Vés al contingut

Vinosa de cranc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Russula xerampelina)
Infotaula d'ésser viuVinosa de cranc
Russula xerampelina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereRussula
EspècieRussula xerampelina Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1838
Nomenclatura
BasiònimAgaricus xerampelinus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus esculentus var. xerampelinus ((Schaeff.) Pers. 1801)
  • Agaricus rubellus (Batsch 1783)
  • Agaricus xerampelina (Schaeff. 1770)
  • Russula alutacea var. erythropus (Fr. 1874)
  • Russula erythropus (Fr. ex Pelt. 1908)
  • Russula erythropus var. ochracea (J. Blum 1961)
  • Russula xerampelina var. erythropus ((Fr. ex Pelt.) Konrad & J. Favre)
  • Russula xerampelina var. xerampelina ((Schaeff.) Fr. 1838)[1]
Exemplar de Commanster (Bèlgica)

La vinosa de cranc és una cualbra de barret vermell (= crualga vinosa[2]) (Russula xerampelina) caracteritzada per l'olor de marisc que desprén la seva carn. És una espècie de bolet pertanyent a la família Russulaceae.

Descripció

[modifica]
  • Barret en l'adult suaument deprimit al centre.
  • Superfície de colors molt vius.
  • Cutícula separable només a la perifèria.
  • Marge sovint solcat.
  • Làmines més o menys forcades vora la cama.
  • Cama de color rosa carmí viu, amb el temps tacada de groc brunenc a partir del peu.
  • Carn blanca, del mateix color de la superfície sota la cutícula, que vira a brunenc a l'aire. Fa olor de gambes cuites de mala qualitat i es tenyeix de verd en contacte amb el sulfat ferrós.
  • L'esporada pot ésser de color crema, groc o groc carabassa.[3][4][5][6][7]

Hàbitat

[modifica]

Viu vora coníferes, de la muntanya mitjana a l'alta muntanya.[5][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Europa i Nord-amèrica (des del cercle polar àrtic fins a Costa Rica).[6]

Comestibilitat

[modifica]

És considerada una de les millors espècies comestibles del seu gènere, tot i que el sabor que desprèn de gambes cuites persisteix després de cuita (això és més acusat en els exemplars més vells).[6][9][10]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 73.
  4. Astur Natura (castellà)
  5. 5,0 5,1 MushroomExpert.com (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Roger's Mushrooms Arxivat 2011-11-07 a Wayback Machine. (anglès)
  7. Encyclopedia of Life (anglès)
  8. David Arora, 1986. Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4
  9. David Pegler, 1981. The Mitchell Beazley Pocket Guide to Mushrooms and Toadstools. Mitchell Beasley. ISBN 0855333472
  10. Thomas Laessoe, 1998. Mushrooms (flexi bound). Dorling Kindersley. ISBN 0-7513-1070-0

Bibliografia

[modifica]
  • Adamcik, Slavomir, 2004. "Studies on Russula clavipes and related taxa of Russula section Xerampelinae with a predominantly olivaceous pileus". Persoonia 18 (3): 393–409.
  • Nilson S & Persson O., 1977. Fungi of Northern Europe 2: Gill-Fungi. Penguin. p. 122. ISBN 0-14-063006-6.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons. Bordas, 1996. ISBN 2-04-027177-5.

Enllaços externs

[modifica]