Rubiol gros d'escates brunes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuRubiol gros d'escates brunes
Agaricus augustus Modifica el valor a Wikidata
Agaricus augustus 2011 G1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni lliure

Edibilitat

Bolet comestible

Estípit

Estípit anellat

Color de les espores

Marró

Ecologia

Sapròfit

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaAgaricaceae
GènereAgaricus
EspècieAgaricus augustus Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838
Nomenclatura
Sinònims
  • Agaricus augustus var. perrarus (Schulzer) Bon & Cappelli, 1983
  • Agaricus perrarus Schulzer, 1880
  • Fungus augustus (Fr.) Kuntze, 1898
  • Pratella augusta (Fr.) Gillet, 1878
  • Psalliota augusta (Fr.) Quél., 1872
  • Psalliota peronata Massee, 1892[1]
Exemplar fotografiat a Bulgària.
Exemplars joves fotografiats a Saint Chéron (França).
Rubiol gros en un bosc de coníferes de Bulgària

El rubiol gros d'escates brunes (Agaricus augustus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les agaricàcies.

Descripció[modifica]

  • Barret carnós que pot assolir 22 cm de diàmetre, molsut, gran, llis al disc central, de bru daurat a ocraci, algun cop bru grisenc.
  • Superfície escamosa, amb escames fibril·loses disposades concèntricament.
  • Grogueja al frec.
  • Marge que sobresurt més enllà de les làmines.
  • Làmines grises de jove, brunes en madurar, amb aresta més clara.
  • Cama blanca que pot arribar als 20 cm d'altura i 4 cm de gruix, sovint amb grans escates blanques.
  • Anell alt, doble, amb escates semblants a les de la cama, grogues al frec.
  • Carn blanca, aviat bruna al punt d'unió de la cama i el barret. És bruna al peu.
  • Carn que fa olor d'ametlles o anís a causa de la presència d'alcohol benzílic i benzaldehid.[2]
  • Les espores són de color marró xocolata.[3][4][5]

Reproducció[modifica]

Fructifica a la fi de l'estiu i la tardor.[6]

Hàbitat[modifica]

Vora planifolis i coníferes.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Europa, Nord-amèrica, Àsia i l'Àfrica del Nord.[8]

Comestibilitat[modifica]

És comestible, de qualitat excel·lent i molt consumit a Euràsia, els Estats Units, el Canadà i algunes zones de Mèxic. Malauradament, molt sovint és infestat per larves de mosques.[9][10]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Mycological Society of America, (2002). "The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei". Mycologia 94 (3): 373–376. [1]
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 96.
  4. Michael Jordan, (1995). The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. David & Charles. p. 221. ISBN 0-7153-0129-2
  5. Noordeloos M. E., (2001). Vol. 5 of Flora Agaricina Neerlandica: Critical Monographs on Families of Agarics and Boleti Occurring in the Netherlands. Pp. 44–45. ISBN 9054104953. [2]
  6. Michael Jordan, (1995).
  7. RogersMushrooms (anglès)
  8. E-Flora BC: Electronic Atlas of the Plants of British Columbia Arxivat 2012-02-23 a Wayback Machine. (anglès)
  9. Boa ER., (2006). "Champignons Comestibles Sauvages". Food and Agriculture Organization of the United Nations. p. 141. ISBN 9252051570
  10. The Fungi of California (anglès)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]