Rugat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRugat
Bandera de Rugat Escut de Rugat
Bandera de Rugat Escut de Rugat
Ayuntamiento de Rugat.jpg

Localització
Localització de Rugat respecte del País Valencià.png
38° 52′ 48″ N, 0° 21′ 46″ O / 38.88°N,0.36277777777778°O / 38.88; -0.36277777777778
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Capital Rugat
Municipis 1
Població
Total 179 (2016)
• Densitat 59,67 hab/km²
Gentilici Rugatí, rugatina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 3 km²
Altitud 300 m
Limita amb Aielo de Rugat
Partit judicial Ontinyent
Història
Festa major Finals de juliol
Organització i govern
• Alcalde Jordi Escrivà García
Indicatius
Codi postal 46842
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46219
Codi ARGOS 46219
Altres dades

Web www.rugat.es
Modifica dades a Wikidata

Rugat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

Rugat, se situa al sud-est de la comarca de la Vall d'Albaida. El seu perímetre presenta una forma allargada de nord a sud. A l'extrem meridional s'eleven algunes muntanyes de la Serra de Benicadell, amb altures superiors als 400 metres. El centre el constitueix una plana al·luvial formada pels arrossegaments dels barrancs de Llopis i del Llop, que donen lloc a les poques hortes que posseeix aquesta població. La meitat septentrional torna a ser accidentada per suaus turons coberts de vinyes, entre les quals destaquen el turó de Rugat i les llomes d'Arnet i el Alberón. A l'extrem nord l'altitud torna a disminuir a la Foia del Peu i en Els Fondons, travessat pel barranc del mateix nom. També ací predominen les vinyes.

El clima és mediterrani.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per enllaçar amb la CV-40 i la CV-60 per finalitzar a la CV-619.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de Rugat limita amb les localitats d'Aielo de Rugat i Castelló de Rugat, ambdues de la Vall d'Albaida.

Història[modifica]

Hi havia una fortalesa islàmica i diverses alqueries als seus orígens. Fins a mitjan segle XIV va ser de la corona. Després passà al Monestir de Santa Maria de la Valldigna i esdevingué centre de la Baronia de Rugat.[1]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Santandreu Langa UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Santandreu Langa Independent 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Santandreu Langa AP 30/06/1987
1991 - 1995 Vicente Santandreu Langa PP 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Santandreu Langa PP 17/06/1995
1999 - 2003 Raúl Martínez Fuster PSPV 03/07/1999
2003 - 2007 Raúl Martínez Fuster PSPV 14/06/2003
2007 - 2011 Rosa Martínez Garcia PP 16/06/2007
2011 - 2015 Jordi Escrivà Garcia PP 11/06/2011
Des del 2015 Jordi Escrivà Garcia PP 13/06/2015

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2012
198 195 194 199 194 207 200 196 186 193

Economia[modifica]

La seua economia antigament descansava fonamentalment en la riquesa agrícola, sent la vinya el cultiu més estés. En l'actualitat la vinya ha donat pas als arbres fruiters, els tarongers i hortalisses. Havent-se transformat gran part del secà en regadiu per degoteig. Encara que l'agricultura segueix sent un important factor de l'economia, cada vegada tenen més importància el sector industrial (ceràmica en poblacions limítrofes) i sobretot el sector serveis (turisme rural), ja que malgrat ser una petita localitat, aquesta població disposa d'un càmping amb un llac, un hotel rural, i tres restaurants.

La ramaderia en aquesta població té poca importància.

Monuments[modifica]

  • Palau de Rugat. (Segle XIV). Manté la forma original, el celler i la presó al soterrani, la cuina vella a la planta baixa, i al pis superior es guarda l'antiga andana per a la cria del cuc de seda.
  • Església Parroquial. (Segle XIV). Estil renaixentista. Té dues naus que semblen ser les restes d'una església anterior a la qual va afegir una nau paral·lela per ampliar les dimensions del temple. Destaca en el seu interior el retaule renaixentista de dotze taules, dedicat a la Verge de la Gràcia, obra de Nicolau Borràs (alumne de Joan de Joanes) de finals del 1500, concebut per al monestir de la Valldigna.

Festes locals[modifica]

  • Festes Patronals. Celebra les seues festes majors a finals de juliol, tenint el seu inici aquestes en l'últim dijous del mes, i perllongant fins dissabte, en honor a Sant Bernat, el Crist dels Prodigis i la Divina Aurora.

Vegeu També[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Rugat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Rugat
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rugat Modifica l'enllaç a Wikidata