Ruta Alpina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Senyal en la Ruta Alpina a Piz Uccello, Suïssa
Senyals suïssos de senderisme en groc-Camí de muntanya: en blanc-vermell-blanc, i Ruta Alpina: en blanc-blau-blanc

Una ruta alpina és un camí o ruta a través de terreny difícil en muntanyes altes com el Alps, de vegades sense cap camí obvi. En el Alps, els clubs Alpins defineixen i marquen una Ruta Alpina (determinada), també anomenada Alpinweg o Alpinwanderweg (ruta de senderisme dels Alps).

De manera més general, el terme s'utilitza per a les rutes de creuament dels Alps, com la ruta Napoleonica i les vies Romanes que travessaven el Alps en tepms antics. També s'utilitza per descriure rutes (camins, carreteres i vies de ferrocarrils) en altres muntanyes amb condicions semblants a les alpines.

Descripció[modifica]

Normalment, les rutes alpines ni es construeixen ni es mantenen. Van generar-se pel fet de ser utilitzades tradicionalment durant anys o dècades. Ocasionalment, seccions perilloses i exposades poden ser equipades amb protecció com cables d'acer, cadenes, ajuts pel r`pel i empernaments. Això és mantingut a un mínim ("die absolute Ausnahme", a excepció absoluta), tant per a la preservació del medi ambient com per evitar problemes de responsabilitat pels qui instal·len els dispositius.[1] Escalador Paul Preuss va escriure un article el 1911 sobre l'ús d'ajuts artificials en les rutes alpines (com els pitons), en el seu assaig "" Ajudes artificials a les rutes alpines ".[2]

Senyal marcant les rutes Alpines pels clubs Alpins

En el Alps, els clubs Alpins marquen les que ells designen com "Rutes Alpines " en blau i blanc. A Àustria i Alemanya els senyals són en blau-blanc-blau, a Suïssa els senyals pel l'anomenat "Alpinwanderwege" estan pintats en blanc-blau-blanc.[3][4] De vegades les rutes no tenen cap senyal, només fites "Steinmandl", (petit home de pedra), que marquen el camí. Algunes rutes requereixen habilitats d'escalada de nivells menors de dificultat (I i II segons l'associació UIAA).[5]

Cairn En el Treffauer

Per fer les rutes alpines, els escaladors necessiten aptitud física i un bon equip, peu ferm, i en algunes rutes també una capacitat per soportar les altures .També necessiten un bon sentit de l'orientació i saber utilitzar mapes i brúixola.[6][4] Si no tenen experiència alpina, haurien d'utilitzar un guia de muntanya. La roba ha de ser resistent a la intempèrie. Algunes rutes requereixen material d'escalada, com cordes i destrals de gel, alguns fins i tot necessiten crampons. És de cabdal importància comprovar el clima i les condicions de la ruta per anticipat.[7][8]

Les rutes alpines són classificades segons sistemes diferents depenent del pais. A Suïssa, un Alpinwanderweg és un camí de senderisme marcat pel grau més alt grau de dificultat d'acord amb els graus de dificultat del Swiss Alpine Club.[9]

Història[modifica]

La primera via Romana que connectà Itàlia amb el que avui és Alemanya fou la Via Claudia Augusta, va ser completada vers  els anys 46–47 dC., des de Verona al Reschen Pass, la vall del riu Inn i el Fern Pass fins a Augusta Vindelicorum, avui Augsburg. El pass més antic dels Alps Occidentals és el Coll del Gran Sant Bernat, d'un ús tant antic com l'Edat de Bronze i i que mostra els rastres d'una Via Romana.[10] Napoleon va travessar el Alps per aquest camí el maig de 1800 en iniciar la invasió d'Itàlia, fet que va ser representat en una vista molt idealitzada (amb un cavall rempant) per Jacques-Louis David en el seu retrat eqüestre: Napoleon Travessant els Alps i, una mica menys idealitzat, per Hyppolyte Delaroche a Bonaparte Travessant els Alps.

Exemples notables[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]