Ruth Crawford Seeger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgRuth Crawford Seeger
Ruth Crawford Seeger.jpg
Naixement 3 de juliol de 1901
East Liverpool, Ohio
Mort 18 de novembre de 1953(1953-11-18) (als 52 anys)
Chavy Chase, Maryland
Causa de mort Càncer Intestinal
Nacionalitat Nord-americana
Es coneix per Recollir, transcriure i teoritzar música popular americana
Ocupació Compositora, pianista, professora de música i teòrica musical
Cònjuge Charles Seeger
Fills
Premis Beca Guggenheim
Ohio Women's Hall of Fame
Activitat professional
Instrument Piano
Modifica dades a Wikidata

Ruth Crawford Seeger (East Liverpool, Ohio, 3 de juliol de 1901- Chevy Chase, Maryland, 18 de novembre de 1953)[1] fou una compositora nord-americana, mestra, transcriptora i arranjadora de música popular, va ser la primera dona a rebre la beca Guggenheim en l'especialitat de composició i va desenvolupar un estil modernista que utilitzava amb freqüència tècniques de la música serial.

La seva tasca en la música popular i tradicional americana que va transcriure, arranjar i teoritzat va ser una important contribució al renaixement de la música Folklòrica Americana.

Va morir l'any 1953 a l'edat de 52 anys a causa d'un càncer intestinal.

Biografia[2][3][modifica | modifica el codi]

Infància (1901 - 1921)[modifica | modifica el codi]

Ruth Crawford va néixer a East Liverpool, Ohio, filla del Ministre metodista Clark Crawford i de Clara Graves Crawford. La família es va traslladar de ciutat en diverses ocasions durant la infància de Ruth fins a 1912 on finalment es va instal·lar en Jacksonville, Florida. El seu pare Clark Crawford va morir per tuberculosi en 1914. Després de la mort del seu pare Clara Crawford va obrir una pensió per mantenir el nivell de vida mitjana que tenia la família, el que la va fer viure entre extrangers.[4]

Va començar a tocar el piano quan tenia 6 anys però és en 1913 quan comença a estudiar amb Bertha Foster, qui havia fundat en 1908 l'escola d'art Musical en Jacksonville i en 1917 comença a estudiar amb Madame Valborg Collett que va ser estudiant de Agathe Grøbdahl. Després de la seva graduació en 1918, va començar la seva carrera com a pianista interpretant concerts a Jacksonville i també es converteix en professora de piano a l'escola Foster's on comença a escriure cançons per als seus alumnes.

Chigago (1921 - 1929)[modifica | modifica el codi]

L'any 1921 viatja a Chicago on es matricula en el American Conservatory of Music, inicialment per estar sols un any i obtenir el títol de professora, allí escolta per primera vegada a pianistes com Serguei Rakhmàninov o Arthur Rubinstein.[4] En el conservatori va estudiar piano amb Heniot Levy, Louise Robyn i després privadament amb Djane Lavoie-Herz i va conèixer als que anys després van ser amistats de per vida com el poeta Carl Sandburg, on la seva poesia es pot trobar en diverses de les seves composicions vocals, i el compositor Henry Cowell, qui va defendre el treball de Crawford durant la seva vida[4] i va organitzar que ella estudiaria composició amb Charles Seeger el seu antic mestre a Nova York. La seva mare es trasllada a Chicago per viure amb ella en 1923.

Crawford va demostrar un gran talent per la composició quan tenia 20 anys, el segon any d'estar a Chicago va estudiar teoria i composició amb Adolf Weidig.[4] Les obres més notables d'aquest període són Nine Preludes per piano (1924 - 1927), Adventures of Tom Thump (1925) Sonata for Violin and Piano (1926), Music for Small Orchestra (1926) i Five Songs to poems by Sandburg (1929), música que va escriure mentre vivia en la residència de la Mcdowell Colony a Peterborough, New Hampshire.[4]

El compositor Henry Cowell, impressionat pel desenvolupament de Crawford com a compositora, va assegurar una plaça per estudiar en la Casa de la música patró Blanche Walton's[4] on va passar l'estiu i va conèixer a Marion Bauer que va tindre un impacte directe en la seva carrera.[5] Marion Bauer va esperonar els esforços compositius de Crawford i “va contribuir al seu creixement musical i visibilitat professional.” [5] Per Crawford, Marion Bauer va representar una connexió potent a l'establiment musical. Amb la seva posició al Musical Leader, Bauer podia publicar “una ressenya brillant d'un concert privat de la música de Crawford”; a més, Bauer va presentar Crawford a Gustave Reese, un editor al G. Schirmer, empresa editorial del moment.[5]

Nova York i Beca Guggenheim (1929 - 1936)[modifica | modifica el codi]

