Sènnons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per als gals sènnons de la Cisalpina vegeu sènons

Els sènnons o sènons (sennones, Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) foren un poble gal de la Gàl·lia belga al nord-oest dels eduins, dels quals eren veïns. La seva capital fou Agedincum (Sens). Plini el Vell i Ptolemeu els situen a la Lugdunense. Les seves ciutats, a part d'Agedincum, foren Autissiodurum (Auxerre) i Melodunum (Melun), a la vora del Sena, i a tocar dels mandubis (mandubii), que tenien per capital Alèsia, i dels lingons (lingones). Cèsar esmenta també la ciutat de Vellaunodunum[1] en direcció al país dels carnuts.

Es van aliar ràpidament a Cèsar, que els va donar com a rei Cavarinus, però fou aviat expulsat pel poble i quan el procònsol va ordenar al senat local la seva restauració, aquest va refusar.

Al congrés d'estats gals del 53 aC, els sènnons no hi van anar com tampoc els carnuts ni els trevirs. La reunió es va traslladar a Lutetia Parisiorum, no lluny del territori dels sènnons. De Lutetia Juli Cèsar va entrar al país dels sènnons, que estaven dirigits per Acco i després d'una lluita no gaire llarga Acco va morir i probablement Cavarinus fou restaurat. Sis legions foren aquarterades a Sens.

El 52 aC, els sènons van enviar dotze mil soldats a Alèsia, però després ja no van causar més problemes als romans. Un cap dels sènnons, Drapes, va fer incursions a Provincia al front d'un grup, però finalment va ser capturat i deixat morir de gana.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sènnons Modifica l'enllaç a Wikidata