Rudolf Serkin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRudolf Serkin
Rudolf Serkin 1962c.jpg
modifica
Biografia
Naixement28 març 1903 modifica
Cheb (en) Tradueix modifica
Mort8 maig 1991 modifica (88 anys)
Guilford (Vermont) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer modifica)
Lloc d'enterramentVermont modifica
Activitat
OcupacióPianista, músic i pedagog musical modifica
OcupadorCurtis Institute of Music modifica
ProfessorsRichard Robert modifica
AlumnesRuth Laredo, Steven De Groote (en) Tradueix i Seymour Lipkin (en) Tradueix modifica
InstrumentPiano modifica
Família
FillsPeter Serkin modifica
Premis

IMDB: nm1182421 Musicbrainz: 005da96d-67fb-4723-ad78-b0571b6ce076 Discogs: 834223 Modifica els identificadors a Wikidata

Rudolf Serkin (Ege, Àustria, 28 de març de 1903 - Guilford, Estats Units, maig de 1991) fou un pianista austríac nacionalitzat estatunidenc.

Iniciat des de molt jove en l'estudi del piano amb Richard Robert a Viena, també va rebre lliçons d'Arnold Schönberg en composició i debutà només amb quinze anys amb l'Orquestra Filharmònica de Viena.

La seva carrera com a concertista, tanmateix, comença a Berlín el 1920, quan actua com a solista i també en recitals de cambra amb Adolf Busch i Hermann Busch, amb els quals forma trio molt apreciat a tot Europa. En aquesta ciutat també va fer de professor tenint entre el seu alumnat a Na Edith Picht-Axenfeld, que més tard seria una coneguda pianista.[1]

El 1933 debuta a Amèrica, on actua amb freqüència al costat d'Arturo Toscanini. El 1935, contrau matrimoni amb la filla d'Adolf Busch, Irene, i el 1939 fixa la seva residència als Estats Units, país en el qual exerceix funcions docents en el Curtis Institute de Filadèlfia, del que es converteix en director el 1968.

També fou director del festival de Música de Marlboro, a Vermont, i participà en nombroses edicions del Festival de Prada, Conflent amb Pau Casals. Bohuslav Martinů li dedicà la seva Sonata per a piano que Serkin estrenaria el 1957.

Discografia seleccionada[modifica]

  • Ludwig van Beethoven: Concert per a piano, violí i violoncel amb Laredo, Parnas i l'Orquestra del Festival de Marlboro dirigida per Peter Schneider
  • Ludwig van Beethoven: Sonates per a violoncel i piano dirigida per Pau Casals
  • Johannes Brahms: Concert per a piano i orquestra nº. 1 amb l'Orquestra Filarmonica de Filadèlfia dirigida per Eugene Ormandy
  • Felix Mendelssohn Bartholdy: Concerts per a piano nº. 1 i 2 amb l'Orquestra Simfònica Columbia dirigida per Eugene Ormandy
  • Franz Schubert: Impromtus D 935
  • Robert Schumann: Concert per a piano i orquestra amb l'Orquestra de Filadelfia dirigida per Eugene Ormandy

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudolf Serkin
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1092. (ISBN 84-7291-226-4)