Russula emetica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuRussula emetica
Russula emetica 117475.jpg
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni adnat

Edibilitat

Bolet tòxic

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula emetica
(Schaeff.) Pers. (1796)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Agaricus russula Scop. (1772)
  • Agaricus emeticus Schaeff. (1774)
  • Amanita rubra Lam. (1783)
  • Agaricus ruber (Lam.) DC. (1805)
  • Agaricus linnaei var. emeticus (Schaeff.) Fr. (1815)
  • Russula rubra (Lam.) Fr. (1838)
  • Melanoleuca russula (Scop.) Murrill (1914)
[1]
Modifica les dades a Wikidata

Russula emetica (emetica vol dir que provoca el vòmit) és un bolet verinós que constitueix l'espècie tipus dins del gènere Russula. El seu capell fa fins a 8,5 cm de diàmetre i és de color vermell. Està distribuït àmpliament per l'hemisferi nord i creix sobre el sòl en arbredes pantanoses amb associació de micoriza amb coníferes, especialment pins.

Els vòmits els provoca quan es consumeix en estat cru i, encara que a l'est d'Europa es consumeix bullit o en vinagre, i d'aquestes manera ja no resulta tòxic, encara que és amargant, no es recomana consumir-lo. Hi ha moltes espècies del gènere Russula que tenen el capell vermell, i algunes són tan difícils de distingir que només es pot fer a partir de característiques microscòpiques.

Els agents tòxics encara no s'han identificat, però es creu que es tracta de sesquiterpens, com són els aïllats del gènere relacionat Lactarius i del bolet Russula sardonia.[2] Els sesquiterpenoides identificats de R. emetica inclouen els compostos ja coneguts lactarorufina A, furandiol i metoxifuranalcohol, i un compost sense nom únic en aquesta espècie.[3]


Referències[modifica]

  1. «Russula emetica (Schaeff.) Pers. 1796». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 15 octubre 2012].
  2. Benjamin DR.. Mushrooms: Poisons and Panaceas—A Handbook for Naturalists, Mycologists and Physicians. New York, New York: WH Freeman and Company, 1995, p. 369. ISBN 0-7167-2600-9. 
  3. Kobata K, Kano S, Shibata H. «New lactarane sesquiterpenoid from the fungus Russula emetica». Bioscience Biotechnology and Biochemistry, 59, 2, 1995, pàg. 316–318. DOI: 10.1271/bbb.59.316.


Enllaços externs[modifica]

  • IndexFungorum|191650