Vés al contingut

Rudolf Lipschitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRudolf Lipschitz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Rudolf Otto Sigismund Lipschitz Modifica el valor a Wikidata
14 maig 1832 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1903 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Bonn (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Poppelsdorfer (Bonn) 50° 43′ 03″ N, 7° 04′ 53″ E / 50.717525°N,7.081306°E / 50.717525; 7.081306
FormacióUniversitat de Königsberg
Universitat de Berlín
Tesi acadèmicaDeterminatio status magnetici viribus inducentibus commoti in ellipsoide (1853)
Director de tesiDirichlet, Martin Ohm
Es coneix perCondició de Lipschitz
Teorema de Cauchy-Lipschitz
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, àlgebra, teoria de nombres, geometria diferencial, estructura algebraica, quaternió i anàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Breslau
Bonn Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Breslau
Universitat de Bonn
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralFelix Klein Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIda Pascha Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 188543690 Modifica el valor a Wikidata


Rudolf Otto Sigismund Lipschitz (Königsberg, Prússia, 14 de maig de 1832 - Bonn, Imperi Alemany, 7 d'octubre de 1903) va ser un matemàtic alemany que va establir la condició de Lipschitz,[1] una desigualtat que garanteix la solució única de determinades equacions diferencials.

Vida i Obra

[modifica]

Fill d'un ric terratinent jueu, Lipschitz va rebre una bona educació. Als quinze anys ja havia ingressat a la universitat de Königsberg, però va acabar els seus estudis a la de Berlín, on es doctorà el 1853 sota la direcció de Dirichlet i Martin Ohm. El 1857 va obtenir l'habilitació a Berlín i el mateix any es va casar.[2]

Després d'uns anys de professor adjunt a Berlín, va ser nomenat professor titular a Breslau, on només hi va estar dos anys, de 1862 a 1864. A partir d'aquesta última data va ser professor titular de la universitat de Bonn, de la que va ser el primer professor jueu, ocupant la càtedra de matemàtiques des de 1869 fins a 1903.[3]

Els seus camps de recerca principals van ser l'anàlisi matemàtica, la geometria diferencial i la física matemàtica, tot i que també va estudiar en camps com la teoria de nombres i àlgebra lineal. Va publicar un centenar d'articles de recerca i un llibre de text,[4] Grundlagen der Analysis (Fonaments de l'anàlisi) (1877), en el que es formalitzava per primera vegada a aquest nivell tota la visió weierstrassiana de les funcions.

A més dels seus treballs de recerca va ser un actiu administrador, fundant un seminari matemàtic, construint la biblioteca i implementant un tercera càtedra de matemàtiques a la que es va incorporar Hermann Minkowski. L'alumne més conegut de Lipschitz va ser Felix Klein.

Referències

[modifica]
  1. Weisstein, MathWorld.
  2. McElroy, 2005, p. 176.
  3. Purkert, 2012, p. 88.
  4. Scharlau, 1986, p. 165.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Rudolf Lipschitz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Schoeneberg, Bruno. «Lipschitz, Rudolf Otto Sigismund». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 maig 2017].
  • Todd, Rowland; Weisstein, Eric W. «Lipschitz Function». MathWorld. [Consulta: 21 maig 2017].
  • Weisstein, Eric W. «Lipschitz Condition». MathWorld. [Consulta: 21 maig 2017].