Sèquans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàSèquans
Gaul, 1st century BC.gif
Situació dels Sequani a la Gàl·lia
Tipus tribu
Part de gals
Modifica dades a Wikidata

Els sèquans (llatí Sequani, grec Σηκουανοί) foren un poble celta de Gàl·lia de l'alta vall de l'Arar o Saône. Cèsar descriu el seu territori i diu que era a la regió del Rin; el Jura els separava dels helvecis; al sud tenien el Roine, però el territori que feia angle amb el Saône no el posseïen completament, amb una part del territori en mans dels al·lòbroges, una altra en mans dels segusiaves i una tercera en mans dels ambarres (dependents dels hedus); a l'oest tenien el riu Arar o Sauconna (Saône) que els separava dels hedus; i al nord tenien als leucs i els lingons. Cèsar també diu que el seu territori arribava fins al Rin.[1]

La seva capital era Vesontio (Besançon) al Doubs. Va estar governats per reis que no eren vitalicis. Els sèquans estaven aliats als arverns i eren hostils als hedus. En la lluita contra els hedus els sèquans i arverns van demanar ajut als més de cent mil germànics comandats per Ariovist[2] que s'havien establert a la regió en temps de Juli Cèsar i amb el seu ajut els van aconseguir derrotar, apoderant-se d'un terç de les terres dels sèquans, i hagués ocupat un altre terç si Cèsar no els hagués expulsat cap al Rin, a la vora del qual els va derrotar. El 52 aC, durant la Guerra de les Gàl·lies els sèquans van enviar homes de reforç a Vercingetòrix, que estava assetjat per Cèsar a Alèsia.[3]

El territori fou part de la Gàl·lia Belga sota l'imperi, i més tard de la província romana de Sequània

Referències[modifica]