Sèrbia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sèrbia

EuroServia.svg

Estació membre Logo of RTS.png
Final Nacional Beovizija / Beosong
Aparicions 12 (9 finals)
Primera aparició 2007
Millor resultat
Final 1r 2007
Semifinal 1r 2007
Pitjor resultat
Final 19è 2018
Semifinal 11è 2013, 2017
Enllaços externs
Pàgina de Sèrbia en Eurovision.tv

Sèrbia participa en el Festival de la Cançó d'Eurovisió com a país independent des de 2007. El país balcànic ha sigut un dels països que incloïa sempre el seu idioma oficial en els seus temes, com per exemple Espanya, Portugal, Israel o França, però era l'únic que havia portat cançons íntegrament cantades en el seu idioma (serbi). Aquesta tradició es tallà en l'edició de 2015, quan va cantar en anglès per primera vegada en la seva història.

En 4 ocasions, Sèrbia ha quedat dins del TOP-10 en una gran final.

Història[modifica]

Sèrbia va començar a aparèixer al Festival de la Cançó d'Eurovisió com a part de la República de Iugoslàvia, que va participar 27 vegades entre 1961 i 1992. En general, les cançons de Iugoslàvia acabaven a la meitat de les taules de resultats, però va haver-hi ocasions en què va tenir millors posicions. Iugoslàvia va tenir tres quarts llocs i fins i tot va guanyar una vegada amb Riva i «Rock Me». No obstant això, la banda no hi venia de Sèrbia, sinó de Croàcia i, per tant, el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1990 no va tenir lloc a Belgrad (la capital federal), sinó a Zagreb.

Després de la desintegració de Iugoslàvia en 1992, els nous estats es van integrar al Festival de la Cançó d'Eurovisió de manera independent. Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina van fer el seu debut en 1993, mentre que l'actualment coneguda com a Macedònia del Nord ho va fer en 1998. Sèrbia ho va fer en 2004, juntament amb Montenegro quan va canviar la descripció de la República Federal de Iugoslàvia a la confederació de Sèrbia i Montenegro.

Sèrbia i Montenegro van tenir un bon debut amb la cançó «Lane Moje» del cantant serbi Željko Joksimović. En aquesta ocasió, van aconseguir classificar-se per a la final i quedar en segon lloc, només darrere de Ruslana i «Wild Dances». L'èxit de la cançó va assegurar un lloc per a Sèrbia i Montenegro en la final de 2005, quan la banda montenegrina No Name va quedar en 7è lloc.

L'edició de 2006 de Evropesma (la selecció nacional de la confederació), va causar furor nacional quan va tornar a guanyar No Name. D'acord amb els serbis, la banda havia guanyat injustament al 2005 i hi havia mostres de corrupció en aquella edició també. Per tant, Sèrbia va refusar enviar el grup. El conflicte va ocasionar que Sèrbia i Montenegro no hi participés aquell any, encara que se'ls va permetre participar en el televot de la semifinal i de la final. L'espai lliure va ser pres per Croàcia.

El 21 de maig de 2006, un dia després del Festival de la Cançó d'Eurovisió, es va decidir per mitjà d'un referèndum que Montenegro esdevindria un Estar independent. El 3 de juny, es va declarar la independència i el final de la confederació de Sèrbia i Montenegro. En 2007, Sèrbia i Montenegro es van presentar com a països independents, de manera que tots dos havien de classificar-se des de la ronda semifinal. Montenegro només va aconseguir el 23è lloc i, per tant, no va arribar a la final. D'altra banda, Sèrbia sí que va tenir èxit, ja que Marija Šerifović va obtenir el 1r lloc de la semifinal amb molt d'avantatge, i va guanyar la final l'endemà passat. Sèrbia és el segon país en la història d'Eurovisió que obtingué la victòria l'any del seu debut.

A causa d'aquesta victòria, el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2008 va tenir lloc a Belgrad. 2008 no va ser un any tan pròsper per al país com en l'edició anterior, malgrat que va obtenir la sisena posició i 160 punts. Va quedar per darrere de la guanyadora, Rússia, i d'Ucraïna, Grècia, Armènia i Noruega.

Sèrbia va participar en el festival de 2009, celebrat a Moscou, on va quedar-se a les portes de la final després d'ocupar una desena posició en la semifinal i de ser relegada pel jurat a favor de la cançó croata, que havia quedat en 13è lloc. En 2010, va aconseguir classificar-se en el lloc número 13. També ho va aconseguir en 2011 amb el lloc 14.

L'any 2012, a través d'una elecció interna, Sèrbia era representada per un dels cantants més coneguts i amb més èxits entre els països ex-iugoslaus, Željko Joksimović, que ja va representar Sèrbia i Montenegro en 2004 amb un segon lloc. El cantant va repetir l'èxit en 2012, ja que va fer passar a Sèrbia a la final amb un 2n lloc i 159 punts, i va aconseguir també col·locar per segona vegada el seu país en el top 3, fet que no ocorria des de 2007.