Charles Seeger. Mestre i home de Ruth Crawford

A finals de 1929 es trasllada a viure a Nova York, on estudia amb Charles Seeger, un gran pensador musical que va ser influent en els cercles musicals avantguardistes de Nova York dels anys 1920 i 1930. Seeger al principi no volia donar-li classes perquè ''Ja tenia altres alumnes dones en aquell moment, i cap era particularment interessant'', però prompte s'adona de la imaginació musical i habilitat per la composició que ella tenia i es converteix en un referent intel·lectual en l'educació musical de Crawford. Les idees dels estudis musicals amb Seeger sobre el contrapunt i l'organització musical lineal són evidents en les seves composicions de la dècada de 1930 que utilitzen l'atonalitat i el serialisme, com a obres més destacades d'aquells anys trobem Diaphonic Suites (1930), Three Chants for Women's Chorus (1931), String Quartet 1931 (1931) i Two Ricercari (1932).

Becada per la beca Guggenheim en composició l'any 1930,[6] va viatjar els anys 1931 - 1932 a Berlín i París on allí coneixerà a Alban Berg i a Béla Bartók.

Margaret Seeger (Peggy Seeger) Filla de Ruth Crawford

Seeger casat i pare de tres fills quan va conèixer a Crawford, se separa de la seva dona Constanza amb la intenció de casar-se amb Crawford. Quan la beca Guggenheim no li és renovada, Crawford i Seeger es casen en 1932 i junts tenen 4 fills. Michael Seeger, Margaret Seeger, Barbara i Penelope. Des de llavors va haver d'assumir la responsabilitat com a esposa i mare i va deixar d'escriure música en 1933, any en què Michael va nàixer. El seu home va ser contractat l'any 1935 per treballar en l'administració Federal de reasignament i la família es trasllada a Washington DC.[4]

Washington (1936 - 1953)[modifica | modifica el codi]

A Washington va començar a treballar en l'Arxiu de la música popular Americana on va treballar en la transcripció de centenars de gravacions de camp realitzades pels etnomusicòlegs John i Alan Lomax, algunes de les quals apareixen en la important col·lecció Lomaxes ''Our Singing Country (1941).[4] També va escriure un tractat sobre la cançó popular americana, escrit en un primer moment com a introducció per a O singing Conutry, que es va publicar 60 anys després com a ''The music of American Folk Song''.

En 1941 comença a ensenyar música als nens en edat preescolar de l'escola infantil Silver Spring, on la seva filla Barbara era una alumna. Ella va escriure els seus propis arranjaments de música popular i els va repartir a les mares de l'escola. En 1948 va editar i publicar una selecció de les cançons de l'escola Silver Spring en el volum American Folk Songs for Children. (Garden City, Nova York, 1948), una selecció, que avui en dia encara es fa servir.

Durant els seus anys a Washington es va guanyar una reputació formidable pels seus mètodes pedagògics i va fer demostracions amb els nens de la conferència d'educadors musicals americana.

Alan lomax

Va tindre problemes de com aconseguir un equilibri entre el treball i la vida familiar. L'única composició original que va acabar als anys 1930 després del seu matrimoni i el naixement del seu primer fill va ser un encàrrec del programa de Radio ''the wellsprings of America'' de la CBS que va estrenar arranjaments de cançons populars de compositors americans com Aaron Copland, Roy Harris entre altres i quepesentava Alan Lomax Rissolty, Rossolty (1939)[4] una fantasia de tres minuts per a orquestra basada en part en la melodia tradicional amb el mateix nom.

Crawford va tornar a compondre a finals del 1940, i va escriure la Suite for Wind Quintet (1952) que va presentar a un concurs patrocinat pel Washington chapter of the national association for american composers and conductors per a una nova obra de cambra, un concurs que va guanyar.[4] Aquesta suite revela el gran interès en els procediments de composició serial i en la rotació lineal que ella havia utilitzat per primera vegada 20 anys enrere. Crawford havia esperat la suite per poder marcar el retorn a la composició original després de 20 anys, però va resultar ser l'última peça que va escriure. En febrer de 1953 li va ser diagnosticat un càncer intestinal i va morir el mateix any a l'edat de 52 anys.[4]

Estil Compositiu[7][modifica | modifica el codi]

Les obres de Crawford que va compondre a Chicago en la dècada de 1920 tendeixen a ser harmònicament febles i menys centrades en una organització contrapuntística que les seves composicions de la dècada de 1930. L'expressió mística que buscava als Preludis per a piano suggereix una forta influència de Scriabin. El llenguatge atonal lliure de la seva Sonata per a violí estableix la seva distintiva sensibilitat moderna, sense concessions. La seva cançó "Home Thoughts" (1929), va ser la primera d'una sèrie de cinc cançons per a contralt i piano amb poemes de Carl Sandburg, i aquí demostra la seva afinitat pel to sencer i harmonies de tons sencers per a aquest període, on també inclou una predilecció per evitar la repetició i l'ús de petites unitats harmòniques i melòdiques construïdes sobre clústers de semitò.

