Sàyyid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre títol àrab. Si cerqueu per la dinastia Sayyid del sultanat de Delhi, vegeu «dinastia dels Sayyids».

Sàyyid (en àrab سيدsayyid; en plural سادةsāda) és un mot àrab que literalment significa "senyor". En el món àrab es fa servir amb una connotació de respecte referint-se a les persones importants, com al Magrib, on se'ls diu sidi (una contracció de sayyidi, que vol dir el meu senyor, senyor meu, monsenyor).[1]

Originàriament sàyyid era un títol honorífic atorgat als descendents del profeta Mahoma a través dels seus néts, Al-Hàssan ibn Alí i Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, que eren els fills de la filla del profeta Fàtima az-Zahrà i del seu gendre Alí ibn Abi-Tàlib. Les filles dels sàyyids reben els noms de sàyyida, alawiyya o xarifa.[cal citació] Els fills d'una mare sàyyida però de pare no sàyyid no poden atribuir-se el títol de sàyyid, no obstant això, poden apel·lar a l'ascendència materna i se'ls anomena mirzà. No obstant això, els sàyyids sunnites proclamen la seva ascendència materna a través del nom de xa.[cal citació]

Els sàyyids són àrabs i, per tant, els sàyyids d'Àsia són d'origen àrab. Els sàyyids són una branca de la tribu Banu Hàixim, un clan de la tribu de Quraix, que té el seu origen a Adnan, un llinatge que es remunta al profeta Ismael, el fill del profeta Abraham.[cal citació]

Alguns musulmans també fan servir la paraula sàyyid per designar els descendents d'Abu-Tàlib, oncle de Mahoma, a través dels seus fills: Jàfar, Abbàs, Aqil i Tàlib.[cal citació]

Els alides fan servir la paraula seyyid (d'origen turc) com a menció honorifica abans dels noms dels seus sants.[cal citació]El Cid, nom amb el qual es coneix un famós cavaller castellà del segle XI, és un nom derivat d'as-sàyyid, que vol dir "el senyor".

As-sàyyid es fa servir també com a títol o com a forma per adreçar-se a un príncep o superior al Sultanat d'Oman.[cal citació]

Transliteració[modifica | modifica el codi]

Llengua Transliteració On es diu
Àrab Sàyyid, Sayyidí, Sayyed, Sayid, Saiyid, Sidi (Magrib) Món àrab
Àzeri Seyid, Seyyid Azerbaidjan, Iran
Balutxi Sayyid Sayeed, Sayyed, Sayid Balutxistan
Indonesi Sayyid, Sayid Indonèsia
Kurd Seyid, Seyyid, Seyit Kurdistan
Malai Syed Malàisia, Brunei i Singapur
Paixtu Sayed, Syed Afganistan i nord-oest del Pakistan
Bengalí Said, Syed Bangla Desh i l'Índia Oriental
Persa Sayyed, Sayed, Seyyed, Saiyed, Saeid, Siyyid Iran, Afganistan, Tadjikistan i Uzbekistan
Panjabi Sayed, Syed Pakistan e Índia
Seraki, sindhi Sayed, Syed Pakistan
Turc Seyed, Seyit, Seyyid, Seyyed Turquia, Azerbaidjan i lÀsia Central
Bosnià Seid, Seit, Sait, Sead Bòsnia i Hercegovina i Sandžak
Urdú, Maratí, Hindi, Assamès, Konkanès, Kanara, Bhojpuri, Telugu, Tàmil, Malaiàlam, Gujarati Syed, Saiyad, Saiyed, Sayyid, Saiyed, Saiyid, Sayyed Àsia Meridional
Castellà Cid Al-Àndalus
Altres Siyyid

Les persones fan servir diferents transliteracions romanitzades (llatinitzades) en funció de la llengua que els és més familiar, encara que no necessàriament la del lloc on viuen. Per exemple els immigrants d'origen àrab solen fer ús de la transliteració sàyyid mentre que immigrants originaris del sud d'Àsia solen fer ús de la forma syed.

