Llora morada
Russula cyanoxantha  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula cyanoxantha Fr., 1863 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus cyanoxanthus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus cyanoxanthus Russula cyanoxantha var. variata
| ||||||||
La llora morada, cualbra morada, cualbra llora, llora, llorell o blavet (Russula cyanoxantha),[1] és una llora que pertany al grup de les cualbres, bolets de la classe dels basidiomicets. És un comestible apreciat.
Morfologia[modifica]
El seu capell d'entre 5 i 15 cm és carnós i pren una gran gamma de colors que van des del gris, el blau, violeta, verd, fins a tons groguencs. Les seves làmines són blanquinoses. La seva olor és suau i el seu gust primer és dolç, semblant al de les avellanes i, més tard, una mica picant.
Hàbitat[modifica]
Creix en qualsevol tipus de sòl i se'n poden trobar des de la primavera fins a la tardor, del litoral als Pirineus. És molt comú i abundant.
Gastronomia[modifica]
És una de les cualbres llores més buscades i apreciades. Es pot cuinar de moltes maneres, però generalment es fan en "platets" o fregit, que també és excel·lent. És adequat per conservar salat.
Referències[modifica]
- ↑ PASCUAL, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 233. ISBN 9788473069427.