Rudolf Friml

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRudolf Friml
Rudolf Friml 1905 (cropped).jpg
(1905) modifica
Biografia
Naixement7 desembre 1879 modifica
Praga modifica
Mort12 novembre 1972 modifica (92 anys)
Hollywood (Califòrnia) modifica
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park modifica
Dades personals
Altres nomsRoderich Freeman
Charles Rudolf Friml modifica
FormacióConservatori de Praga modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pianista
OcupadorConservatori de Praga modifica
GènereÒpera modifica
ProfessorsAntonín Dvořák modifica
InstrumentPiano modifica
Obra
Obres destacables
Signatura
Signatura Rudolf Friml.png modifica

IMDB: nm0295775 IBDB: 11702
Musicbrainz: 948c23f9-777c-442b-9171-58e193db7a5f Discogs: 628266 IMSLP: Category:Friml,_Rudolf Allmusic: mn0000178864 Find a Grave: 368 Modifica els identificadors a Wikidata

Rudolf Friml (Praga, Txèquia, 7 de desembre de 1884 - Hollywood Califòrnia, EUA, 12 de novembre de 1972) fou un compositor i pianista txec.

Fou deixeble de Dvořák en la seva ciutat natal traslladant-se el 1904 als Estats Units, on va residir i del que el 1925 adoptà la nacionalitat.

Va ésser mestre de Josef Jiránek, en el Conservatori de Praga (1900-1903). Per espai de cinc anys acompanyà com a pianista al cèlebre violinista i compatriota seu Kubelík, quan aquest feu diverses visites als Estats Units. Vers el 1906, finalitzada una gira amb Kubelík, donà diversos concerts amb orquestra i sol. Però ben aviat abandonà l'activitat com a concertista per a dedicar-se a la composició.

Obra[modifica]

  • Christmas Carol, ballet, representada en el Teatre Reial de Dresden.
  • Auf Japan, ballet, representada en el Teatre Reial de Dresden.
  • The Firefly, (1912).
  • High Jinks, (1913).
  • Katinka, (1915).
  • You're in Love.

Operetes i comèdies musicals[modifica]

  • La noia camperola, (1914).
  • Gloriana, (1918).
  • Sometime, (1918).
  • Tumble in, (1919).
  • Little Whopper, (1919).
  • June Love, (1920).
  • Ziegfeld Follies, (1921 amb noves versions de 1923, 1924 i 1925).
  • Blue Kitten, (1922).
  • Cinders, (1923).
  • Dew-Drop Inn, (1923).
  • Rose Marie, (1923).
  • El Rei rodamón, (1925).
  • The Wild Rose, (1926).
  • La noia de Palm Beach, (1926).
  • No Foolin, (1926).
  • Aguila blanca, (1927).
  • Els tres mosqueters, (1928).
  • Au del Paradís, (1930).
  • Luana, (1930).
  • The Lottery Bride, (1930).
  • Annina, (1934).

De totes aquestes obres, Ziegfeld Follies, peça sumptuosa i de gran aparell, aconseguí un senyalat èxit, malgrat dintre de l'acceptació general que el públic dispensà a les altres, com ho demostren les seves noves versions. Més un verdader triomf, degut a la seva màxima universal difusió popular, fou el que li proporcionà Rose Marie (sobre texts d'Otto Harbach i Oscar Hammerstein II), davant de tot per la cançó anomenada Crida índia d'amor, encara que per ¡Ho, Rose Marie t'estimo. Aquesta obra s'estrenà a Nova York el 2 de setembre de 1924 i fou portada al cinema, el 1927 per Jeanette MacDonald i Nelson Eddy. Així mateix la pel·lícula The Great Ziegfeld es basà en Ziegfeld Follies.

Aquest tipus de comèdia musical, on hi ha forçades concessions literàries a l'argument tret de la vida real dels Estats Units i preses del jazz, llavors en la seva etapa clàssica, delata, amb tot, la seva procedència de l'opereta centre-europea. Assolí el seu màxim apogeu en el decenni de 1921-30 (vegeu sinó la cronologia de Friml), malgrat que continuà vivint per pura inèrcia alguns anys més tard, fins que per a fi guanyà terreny un tipus de comèdia menys convencional i més d'acord amb la realitat del país, en la qual, també musicalment, es produeix un apropament al jazz, malgrat que sigui comercialitzant-lo. D'ací el triomf d'Oklahoma (1943), amb text d'Hammerstein II, i música de Richard Rodgers.

A més, Friml, va compondre molta música clàssica, tant per a piano, orquestra i violí

Obra més conegudes clàssiques[modifica]

  • Dos Concerts, per a piano i orquestra.
  • Suite mignone, op. 35. per a violí i piano.
  • Dumbka, op. 63. per a violí i piano.
  • O Vermeland, op. 64. per a violoncel i piano.

Per a piano[modifica]

  • Vals de concert, op. 12.
  • Dansa bohemia, op. 29.
  • Estudio staccato, op. 37.
  • Estudio en fa, op. 44.
  • Califòrnia-Suite, op. 57.
  • Suite bohèmia, op. 60.
  • Llegenda, op. 66.
  • Drifting, op. 67.
  • Aquarel·les, op.74.
  • Five Mood Pictures, op. 79.
  • Escenes pastorals, op. 80.

I més d'un centenar de lieder.

Bibliografia[modifica]