llagunes. Antigament formava part del Vescomtat de Pallars.

Geografia[modifica]

El poble de Rubió està situat en un esperó del vessant sud de la Roca de Coma-sarrera i sud-est de la Basseta, en un petit turó que forma la carena en aquell lloc i que domina el poble pel nord. Les cases s'estenen en els laterals oest, sud-oest i sud d'aquest turó, amb l'església de Sant Salvador a l'extrem de llevant del poble. Recorre el poble un sol carrer, irregular i que fa una giragonsa.

Les cases del poble
[3]
  • Casa d'Andreu
  • Casa de Bigorra
  • Casa de Caplloc
  • Casa de Cisco
  • Casa de Pei
  • La Rectoria
  • Casa de Soler
  • Casa de Vilanova

Història[modifica]

El 1553 Robio enregistrava 3 focs civils i cap d'eclesiàstic[4] (uns 15 habitants). Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[5] a Rubió. Hi diu que és una localitat de l'ajuntament de Soriguera. Es troba en una penya sota una alta muntanya, al costat del Torrent de les Comes. El clima hi és fred, propens a les inflamacions, i el combaten tots els vents. Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església de Sant Salvador, annexa de la de Llagunes. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi criava bestiar de tota mena, en especial vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i conills i pesta de truites. Comptava amb 5 veïns (cap de casa) i 32 ànimes (habitants).

L'entitat local menor de Rubió no consta quan va ser creada, però era una de les pedanies existents des de molts anys enrere. Eren regides per un alcalde pedani. Passats els anys, aquestes entitats foren convertides en les actuals entitats municipals descentralitzades i adaptades a les noves legislacions municipals. La de Rubió fou suprimida el 1992, tot i que deixà d'actuar abans de les eleccions del 1991, any en què no hi va haver cap candidatura a la seva presidència. A les eleccions municipals del 1979 no s'hi havia presentat cap candidatura.

Com estava previst en la legislació municipal d'aquell moment, els pobles constituïts en entitat municipal descentralitzada (EMD) elegien, alhora que l'alcalde i regidors del seu municipi, un president d'EMD. En el cas de Rubió, aquesta figura va ser coberta per Josep Mitjana i Lliset (1983 - 1991).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
(Font: XTEC[6])
1857 1888 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
65 43 39 49 52 36 36 33 10 12 14 10 9 11 10 9 10 10

Referències[modifica]

  1. Tot i que actualment ja no se celebra
  2. Coromines, Joan. «Rubió». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 84-7256-852-0. 
  3. Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  4. Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 74. ISBN 84-232-0189-9. Pere Pont, cònsol, Joan Soler i Joan Ergullós
  5. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  6. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica]

  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 

Enllaços externs[modifica]