Russula

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRussula
Russula emetica2.jpg
Russula sanguinea.jpg
Russula sanguinea fotografiada a Alemanya.
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Russulales
Família Russulaceae
Gènere Russula
Pers. 1797[1]
Tipus taxonòmic Russula emetica
Modifica dades a Wikidata

Russula és un gènere de bolets pertanyent a la família de les russulàcies, el qual va ser descrit per Christian Hendrik Persoon el 1796.[2]

Etimologia[modifica]

Russula vol dir 'rogenc'.[3]

Descripció[modifica]

  • Són força grossos.
  • Carn homogènia que es trenca com si fos guix.
  • No segreguen cap làtex.
  • Barrets de colors brillants (vermells, verds, violetes, etc.) i variats.
  • Esporada de blanca a groga.
  • Làmines lliures o adherents que, en alguns casos, són lleugerament decurrents en la maduresa.
  • Absència de teixits de vel parcial o volva universal en la seva tija o estípit.[4][5][6]

Hàbitat[modifica]

Són fongs amb micoriza associada a arbres i arbusts. Cada espècie prefereix o creix exclusivament amb un tipus particular d'arbre.[7]

Distribució geogràfica[modifica]

És de distribució cosmopolita.

Comestibilitat[modifica]

Per a la seua utilització culinària cal ser prudent, ja que algunes en són molt coents o acres. Tot i així, n'hi ha algunes de gran qualitat (com ara, la llora blanca (Russula virescens), la qual és excel·lent).[4][8]

Toxicitat[modifica]

Entre d'altres, són tòxics Russula emetica, Russula sardonia i Russula nobilis. Diversos agents actius tòxics s'hi han descobert i s'han anomenat russufelina.[9]

Risc de confusió amb altres gèneres[modifica]

Lactarius és un gènere relacionat amb Russula, però aquest darrer no emet làtex quan es trenca.

Espècies[modifica]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. aegerita.iespana.es (castellà)
  4. 4,0 4,1 Asociación micológica El Royo (castellà)
  5. ZipCodeZoo (anglès)
  6. MushroomExpert.Com (anglès)
  7. wildmanstevebrill (anglès)
  8. Russulales News (anglès)
  9. Takahashi A, Agatsuma T, Matsuda M, Ohta T, Nunozawa T, Endo T, Nozoe S «Russuphelin A, a new cytotoxic substance from the mushroom Russula subnigricans Hongo.». Chem Pharm Bull (Tòquio)., 40, 12, 1992, pàg. 3185–88. PMID: (resum) 1294320 (resum). [1]
  10. BioLib (anglès)
  11. Discover Life (anglès)
  12. Catalogue of Life (anglès)
  13. StrainInfo (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Arora, D., (1986). Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 83-103.
  • Avis, P. G., D. J. McLaughlin, B. C. Dentinger & P. B. Reich, (2003). Long-term increase in nitrogen supply alters above- and below-ground ectomycorrhizal communities and increases the dominance of Russula spp. in a temperate oak savanna. New Phytologist 160: 239-253.
  • Beardslee, H. C., (1918). The russulas of North Carolina. Elisha Mitchell Scientific Society 33: 147-197.
  • Bills, G. F. & Miller, O. K. Jr., (1984). Southern Appalachian Russulas. I. Mycologia 76: 975-1002.
  • Bills, G. F., (1984). Southern Appalachian russulas II. Mycotaxon 21: 491-517.
  • Bills, G. F., (1989). Southern Appalachian russulas IV. Mycologia 81: 57-65.
  • Burlingham, G. S., (1915). Russula. North American Flora 9: 201-236.
  • Burlingham, G. S., (1918). New species of Russula from Massachusetts. Mycologia 10: 93-96.
  • Burlingham, G. S., (1924). Notes on species of Russula. Mycologia 16: 16-23.
  • Buyck, B. & C. L. Ovrebo, (2002). New and interesting Russula species from Panama. Mycologia 94: 888-901.
  • Buyck, B., (2004). Short diagnoses and descriptions for some exotic Russula (Basidiomycotina). Cryptogamie, Mycologie 25: 127-128.
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999). ISBN 2-7114-1413-2.
  • Fatto, R. M., (1998). A study of selected Murrill's russulas. Mycotaxon 69: 487-502.
  • Fatto, R. M., (2000). Several russulas of the Chiricahua mountains. Mycotaxon 75: 265-272.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970). ISBN 2-04-007940-8.
  • Hesler, L. R., (1960). A study of Russula types. Memoirs of the Torrey Botanical Club 21. 59 pp.
  • Hesler, L. R., (1961). A study of Russula types, II. Mycologia 53: 605-625.
  • Hesler, L. R., (1961). A study of Julius Schaeffer's russulas. Lloydia 24: 182-198.
  • Hibbett, D.S., Binder, M., Bischoff, J.F., Blackwell, M., Cannon, P.F., Eriksson, O.E., Huhndorf, S., James, T., Kirk, P.M., Lücking, R., Lumbsch, H.T., Lutzoni, F., Matheny, P.B., McLaughlin, D.J., Powell, M.J., Redhead, S., Schoch, C.L. et al., 2007. A higher-level phylogenetic classification of the Fungi. Mycological Research 111: 509-547.
  • Kibby, G. & Fatto, R., (1990). Keys to the species of Russula in northeastern North America, Somerville, Nova Jersey: Kibby-Fatto Enterprises. 70 pp.
  • Miller, S. L., (2004). New and interesting species of Russula from the southeastern United States 1. Russula billsii. Mycotaxon 89: 31-38.
  • Pearson, A. A., (1950). The genus Russula. Segona edició. Londres: Brown & Sons. 24 p.
  • Peck, C. H., (1906). New York species of Russula. Report of the state botanist. New York State Museum Bulletin 116: 67-117.
  • Phillips, R., (1991). Mushrooms of North America. Boston: Little, Brown and Company. 108-133.
  • René Pomerleau: Flore des Champignons au Québec (Les éditions La Presse, 1980).
  • Roberts, C., (2007). Russulas of southern Vancouver Island coastal forests. Doctoral dissertation, University of Victoria. Victoria BC, Canadà.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.
  • Shaffer, R. L., (1989). Four white-capped species of Russula (Russulaceae). Memoirs of the New York Botanical Garden 49: 348-354.
  • Simpson, W. Synonymy of North American Russula. A literature survey. Russulales News 5: 23-33.
  • Thiers, H. D., (1997). New species of Russula from California. Mycotaxon 63: 349-358.
  • Thiers, H. D., (1997). The Agaricales (gilled fungi) of California 9. Russulaceae I. Russula. Eureka, Califòrnia: Mad River P.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996). ISBN 2-04-027177-5.
  • Weber, N. S. & Smith, A. H., (1985). A field guide to southern mushrooms, Ann Arbor, Michigan.


Enllaços externs[modifica]