Altres noms per sada[modifica | modifica el codi]

Llengua Títol On es diu
Àrab xerif, habib Món àrab
Urdú, Seraki, Panjabi xa, saab, badxà Pakistan
Sindhi xa, sain, saab, makhdoom, mir Sindh, Pakistan.
Malai xarifa, syarifah Malàisia, Singapur i Brunei
Gujarati sayedna, syedna Nord-oest de l'Índia
Urdú, Panjabi xa, xa-ji, pir, pir-sahib Pakistan e Índia
Persa, Paixtu mir, mirzà, agà Iran i Afganistan
Bengalí, Malai xa, agà, saab, mir Sud i sud-est asiàtic

Altres termes honorífics aràbics inclouen xeic i xerif. La línia descendent dels sàyyids hassànides que van governar a la Meca, Medina i Iraq, i que actualment governen a Jordània, els haiximites, fan servir el títol de xerif (en plural àixraf).[cal citació] Xerif està reservat als descendents d'Al-Hàssan ibn Alí, mentre que sàyyid es va fer servir per als descendents d'al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib.[cal citació] Malgrat això, quan es va iniciar l'era posthaiximita, la paraula sàyyid es va fer servir per designar tant als descendents d'al-Hàssan com els d'al-Hussayn. Els xiïtes àrabs fan servir sàyyid i habib per designar tant els descendents d'al-Hàssan com als d'al-Hussayn.

Tot i això, molts sàyyids de tot el món són "falsos sàyyids", que reclamen ser descendents del profeta, però no ho són. Això és a causa del fet que volen guanyar-se respecte i autoritat.[cal citació] Molts d'aquests sàyyids presenten falsos documents o falsos llinatges, o roben els llinatges d'altres i proclamen ser sàyyids. N'hi ha milions. Molts dels falsos sàyyids es troben als països àrabs, l'Iran, el Pakistan, l'Índia i altres països d'arreu del món.[cal citació]

Denominació original[modifica | modifica el codi]

Els sàyyids sovint inclouen els títols en els seus noms per tal d'indicar la figura de la qual són descendents. Si són descendents de més d'un avantpassat destacat o imam xiïta, fan servir el títol de l'avantpassat del qual descendeixen més directament.[cal citació]

Ancestre Nisba àrab Nisba persa Nisba urdú
Alí ibn Abi-Tàlib al-Alawí[2] Alavi[2] علوى Alavi[2] o Awan
Al-Hàssan ibn Alí al-Haiximí o al-Hassaní Hashemi, Hassani o Tabatabai حسنى Hassani or Hashmi
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Hussayní Hosseini حسينى Hussaini or Shah
Alí Zayn al-Abidín ibn al-Hussayn al-Abidí Abedi عابدى Abidi
Zayd ibn Alí aix-Xahid az-Zaydí Zaidi زيدي Zaidi
Muhàmmad al-Baqir al-Baqirí Bagheri باقرى Baqri
Jàfar as-Sàdiq al-Jafarí Jafari o Jafri جعفرى Jafri, Jafry o Jaffery
Mussa al-Kàdhim Al Mussawí Musavi o Kazemi موسوى / كاظمى Kazmi o Mosavi
Ismaïl ibn Jàfar al-Ismaïlí Ismaili Ismaili
Alí ar-Ridà ar-Ridawí Rezavi o Razavi رضوى Rizvi
Muhàmmad at-Taqí at-Taqawí Taghavi تقوى Taqvi o Taqwi
Alí an-Naqí an-Naqawí Naqavi نقوى Naqvi
Al-Abbàs ibn Alí al-Abbassí[2] Abbasi[2] Abbasi[2]
Abd-al-Qàdir al-Jilaní al-Qadirí Qadiri, Khadri o Quadri Qadiri, Khadri o Quadri

Sàyyids al món àrab[modifica | modifica el codi]

Sàyyids al Iemen[modifica | modifica el codi]

Hi ha famílies sàyyid xiïtes i sunnites al Iemen, que inclouen els raixxídides, els qassimides, els mutawakkilites, els zaydites de Marib, Sana i Sada, els as-Saqqaf de Hadramawt, els al-Wazir, etc.

Sàyyids a l'Iraq[modifica | modifica el codi]

Hi ha molts sàyyids al món àrab i molts d'ells han format les seves pròpies tribus o una branca de la tribu original de Banu Haixim. A l'Iraq hi ha molts sàyyids, especialment a la zona sud. Els sàyyids van fundar les seves pròpies tribus i famílies com al-Yassirí, az-Zaidí, al-Arají, al-Haiximí, al-Hassaní, al-Hussayní, ar-Rifaí, al-Alawí, al-Ghawàlib (o al-Ghalibí), al-Mussawí i molts més. Hi ha sàyyids a gairebé totes les ciutats de l'Iraq.

