Rubus odoratus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuRubus odoratus
Rubus-odoratus-flower.JPG
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereRubus
EspècieRubus odoratus
Carl von Linné, 1753
Modifica les dades a Wikidata

L'esbarzer d'olor, esbarzer porpre, (Rubus odoratus) és un esbarzer originari dels EUA, pertanyent a la família de les rosàcies.

Il·lustració

Descripció[modifica]

Aconsegueix una grandària de 15–22 dm d'altura. Floreix en ple estiu, i les seves flors són molt aromàtiques, de color rosat a blanquinós. Tot i que fa molta olor, no té un gust bo. Produeix fruita a la tardor. El fruit recorda el gerd però camús i gran; dóna moltes drupes i és una mica raspós. Les fulles són grans i semblants a dolmes (fulles de parra). Tiges sense espines, l'escorça es desprèn en tires.

S'usa fonamentalment en jardineria, com a planta ornamental.

Taxonomia[modifica]

Rubus odoratus fou descrit per Carl von Linné i publicat en Species Plantarum 1: 494. 1753.[1]

Etimologia

Rubus: nom genèric que deriva del llatí que significa "esbarzer" o "gerd" o de ruber = "vermell"[2]

odoratus: epítet llatí que significa "olorosa"[3]

Varietats
Sinonímia
  • Bossekia odorata (L.) Greene
  • Rubacer columbianum (Millsp.) Rydb.
  • Rubacer odoratum (L.) Rydb.
  • Rubus columbianus (Millsp.) Rydb.
  • Rubus glandulifolius Salisb.
  • Rubus grandifolius Salisb.
  • Rubus odoratus var. columbianus Millsp.
  • Rubus odoratus var. odoratus
  • Rubus quinquelobus Stokes[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Rubus odoratus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 27 setembre 2014].
  2. En Nombres Botánicos
  3. En Epítetos Botánicos
  4. Error en el títol o la url.«». The Plant List.

Bibliografia[modifica]

  1. Blanchan, Neltje (2005). Blanchan, Neltje. {{{títol}}}. Project Gutenberg Literary Archive Foundation. 
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pàg. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  7. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  8. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.