Rutina (flavonoide)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicRutina
Substància compost químic
Massa molecular 610,153 uma
Estructura química
Fórmula química C₂₇H₃₀O₁₆
Rutin.png
SMILES canònic
SMILES isomèric
InChI Model 3D
Modifica les dades a Wikidata

La rutina o rutòsid, és un glicòsid flavonoic de fórmula C27H30O16, present en les plantes del gènere Citrus, en el fajol, el vi negre, en la menta piperita, en elseucalyptus, a les fulles i pètals del gènere Rheum i en altres fonts vegetals com la planta invasora Carpobrotus edulis que contribueix a les seves propietats antibacterianes.[1] El glucòsid està format pel flavonol quercetina (aglicona) lligat al disacàrid rutinosi. No essent un compost essencial pels humans, alguns l'anomenen vitamina P. És un compost sòlid que cristal·litza amb una o tres molècules d'aigua.

El seu nom prové de la ruda, Ruta graveolens, que també en conté.

A les plantes, la rutina es pot combinar amb els cations permeten la cèl·lula rebre els nutrients del sòl. En els humans es pot enllaçar amb el ferro bivalent evitant que aquest es lligui al peròxid d'hidrogen creant així radicals lliures altament reactius que poden danyar la cèl·lula. Té funcions d'antioxidant[2] i té un paper important en la inhibició de crets tipus de tumors.

La rutina i els seus derivats glucosídics tenen la propietat de reforçar les parets dels capil·lars, reduint els símptomes d'emissió de sang en els hematomes i hemorroides. També la rutina pot reduir els colesterol LDL. Té activitat antiestamínica.

Notes[modifica]

  1. Purification and identification of active antibacterial components in Carpobrotusedulis L. Elmarie van der Watt and Johan C Pretorius, Journal of Ethnopharmacology, Volume 76, Issue 1, June 2001, Pages 87–91, doi:10.1016/S0378-8741(01)00197-0
  2. Antioxidant and Antibacterial Properties of Mesembryanthemum crystallinum and Carpobrotus edulis Extracts. Bouftira Ibtissem, Chedly Abdelly and Souad Sfar, Advances in Chemical Engineering and Science, 2012, Vol. 2 No. 3, pages 359-365, doi:10.4236/aces.2012.23042