Sàyyids iraquians d'origen iranià[modifica | modifica el codi]

A l'Iraq hi ha sàyyids d'origen iranià. Molts genealogistes denuncien a aquests sàyyids que van venir de l'Iran a l'Iraq com a falsos. No a tots ells, però si a la majoria. Entre el 85 i el 90% dels sàyyids de l'Iraq, són musulmans xiïtes. Molts sàyyids de l'Iraq es van unir a tribus àrabs fa uns segles, especialment al sud del país. Atès que solien ser torturats i assassinats, molts d'ells van migrar de l'Iraq a altres països arreu del món. Els sàyyids que s'havien unit a tribus a l'Iraq encara són protegits per la tribu. Els genealogistes proclamen que els sàyyids que s'havien unit a les tribus de l'Iraq són autèntics sàyyids.

Sàyyids a l'Aràbia Saudita[modifica | modifica el codi]

Hi ha molts sàyyids a l'Aràbia Saudita, representats per famílies com els al-Haiximí, al-Alawí, al-Hussayní, al-Hassaní i moltes d'altres. Els sàyyids es troben gairebé a tots els països àrabs, tant els autèntics com els falsos.

Sàyyids al sud d'Àsia[modifica | modifica el codi]

Les famílies sàyyid del sud d'Àsia són descendents directes de Mahoma a través de la seva fila Fàtima i el seu gendre Alí. Els seus avantpassats van migrar des de diverses parts de l'Iran i del centre d'Àsia, com el Turquestan, durant la invasió d'Hülegü i altres períodes d'agitació. Aquesta migració des de la península aràbiga es va deure principalment als imperis agressius com l'Abbàssida, l'omeia i l'otomà que, a causa de la seva identitat sàyyid xiïta, els veien com una amenaça.

Aquestes migracions es van produir durant els períodes de Mahmud de Ghazna, el Sultanat de Delhi i l'Imperi mogol i va continuar fins ben entrat el segle xix. Alguns dels primers immigrants sàyyids es van endinsar profundament a la península de l'Índia, a la regió de l'altiplà de Dècan al regne dels reis bahmànides i més tard dels reis Qutb Shahi de Golkonda, del Nizam Shahi d'Ahmadnagar, i altres regnes de Bijapur, Bidar i Berar. El més probable és que els autèntics sàyyids o persones d'ascendència àrab es trobin principalment a Kerala, Dècan i Gujarat.

La història dels sàyyids o syeds del sud d'Àsia es remunta més de 1000 anys enrere. Diversos syeds van visitar l'Índia com a comerciants, juntament amb altres comerciants àrabs en general o principalment escapant dels imperis abbàssida, omeia i otomà. Aquests sàyyids van arribar procedents de l'Iraq i tot eren musulmans xiïtes. Molts sàyyids van ser obligats a convertir-se en musulmans sunnites. També cal destacar que van governar l'Índia (Sultanat de Delhi) durant el període comprès entre l'any 1414 i el 1451. Excepte aquest breu període de la història de l'Índia, els syeds o sàyyids es van dedicar principalment a activitats mercantils.

No obstant això, alguns sàyyids de l'Àsia com a Malàisia no són sàyyids, tot i que proclamen ser descendents del profeta per obtenir respecte, autoritat, recursos i poder. Falsegen arbres familiars i documents, o roben el llinatge d'altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Risely, Herbert. People of India (en anglès). Asian Educational Services, 1999. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Aquells que fan servir la paraula sàyyid per referir-se a tots els descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib consideren els alawís com a sàyyids. Malgrat tot, els alawís no són descendents de Mahoma, ja que són descendents dels fills d'Alí ibn Abi-Tàlib i Umm-al-Banín, la dona amb la qual es va casar després de la mort de Fàtima az-Zahrà. Aquells que limiten l'ús de la paraula sàyyid als descendents d'Ali Ibn Abi Talib amb Fatima az-Zahrà, no consideren que els alawís siguin sàyyids.