Rudolf Kjellén
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (sv) Johan Rudolf Kjellén 13 juny 1864 |
| Mort | 14 novembre 1922 (58 anys) Parròquia de la Catedral d'Uppsala (Suècia) |
| Sepultura | cementiri vell d'Uppsala (1922–) |
| Membre de la Primera Cambra | |
| 1911 – 1917 Circumscripció electoral: Southern Kalmar County Constituency (en)  | |
| Membre de la Segona Cambra | |
| 1905 – 1908 Circumscripció electoral: Göteborg municipality constituency (en) | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Uppsala - catedràtic (1880–) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geopolítica i ciències polítiques |
| Lloc de treball | Estocolm |
| Ocupació | politòleg, polític, professor d'universitat, geògraf |
| Ocupador | Universitat de Göteborg Universitat d'Uppsala |
| Partit | National Party (en) (1912–1917) |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Ruth Kjellén-Björkquist |
 | |
Rudolf Kjellén (1864-1922) Nascut a Suècia, a l'illa de Torsö, al bell mig del llac Voenern. Estudiarà a la Universitat d'Uppsala on serà diplomat en ciències polítiques i més endavant, a banda d'ensenyar ciències polítiques esdevindrà professor de Geografia.[1]
R.Kjellen inventa el terme Geopolitik. Per ell, era una de les 5 branques de la ciència. El que farà és aprofundir en les idees de Ratzel. Kjellen diu que l'Estat és un ésser viu i es compon dels que hi viuen i del territori físic. El govern és el cervell, l'imperi és el cos i el poble els òrgans: una visió organicista. Està en contra de les migracions perquè diu que seria com talar-se el cordó umbilical. Aquest també pretenia fer una ciència empírica que servís per als estats i escriurà unes lleis pel desenvolupament territorial dels estats. Així doncs, el seu gran mèrit és que estira tot això i ho porta a una situació geopolítica real. Kjellen creia que Alemanya tenia unes virtuts racials, socials i militars com cap altra nació i que havien de ser els militars els que empenyessin aquestes virtuts cap a l'èxit. D'aquí sorgeix la seva noció de biopolítica, que ell conceptualitza per primer cop, però que és de tota manera diferent de la de Michel Foucault.[2][3]
Defineix l'espai vital d'Alemanya: des del Bàltic a Suïssa i de Suïssa al Bòsfor. Es basa en la Mitteleuropa, que és la unió de les dues conques del Rin i del Danubi. Un cop s'aconsegueixi això, cal crear l'imperi i expandir-lo de manera natural cap a l'Orient mitjà i l'Àfrica.[4]
Les seves idees tindran un gran impacte a Alemanya. En aquell moment Europa està vivint unes quantes crisis quan, el 1918, un filòsof anomenat O.Spengler publica "El declivi d'Occident", on parla de la lluita de classes i de la burgesia i el missatge que vol fer arribar és que la comoditat porta a ser una cultura sense afany. Aquest proposa un retorn a la lluita, a les virtuts racials, les guerres, etc. Exactament el que sí que té el poble alemany.[5] És per això que el poble alemany accepta aquest pensament i se’l fa seu. No obstant això, perdrà la Guerra: perdrà diners, territori (tractat de Versalles: Alsàcia i Lorena cap a França), creació de Polònia i Txecoslovàquia, etc. En definitiva, passarà just el contrari del que preveia Kjellen: una humiliació.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Rudolf Kjellén». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kjellen, Rudolf. Stormakterna : konturer kring samtidens storpolitik volume pt. 2.. [Place of publication not identified]: Nabu Press, 2010. ISBN 1-172-62803-3.
- ↑ Lagergren, Fredrika «Den mångsidige statsvetaren : Rudolf Kjellén och den biopolitiska teorin = The versatile scientist : Rudolf Kjellén and the theory of biopolitics». Forskarbiografin, 1998, pàg. S. 109–122.
- ↑ Eder, Klaus; Spohn, Willfried. Collective Memory and European Identity: The Effects of Integration and Enlargement (en anglès). Ashgate, 2005. ISBN 978-0-7546-4401-9.
- ↑ Spengler, Oswald. The decline of the West. Nova York: Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-506751-7.
- ↑ Blakemore, Erin. «Germany's World War I Debt Was So Crushing It Took 92 Years to Pay Off» (en anglès). [Consulta: 25 desembre 2021].