En 2013, aquesta vegada amb la seva preselecció tradicional, es va triar al grup Moje 3 per representar a Sèrbia al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013, a la ciutat de Malmö. Aquest grup, que es va formar a partir de la preselecció, estava compost per tres noies, una d'elles, Nevena Božović, qui va representar Sèrbia al Festival de la Cançó d'Eurovisió Junior 2007, en el qual va acabar 3a. Nevena es va convertir en la primera cantant que ha participat en el Festival d'Eurovisió Júnior i al Festival d'Eurovisió d'adults. La cançó amb la qual van ser representades era "Ljubav je svuda", que tractava del dilema que tenia una noia sobre amb un tema amorós i per decidir-se escoltava l'opinió de l'"àngel" i el "dimoni". En la seva actuació van cridar molt l'atenció la indumentària i la coreografia, que era molt diferent a les altres. Finalment, no van aconseguir l'èxit de l'anterior any, ja que no van passar a la final (11è amb 46 punts). Sèrbia, per segona vegada en la seva història, es va quedar sense anar a la final del festival. Avui dia, cadascuna de les integrants formen una carrera musical per separat.

Després d'un recés en 2014 , el país es va presentar al Festival de 2015 amb l'arriscada proposta de «Beauty Never Lies» i Bojana Stamenov, doncs el tema va començar amb poc favoritisme d'almenys entrar a la final però en conèixer-se la seva classificació en la semifinal (9a amb 63 punts), va començar a prendre força el tema i finalment seria 10è amb 53 punts en la final de dissabte a Viena.

En 2016, amb la balada en anglès «Goodbye (Shelter)» de Sanja Vučić, el qual va estar generalment entre els 10 primers llocs de les apostes, va aconseguir classificar-se per a la final i finalment aconseguiria ser 18è amb 115 punts a Estocolm.

En 2017, Tijana Bogićević i «In too deep» no van arribar a la final en contra dels pronòstics, però va estar a punt de fer-ho, ja que va quedar 11a amb 98 punts. Millor sort va córrer el grup format per Sanja Ilić i Balkanika en 2018 amb el tema «Nova Deca», però en la final van obtenir la pitjor posició de la història del país al festival, la 19a posició amb 113 punts. Un any més tard, al festival celebrat a Tel Aviv, Nevena Božović, qui ja havia participat en Eurovisió Júnior 2007 i Eurovisió 2013 amb Moje 3, hi va tornar com a solista després de guanyar el Beovizija serbi i va superar la semifinal.

Participacions[modifica]

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó (Ciríl·lic)
    (Música / Lletra)
    Final Punts Semifinal Punts
    2007 Finlàndia Hèlsinki Marija Šerifović «Molitva» (Молитва)
    (Vladimir Graić / Saša Milošević Mare)
    1 268 1 298
    2008 Sèrbia Belgrad Jelena Tomašević i Bora Dugic «Oro» (Оро)
    (Željko Joksimović / Dejan Ivanović)
    6 160 País amfitrió
    2009 Rússia Moscou Marko Kon & Milaan «Cipela» (Ципела)
    (Marko Kon, Aleksander Kobac, Milan Nikolic / Marko Kon, Aleksander Kobac)
    No es va classificar 10 60
    2010 Noruega Oslo Milan Stanković «Ovo je Balkan» (Oво je Балкан)
    (Goran Bregović / Goran Bregović, Marina Tucaković, Ljiljana Jorgovanović)
    13 72 5 79
    2011 Alemanya Düsseldorf Nina «Čaroban» (Чаробан)
    (Kristina Kovač)
    14 85 8 67
    2012 Azerbaidjan Bakú Željko Joksimović «Nije Ljubav Stvar» (Није Љубав Ствар)
    (Željko Joksimović / Marina Tucaković, Miloš Roganović)
    3 214 2 159
    2013 Suècia Malmö Moje 3 «Ljubav Je Svuda» (Љубав Је Свуда)
    (Saša Milošević Mare / Marina Tucaković)
    No es va classificar 11 46
    No hi va participar en 2014
    2015 Àustria Viena Bojana Stamenov «Beauty Never Lies»
    (Vladimir Graić / Charlie Mason)
    10 53 9 63
    2016 Suècia Estocolm Sanja Vučić «Goodbye (Shelter)»
    (Ivana Peters)
    18 115 10 105
    2017 Ucraïna Kíev Tijana Bogićević «In Too Deep»
    (Borislav Milanov, Joacim Persson, Lisa Desmond, Johan Alkenaes)
    No es va classificar 11 98
    2018 Portugal Lisboa Sanja Ilić i Balkanika «Nova deca» (Нова деца)
    (Sanja Ilić, Tanja Ilić, Danica Krstajić / Sanja Ilić, Tanja Ilić, Danica Krstajić, Darko Dimitrov)
    19 113 9 117
    2019 Israel Tel Aviv Nevena Božović «Kruna» (Круна)
    (Nevena Božović)
    18 89 7 156

    Festivals organitzats a Sèrbia[modifica]

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2008 Belgrad Beogradska Arena Jovana Janković i Željko Joksimović

    Votació de Sèrbia[modifica]

    Fins a 2019, la votació de Sèrbia ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 Hongria Hongria 68
    2 Rússia Rússia 67
    3 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 61
    4 Itàlia Itàlia 58
    5 Ucraïna Ucraïna 51
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Hongria Hongria 156
    2 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 135
    3 Rússia Rússia 100
    4 Croàcia Croàcia 89
    Ucraïna Ucraïna 87
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1 Montenegro Montenegro 114
    2 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 104
    3 Eslovènia Eslovènia 99
    4 Croàcia Croàcia 88
    5 Suïssa Suïssa 86
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 Eslovènia Eslovènia 185
    2 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 184
    3 Montenegro Montenegro 179
    4 Croàcia Croàcia 156
    5 Suïssa Suïssa 143

    12 punts[modifica]

    • Sèrbia ha donat 12 punts a:

    Galeria d'imatges[modifica]