Sèrifos
 Sèrifos | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | Decentralized Administration of the Aegean (en)  | |||
| Regió | Egeu Meridional | |||
| Unitat perifèrica | Milos Regional Unit (en) | |||
| Municipi | Serifos Municipality (en) | |||
| Població humana | ||||
| Total | 364 (2011) | |||
| • Densitat | 4,9 hab./km² | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 74,331 km² | |||
| Banyat per | mar Egea | |||
| Altitud | 140 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 840 05 | |||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Lloc web | serifos.gr | |||
Sèrifos[1][2][3][4] (grec antic: Σέριφος, llatí: Seriphos Seriphos) és una de les vint illes que formen l'arxipèlag de les Cíclades, a la mar Egea entre Grècia i Turquia, situada concretament a l'oest de l'arxipèlag, entre Kythnos i Sifnos. És una illa petita, d'uns 360 km de longitud i 70 km de costa. La seva capital és Jora i a diferència d'altres illes gregues la ciutat se situa a l'interior i no a la costa.[5] L'únic port, anomenat Livadi, es troba al sud-est de l'illa i és d'on surten els diferents ferris a la resta d'illes de l'arxipèlag.
Mitologia grega[modifica]
Segons la mitologia grega, va ser l'illa a la que va arribar Perseu, engendrat per Zeus, en una arca de fusta juntament amb la seva mare, Dànae després que el rei Acrísios els aboqués al mar, ja que un oracle havia predit que el seu net el mataria. Dictis, germà de Polidectes, el tirà de l'illa, els va trobar i els va salvar. Quan Perseu era absent, Polidectes va intentar forçar Dànae, que es va refugiar amb Dictis prop dels altars. Perseu va tornar, i va convertir Polidectes en pedra amb l'ajuda del cap de Medusa.[5]
Història[modifica]
L'illa va ser colonitzada pels jonis provinents d'Atenes, i era de les poques illes que va refusar sotmetre's a Xerxes l'any 480 aC, segons diu Heròdot. Va ser una illa molt poc important i els autors en parlaven amb un cert menyspreu, ja que era petita i pobra. Els romans la van utilitzar com a lloc de desterrament, explica Tàcit.
Els autors antics no fan referència a les mines de ferro i coure que existien a l'illa, tot i que hi ha proves de que van ser explotades a l'antiguitat, i se suposa que van donar certa riquesa a la població. En canvi parlen de què les granotes de Sérifos es diferenciaven de les altres perquè eren mudes.[6][7][5]
La vaga de 1916[modifica]
L'any 1916 els miners de l'illa van entrar en vaga i l'estat grec a petició del propietari (la família alemanya Groman) va enviar a la guàrdia nacional. Els soldats van disparar als miners i en van matar quatre però la resta i les seves dones els van atacar i els van matar a tots i van proclamar la República soviètica. Unes setmanes després forces militars gregues van recuperar el control però els miners van obtenir millors condicions i la jornada de 8 hores.[8]
La moderna ciutat és a la costa est, propera a l'antiga i va arribar a tenir més de dos mil habitants però avui dia és un llogaret pel tancament de les mines. De l'antiga ciutat en queden algunes restes.[5]
Les comunitats de l'illa són:
- Galani
- Kallitsos
- Koutalas
- Livadi Serifou
- Mega Chorio
- Mega Livadi
- Panagia
- Serifos
Referències[modifica]
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca (vol. II) (en grec). Fundació Bernat Metge, 2012. ISBN 978-84-9859-200-9.
- ↑ «Perseu | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ de Palol, Miquel. Angèlica i Rafel, 2019. «La tornada per Milos, Folégandros, Kos, Paros, Sèrifos, Hydra, el petit mar entre els dos estrets de Poros que van travessar nedant despullades, la idea excitant i tranquil·litzadora d'un racó central, a l'abast de tot i totalment protegit.»
- ↑ Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari llatí-català de noms propis (en català). Columna, p. 164. «Seriphius, a, um serifi, de Sèrifos. Seriphos, i f: Sèrifos. Una de les illes Cíclades. Seriphus v. Seriphos»
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Smith, William (ed.). «Seriphos». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VIII, 58
- ↑ Suides, s.v.
- ↑ Ness, Immanuel (ed.). The international encyclopedia of revolution and protest : 1500 to the present. V. 1, A-B. Oxford: Blackwell, 2009, p. 126-127. ISBN 9781405184649.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèrifos |
