Rudolf Lipschitz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRudolf Lipschitz
RLipschitz.jpeg
Nom original Rudolf Otto Sigismund Lipschitz
Dades biogràfiques
Naixement 14 de maig de 1832
Königsberg, Prússia; avui Kaliningrad, Rússia
Mort 7 d'octubre de 1903(1903-10-07) (als 71 anys)
Bonn, Imperi Alemany
Sepultura Cementiri Poppelsdorfer (Bonn)
50° 43′ 03″ N, 7° 04′ 53″ E / 50.717525°N,7.081306°E / 50.717525; 7.081306
Alma mater Universitat de Königsberg
Universitat de Berlín
Tesi Determinatio status magnetici viribus inducentibus commoti in ellipsoide (1853)
Director de tesi Dirichlet, Martin Ohm
Es coneix per Condició de Lipschitz
Teorema de Cauchy-Lipschitz
Activitat professional
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Breslau
Universitat de Bonn
Deixebles Felix Klein
Influències de
Dades familiars
Cònjuge Ida Pascha
Modifica dades a Wikidata

Rudolf Otto Sigismund Lipschitz (Konigsberg, Prússia, 14 de maig de 1832 - Bonn, Imperi Alemany, 7 d'octubre de 1903) va ser un matemàtic alemany que va establir la condició de Lipschitz,[1] una desigualtat que garanteix la solució única de determinades equacions diferencials.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Fill d'un ric terratinent jueu, Lipschitz va rebre una bona educació. Als quinze anys ja havia ingressat a la universitat de Königsberg, però va acabar els seus estudis a la de Berlín, on es doctorà el 1853 sota la direcció de Dirichlet i Martin Ohm. El 1857 va obtenir l'habilitació a Berlín i el mateix any es va casar.[2]

Després d'uns anys de professor adjunt a Berlín, va ser nomenat professor titular a Breslau, on només hi va estar dos anys, de 1862 a 1864. A partir d'aquesta última data va ser professor titular de la universitat de Bonn, de la que va ser el primer professor jueu, ocupant la càtedra de matemàtiques des de 1869 fins a 1903.[3]

Els seus camps de recerca principals van ser l'anàlisi matemàtica, la geometria diferencial i la física matemàtica, tot i que també va estudiar en camps com la teoria de nombres i àlgebra lineal. Va publicar un centenar d'articles de recerca i un llibre de text,[4] Grundlagen der Analysis (Fonaments de l'anàlisi) (1877), en el que es formalitzava per primera vegada a aquest nivell tota la visió weierstrassiana de les funcions.

A més dels seus treballs de recerca va ser un actiu administrador, fundant un seminari matemàtic, construint la biblioteca i implementant un tercera càtedra de matemàtiques a la que es va incorporar Hermann Minkowski. L'alumne més conegut de Lipschitz va ser Felix Klein.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Weisstein, MathWorld.
  2. McElroy, 2005, p. 176.
  3. Purkert, 2012, p. 88.
  4. Scharlau, 1986, p. 165.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudolf Lipschitz Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Rudolf Lipschitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Schoeneberg, Bruno. «Lipschitz, Rudolf Otto Sigismund». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 maig 2017].
  • Todd, Rowland; Weisstein, Eric W. «Lipschitz Function». MathWorld. [Consulta: 21 maig 2017].
  • Weisstein, Eric W. «Lipschitz Condition». MathWorld. [Consulta: 21 maig 2017].