Exemple de Clúster

Les seves composicions a partir de 1930 i fins a 1932 mostren el seu desig de compondre amb claredat a la melodia, evitar l'adherència rítmica i a buscar la independència rítmica de les parts, components d'un credo compositiu que escriu en una carta a Edgar Varèse en 1948.[4] Els seus quatre Diphonic Suites, estan escrits per a un o dos instruments, i serveixen per demostrar la seva "anhel de línia" i el seu sentit de possibilitats melòdiques i tímbriques de cada instrument. El Piano study in mixed accents (1930) és una potent obra pianística que travessa ràpidament el teclat cap als extrems amb les dues mans tocant clústers de 16 notes en vuitenes. Els seus dos ricercari per a veu i piano, on utilitza poemes de l'escriptor comunista H.T. Tsiang, són experiments en compondre "música proletària",[8] un tipus de música teoritzat per Charles Seeger (1930) que empra un vocabulari modernista i la sintaxi en el servei de la política d'esquerres. Els seus arranjaments de piano de cançons populars tradicionals d'Amèrica i les cançons de les seves col·leccions són també joies de disseny compositiu, oferint inesperats salts harmònics i diferents textures harmòniques.

Crawford va escriure en el seu prefaci de Nineteen American Flok Songs que volia "presentar aquesta música en un idioma en què els sabors, tant com sigui possible, el contemporani, preferint una nuesa en lloc d'una riquesa d'estil i acostumar l'oïda de l'estudiant a un ús més lliure dels intervals de la segona, cinquena, quarta i setena, utilitzats abundantment en la majoria de la música contemporània.

També va introduir canvis a l'harmonia i la textura en els seus arranjaments de cançons populars establintles com composicions pròpies. Mike Seeger va assenyalar que la tragèdia de la vida de la seva mare no era que ella va abandonar la composició modernista per la música tradicional americana, sinó que va morir de càncer amb 50 anys. La seva brillant tasca com a compositora d'avantguarda i defensora de la música popular assegura el seu llegat com una presència important en la música americana. En l'opinió d'Alex Ross, un crític musical nord-americà, que la considera una de les poques grans compositores de la primera meitat del segle XX.[9]

« Aquesta dona conscienciosa i propensa a infravalorar-se acabaria escrivint algunes de les obres musicals més increïblement complexes del seu temps. »
— Alex Ross, Escuchar al siglo XX a través de su música: El ruido eterno.

Composicions[modifica | modifica el codi]

Catàleg d'obres de Ruth Crawford Seeger (1922-1953)
Any Obra Tipus d'obra (instrumentació)
1922 Little Waltz. Música solista (piano).
1923 Piano Sonata. Música solista (piano).
1923 Theme and Variations. Música solista (piano).
1923 Little Lullaby. Música solista (piano).
1923 Jumping the Rope (playtime). Música solista (piano).
1923 Caprice. Música solista (piano).
1923 Whirligig. Música solista (piano).
1923 Mr. Cow and Miss Wren go for a walk (a little study in short trills). Música solista (piano)
1924 Kaleidoscopic changes on an original theme, ending whit fugue. Música solista (piano).
1924 Five canons. Música solista (piano).
1924-25 Piano preludes, Nº 1-5. Música solista (piano).
1925 Adventures of Tom Thumb. Per a Orquestra.
1926 Sonata for violin and piano. Música de cambra (violí i piano).
1926 Two movements for chamber orchestra. Per a orquestra de cambra.
1926 We dance together. Música solista (piano).
1927-28 Piano preludes, Nº 6-9. Música solista (piano).
1927 Suite nº1. Per quintet de vent i piano (revisada al 1929).
1929 Suite nº2. Per a quartet de cordes i piano.
1929 Five songs to poems by Carl Sandburg:Home Thougts, White Moon, Joy, Loam, Sunsets. Música Vocal (Per veu sola i piano).
1930 Piano study in mixed accents. Música solista (piano).
1930 Four Diaphonic suites:nº1 Per Flauta i oboè, nº2 per fagot i violoncel, nº3 per dos clarinets, nº4 pera oboè i violoncel. Instrumentació Variada.
1930 Three Chants for Female Chorus: To an Unkind God, To an Angel, To an Kind God. Música Vocal (Cor femení).
1930-32 Three songs to poems by Carl Sandburg: Rat Riddels, Prayers of Steel, In tall grass. per contralt, piano, oboè, percussió i orquestra opcional.
1931 String quartet 1931. Quartet de Cordes.
1931 Andante for strings. Orquestra de Cordes (transcripció del tercer moviment del String Quartet).
1932 Two ricercare to poems by H.T. Tsiang: Sacco, Vanzetti; Chinaman, Laundryman. Música Vocal (per veu i piano).
1932 The love at the harp. Música solista (arpa).
1936-38 Nineteen American folk Songs for piano Música solista (piano).
1939 Rissolty, Rossolty: An american fantasy. Per Orquestra.
1948 American folk songs for children. Música Vocal (infantil).
1950 Animal folk songs for children. Música Vocal (infantil).
1952 Suite for wind quintet. Música de Cambra (Quintet de Vent).
1953 American folk songs for Christmas. Música Vocal.
Data desconeguda Songs: Those Gambler’s Blues, Lonesome Road, Lord Thomas, Sweet Betsy From Pike, Go to Sleep, What'll We Do with the Baby?, Three Ravens, A Squirrel is a Pretty Thing, Who Built the Ark?, Every Monday Morning, I Wish I Was Single. Transcripcions de música popular incloses en diferents reculls

