Sèpal
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.
Els sèpals del calze poden estar lliures o bé soldats. En el primer cas diem que la flor és dialisèpala i en el segon gamosèpala (o sinsèpala). Els sèpals solen ser de forma i estructura foliàcia. És senzill veure que hi ha un pas morfològic gradual de bràctees a sèpals en algunes ranunculàcies i magnoliàcies). En la poncella solen estar encavalcats.
El sèpal (del llatí separatus "separat" + petalum "pètal") forma el calze en les plantes angiosperma. És la part externa del periant, part estèril de la flor que consta de tèpals interns i externs. El terme tèpal s'aplica per norma general quan els pètals i els sèpals no es diferencien. Quan ho fan, en una flor "típica", els tèpals externs passen a ser anomenats sèpals. Aquests solen ser verds i se situen a sota dels pètals, més visibles. Quan la flor està brotant, aquests tanquen i protegeixen les parts internes més delicades.
Existeix una varietat considerable en la forma dels sèpals entre les plantes. Sovint els sèpals són molt reduïts, apareixent com a espigues, dents o crestes. Exemples de flors amb periants molt reduïds poden trobar-se entre les herbes. En algunes flors, els sèpals estan reduïts fins a la base, formant un tub del calze. Aquest tub floral pot incloure els pètals i el punt d'adherència dels estams. De vegades, entre els sèpals sorgeixen peces del verticil immediat (fulles, estams o d'altres) i aquestes peces s'anomenen alternisèpales.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèpal |