Ruth Saint Denis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRuth Saint Denis
Ruthstdenis1.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Ruth Dennis
20 gener 1879
Newark
Mort 21 juliol 1968 (89 anys)
Hollywood,
Sepultura Forest Lawn Memorial Park 
Residència Newark
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Es coneix per Pionera de la Dansa Moderna
Activitat professional
Ocupació Ballarina, pedagoga
Ocupador Adelphi University
Mestres Marietta Bonfanti
Va influir a
Dades familiars
Cònjuge Ted Shawn
Premis i reconeixements

IMDB: http://www.imdb.com/name/nm0820515/
Modifica dades a Wikidata

Ruth Saint Denis (nom artístic de Ruth Dennis 20 de gener de 1879, Newark21 de juliol de 1968 Hollywood) va ser una ballarina nord-americana, pedagoga i pionera de la dansa moderna.[1]

Biografia[modifica]

Els seus inicis artístics van començar amb la pràctica de la tècnica François Delsarte, que consistia  a interpretar tenint en compte la veu, la declamació i la gestualització.[2]Aquesta tècnica va jugar un paper decisiu en el desenvolupament de la seva carrera artística. El 1894, va debutar com a skirt dancer (dansa que es ballava amb una faldilla molt llarga uns 12 m) en el Worth's Family Theater and Museum. Des d'aquest modest començament, va anar progressant fent gires amb el productor i director, David Belasco. Va ser precisament en una d'aquestes gires que  el 1904 a Buffalo, va veure un cartell de publicitat de cigarrets amb la deessa Isis que la va captivar i la va inspirar per crear balls orientalistes.[3]

El 1905, va deixar la companyia de Belasco per començar la seva carrera com a artista en solitari. La primera peça que crear va ser 'Radha' el 1906, basada en la mitologia hindú, amb  la música de l'òpera Lakmé de Léo Delibes. Aquesta peça era una celebració dels cinc sentits expressats a través d'una coreografia que reflectia la seva idea de la dansa com una expressió espiritual. Els seus primers treballs són indicatius del seu interès en el misticisme exòtic i l'espiritualitat.[4]

El 1911, el ballarí Ted Shawn la va veure ballar a Denver i va esdevenir alumne seu,[5] i el 1914, es va convertir en la seva parella artística i espòs. Ambdós, el 1915, van fundar l'escola Denishaw on els estudiants ballaven descalços  danses ètniques i populars, aprenien gimnàstica rítmica Dalcroze i la Tècnica Delsarte. St. Denis aportava la inspiració als seus joves estudiants, mentre que Shawn aportava la tècnica.[6] Aquesta escola és considerada el bressol de la dansa moderna americana.[7] i també van jugar un paper decisiu en la creació del llegendari festival de dansa, Jacob's Pilow a Becket. Encara que l'escola es va tancar  el 1930, ella va seguir ballant, ensenyant i coreografiant sola o col·laborant amb altres artistes.Va crear el programa de dansa de la Universitat Adelphi el 1938, un dels primers departaments de dansa en una universitat nord-americana. Des d'aquell moment, el programa ha estat una de les bases de l'àrea d'art escènic de la universitat. Va cofundar una segona escola el 1940, l'Escola de Nataya que es va centrar en l'ensenyament de la dansa oriental. Durant molts anys St Denis va ensenyar en un estudi a Hollywood.[8]

Ruth Saint Denis va morir d'un atac al cor el 1968, als 89 anys, a Hollywood.

Llegat[modifica]

L'herència deixada inclou no només el seu repertori de danses d'inspiració oriental, sinó també els seus deixebles  que més tard s'han convertit en figures fonamentals en el món de la dansa moderna, uns dels seus alumnes més famosos van ser Charles Weidman[9] i Martha Graham. Moltes companyies inclouen en els seus repertoris col·leccions de solos de la seva autoria, incloent el programa «L'art del solo», una mostra de solos famosos dels pioners de la dansa. El 1987 va ser inclosa en el Cornelius Vanderbilt Whitney Hall of Fame i l'organització Dances of Universal Peace[10] ha publicat molts dels seus  escrits inèdits sobre la dansa espiritual i la mística del cos.[11][12]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jean Pierre Pastori. La danse des vifs. L'Age d'homme, 1977. 
  2. Au, Susan. Ballet and Modern Dance(London: Thames & Hudson Ltd, 2009), 92.
  3. Matthew Bernstein; Gaylyn Studlar Visions of the East: Orientalism in Film. I.B.Tauris, 1997, p. 134–. ISBN 978-1-86064-305-7. 
  4. Visions of the East: Orientalism in Film
  5. Anderson, Jack, Art without Boundaries (Iowa City: University of Iowa Press, 1997), 44.
  6. Au, Susan. Ballet and Modern Dance(London: Thames & Hudson Ltd, 2009), 94.
  7. Sherman, Jane, Denishawn: The Enduring Influence (Boston: Twayne Publishers, 1983), Editor's Foreword.
  8. Mayo, Kelley Raab, Creativity, Spirituality, and Mental Health: Exploring Connections (London: Ashgate Publishing, 2009), 52.
  9. * Enciclopèdia Espasa Supl. 1975-76, pàg. 300 (ISBN 84-239-4552-9)
  10. Douglas-Klotz, Neil. (1990). "Ruth St Denis: Sacred Dance Explorations in America" in Cappadona, Diane and Doug Adams: Dance as Religious Studies. New York: Crossroad. 109-117.
  11. Miller. Kamae A., ed. (1997). Wisdom Comes Dancing: Selected Writings of Ruth St. Denis on Dance, Spirituality and the Body. Seattle: PeaceWorks.
  12. «Ruth St. Denis (1879-1968) America’s Divine Dancer» (en anglès). danceheritage.org. [Consulta: 9 febrer 2016].

Bibliografia[modifica]

  • St. Denis, Ruth. An Unfinished Life: an Autobiography. Dance Horizons Republication, Brooklyn, New York, 1969.
  • Schlundt, Christena L. Into the mystic with Miss Ruth. Dance Perspectives Foundation, 1971
  • Terry, Walter. Miss Ruth: the "more living life" of Ruth St. Denis. Dodd, Mead, New York, 1969
  • Vito Di Bernandi, Ruth St. Denis. Palerm, L'Epos, 2006. ISBN 88-8302-314-5

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruth Saint Denis Modifica l'enllaç a Wikidata