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tick, Judith «"Crawford (Seeger), Ruth (Porter)"». The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2001.
  2. «Crawford, Ruth in Oxford Music Online» (en anglès). Oxford University Press, 2007. [Consulta: 11 març 2016].
  3. «Ruth Crawford Seeger Biography» (en anglès). David Lewis. [Consulta: 20 març 2016].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Tick, Judith. Ruth Crawford Seeger: A Composer’s Search for American Music (en anglès). Oxford, New York: Oxford university press, p. 8. ISBN 0195137922. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Hisama, Ellie M. Gendering Musical Modernism: The Music of Ruth Crawford, Marion Bauer, and Miriam Gideon. (en anglés). Cambridge and New York: Cambridge University Press., 2001. ISBN 052164030. 
  6. «Ruth Crawford fellowship» (en anglès). John Simon Guggenheim Memorial Foundation. [Consulta: 13 abril 2016].
  7. Straus, Joseph N. The Music of Ruth Crawford Seeger (en anglés). Cambridge University Press, 18 Desembre 2003 (Music in the Twentieth Century (Book 6)). ISBN 0521548187. 
  8. Allen, Ray; Hisama, Ellie M. Ruth Crawford Seeger's Worlds: Innovation and Tradition in Twentieth-century (en anglès). Rochester, New York: University of Rochester Press, 2007, p. 78 (Volumen 41 de Eastman studies in music). ISBN 9781580462129. 
  9. Ross, Alex. trad. esp. Luís Gago. El Ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música. (en castellà). Barcelona: Seix Barral, 2007, p. 342-343. ISBN 9788432209130. 


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Allen, Ray, and Ellie M. Hisama, eds. (2007). Ruth Crawford Seeger's Worlds: Innovation and Tradition in Twentieth-Century American Music. Rochester: University of Rochester Press.
  • Allen, Ray, and Ellie M. Hisama, eds. (2001). Gendering Musical Modernism: The Music of Ruth Crawford, Marion Bauer and Miriam Gideon. Cambridge and New York: Cambridge University Press.
  • de Graaf, Melissa (2008). "'Never Call Us Lady Composers’: Gendered Receptions in the New York Composers’ Forum, 1935–1940." American Music 26, no. 3 (Fall): 277-308.
  • Gaume, Matilda (1986). Ruth Crawford Seeger: Memoirs, Memories, Music. Composers of North America, no. 3. Metuchen, N.J.: Scarecrow Press.
  • Ross, Alex (2007). El Ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música. Barcelona: Seix Barral. p. 342-343
  • Shreffler, Anne (1994). "Elliott Carter and His America," Sonus 14, no. 2:39 & 49.
  • Straus, Joseph N. (1995) The Music of Ruth Crawford Seeger. Cambridge University Press.
  • Tick, Judith (1999). "Ruth Crawford Seeger: A Composer's Search for American Music". Ethnomusicology 43, no. 1 (Winter): 171–74.
  • Tick, Judith (2001). "Crawford (Seeger), Ruth (Porter)". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell. London: Macmillan Publishers.
  • Tick, Judith, and Wayne Schneider, eds. (1993). Music for Small Orchestra (1926); Suite No. 2 for Four Strings and Piano (1929). In Music of the United States of America (MUSA) vol. 1,[page needed] Madison, Wisconsin: A-R Editions.
  • Vogel, Scott. (2001). "Composer Chose ‘Life’ over Work: Ruth Crawford-Seeger Never Revived Her Promising Musical Career". Honolulu Star-Bulletin (January 30).

Recursos en línia[modifica | modifica el codi]