Ruta dels emperadors romans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mediana (la moderna Niš), ciutat natal de l'emperador Constantí, un dels llocs de la ruta

La Ruta dels emperadors romans (llatí: Itinerarium Romanum Serbiae; serbi: Путевима римских императора) és un projecte arqueològic serbi, que abasta 600 km amb antics llocs romans, entre els quals destaquen ciutats notables, propietats i llocs de naixement d'alguns emperadors romans a Sèrbia. El nom del projecte prové del fet que 17 emperadors romans nasqueren dins les fronteres actuals de Sèrbia, el segon estat després d'Itàlia amb més emperadors oriünds.[1][2] Els llocs inclouen ciutats romanes importants com Sírmium, Felix Romuliana (Patrimoni Mundial de la UNESCO) i Nis. El projecte es considera un dels més grans projectes arqueològics de Sèrbia, i la seua junta directiva està guiada i finançada pel Ministeri d'Economia i Desenvolupament Regional i el Ministeri de Cultura.[3][4][5]

Llocs[modifica]

Imatge Ubicació Notes
Sírmium Sírmium (la moderna Sremska Mitrovica, Vojvodina, Sèrbia) fou una ciutat romana en l'antiga Pannònia. Fou fundada pels celtes al segle iii aC i conquistada per l'Imperi romà al segle I aC. Durant el Baix Imperi romà, era la capital econòmica de Pannònia i una de les quatre ciutats cabdals de l'imperi. La zona actual de Syrmia (Srem) duu el nom de l'antiga Sírmium. El 1990, s'afegí a la Llista de Jaciments Arqueològics d'Importància Excepcional, protegida per la República de Sèrbia.
Singidunum Singidunum (idioma protocelta: *Singidun; en grec: Σιγγιδών) és el nom de l'antiga ciutat que és l'actual Belgrad, la capital de Sèrbia. Sembla que la tribu celta dels escordiscs s'assentà a l'àrea al segle iii aC després de la invasió celta dels Balcans. Els romans van conquistar l'àrea al 75 ae i més tard hi instal·laren la Legió IV Flavia Felix al 86. Ací nasqué també l'emperador Jovià. Belgrad ha sorgit de les seues cendres 38 vegades.[6]
Viminacium Viminacium (VIMINACIVM) era una ciutat important (capital de província) i campament militar de la província de Moesia (hui Sèrbia), i capital de Moesia Superior. El jaciment arqueològic ocupa unes 450 hectàrees.

Les ciutat data del segle I i conté restes arqueològiques de temples, carrers, places, amfiteatres, palaus, hipòdroms i banys romans. És a la calçada romana coneguda com Via Militaris.

Tabula Traiana

Una placa commemorativa romana coneguda com la Taula Traiana (Tabula Traiana), de 4 m d'ample i 1,75 m d'alçada, commemora la conclusió de la carretera militar per Trajà i es troba al costat serbi enfront de Romania a prop d'Ogradina. El text de la placa diu:

IMP. CAESAR. DIVI. NERVAE. FNERVA TRAIANVS.

AVG. GERMPONTIF MAXIMUS TRIB TARRO IIII PATER PATRIAE COS IIIMONTIBVUS EXCISI(s) ANCO(ni)BVSSVBLAT(i)S VIA(m) F(ecit)
 Diana

La Fortalesa Diana és un fort romà (castrum) construït al 100–101 a Kladovo, Sèrbia. És en uns penya-segats (Djerdap) damunt del Danubi al jaciment arqueològic de Karatas, prop de Kladovo. L'edificació principal és de pedra en una ubicació estratègica a la frontera del Danubi, durant el regnat de Trajà, que va establir un campament militar a la rodalia. Va sofrir modificacions a la fi del segle iii i primeria del IV, quan s'hi afegiren torres com a defensa del riu. A mitjan s. IV el fort patí danys durant la invasió dels huns i fou reconstruït durant el 530 per Justinià.

Pons Traiani El pont de Trajà (en romanès: Podul lui Traian, :, Trajanov Most) o Pont d'Apol·lodor sobre el Danubi era un pont segmentat d'arcs, el primer construït sobre el Baix Danubi. Durant més de mil anys fou el pont d'arc més llarg del món.[7] El pont fou construït per l'arquitecte grec Apol·lodor de Damasc per al desplegament de tropes en les guerres dàcies, al 105.
Felix Romuliana Gamzigrad (en serbi: Гамзиград) és un jaciment arqueològic Patrimoni de la Humanitat, situat al sud del Danubi, prop de la ciutat de Zaječar.[8] Ací es troba l'antic complex romà de palaus i temples anomenat Felix Romuliana, construït per l'emperador Galeri.[9][10] L'àrea principal cobreix 40.000 m².
Naissus i Mediana Mediana és un jaciment arqueològic important del període romà tardà, al suburbi oriental de la ciutat sèrbia de Niš. És exemple d'una luxosa residència amb una economia altament organitzada. Les excavacions han revelat una vil·la amb peristil, termes, graner i torre d'aigua. La residència data del regnat de Constantí I el Gran entre el 306 i 337. Malgrat que es poden trobar artefactes romans arreu de l'àrea de l'actual Niš, Mediana representa la millor part preservada de l'antic Naissus.
Al 1979, Mediana fou afegida als Jaciments Arqueològics d'Importància Excepcional, protegits per la República de Sèrbia.
Iustiniana Prima Justiniana Prima (en serbi: Царичин град Caričin Grad) és un jaciment arqueològic prop de la ciutat de Leskovac; va ser fundada per Justinià al 535 com a seu d'un arquebisbat la jurisdicció del qual abastava els Balcans Centrals.[11]

El 1979, Justiniana Prima fou afegida a la Llista de Jaciments Arqueològics d'Importància Excepcional, protegida per la República de Sèrbia.
Šarkamen Šarkamen és un jaciment arqueològic romà de Negotin, a la Sèrbia oriental. La construcció de la fortificació data del regnat de Maximí Daia, després del 305. Va formar part de la Dacia Ripensis.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Itinerarium Romanum Serbiae». Tourist Organization of Serbia. Arxivat de l'original el 13 d'agost de 2011.
  2. ↑ [Enllaç no actiu]
  3. ↑ Board for ITINERARIUM ROMANUM SERBIA (serbi)
  4. ↑ Itinerarium Romanum Serbiae at rogueclassicism.com.
  5. ↑ Brendovi Srbije, Ave Serbia! Arxivat 2012-04-21 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 4 de març de 2010. [Consulta: 16 abril 2011].
  7. ↑ Pel que fa a la longitud total, el pont sembla haver estat superat per un altre pont romà que creua el Danubi, el pont de Constantí, una estructura poc coneguda la longitud de la qual és de 2.437 m, (Tudor 1974; Galliazzo 1994).
  8. ↑ http://whc.unesco.org/en/list/1253.
  9. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 26 de juliol de 2011. [Consulta: 4 febrer 2010]. Museum of Zaječar.
  10. ↑ http://www.seecorridors.eu/filebank/file_210.pdf.
  11. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2011. [Consulta: 19 juliol 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Galliazzo, Vittorio. I ponti romani. Catalogo generale. Vol. 2. Treviso: Edizioni Canova, 1994, p. 319f. (No. 645). ISBN 88-85066-66-6. 
  • Tudor, D. «Le pont de Constantin le Grand à Celei». A: Les ponts romains du Bas-Danube. 51. Bucarest: Editura Academiei Republicii Socialiste România, 1974, p. 135–166 (Bibliotheca Historica Romaniae Études). 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ruta_dels_emperadors_romans&oldid=32249529»