Séquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Séquia

Una séquia[1] o síquia és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses, etc..) fins a les poblacions o camps de conreu.

Reben els noms de procedència llatina canal o rec als territoris de menor arabització, com ara a la Catalunya Nord.[2]

Les séquies de reg formen xarxes complexes, de manera que sempre hi ha una séquia mare o major, que és la que pren directament l'aigua del seu lloc d'origen. Les séquies filles (també anomenades filloles o ramals) són de caràcter secundari perquè el cabal procedeix de la séquia principal.

Formes i materials[modifica | modifica el codi]

Aquestes canalitzacions poden ser excavats directament en terra, amb un caixer de terra, argamassa, morter, pedra o formigó;[3] col·locats arran de terra, amb murs de contenció; o elevats (aqüeductes), per reduir desnivells o per augmentar-ne i així accelerar el pas de l'aigua. Finalment, en algun cas aïllat, per exemple a les riberes limitades per parets rocoses, poden ser tallats en la mateixa roca, com és el cas de part del Broll de Buscastell, Eivissa.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Normalment una xarxa de séquies té un gradual descens en altitud entre l'origen (generalment un riu o un brollador) i el final del circuit, que sovint és la mar o un riu. Un exemple paradigmàtic és la séquia de Montcada, que naix a 16,5 km de la mar a 65 m.s.n.m. i rega més de 6 mil hectàries de l'Horta Nord amb una llargària de 33 km;[4][5] tot i l'exigu desnivell resultant, és prou per fer arribar l'aigua fins al darrer camp.

Així i tot, en ocasions cal accelerar o elevar l'aigua de forma artificial, com és el cas dels quadrats o rescloses que eleven l'aigua als alters (zones més altes que la séquia).[6][7] Hi ha un quadrat al mateix nucli urbà de Montcada.[8] A escala menor, es pot fer pujar l'aiga als bancals per mitjà de les parades.[9] Més tard, es generalitzarà l'ús de motors per fer la mateixa funció.[10]

Es pot dirigir l'aigua a un sector en particular obrint les comportes entre la séquia mare i la séquia d'aquella partida. L'aigua accedeix als camps per mitjà d'unes comportes menors que s'anomenen portons (nom habitual a la Marina), portells (a la Plana) o boqueres (a l'Horta de València).[11][12] Una séquia també duu emparellada tota una sèrie d'elements hidrològics com ara atandadors, partidors i llengües (distribuïdor d'aigües), files, braços i rolls (séquia subsidiària), vàlvulescanaletes (canal d'aigua que passa la séquia per damunt), etc.[13]

La forma de regar amb séquies, inundant el camp durant un temps, es denomina regar a manta.[14]

Distribució de les aigües[modifica | modifica el codi]

La destinació de l'aigua a cada sector i hort es fa d'acord amb un horari establert o torn de reg acordat per la comunitat de regants de cada séquia.[15][16] Qualsevol qüestió relativa al manteniment i ús de la séquia depèn d'aquesta autoritat civil, mentre que les disputes entre comunitats (també dites comunes o séquies)[17] es resolen en tribunals com la Tribunal de les Aigües de València i el Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia.

Horta i regadiu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regadiu

Es relacionen estretament amb els terrenys de tipus hortícola, o camps que tradicionalment perviuen gràcies al reg de les séquies,[18] en contrast al secà, que rep aigua pels torrents, rius o per l'acció de la pluja. Dues de les principals zones de regadiu amb séquia de la península Ibèrica són l'Horta de València i l'Horta d'Alacant i Múrcia.

Segons dades de la FAO, el 2007 hi havia al món 277 milions d'hectàrees en regadiu sobre un total de 1537 milions d'hectàrees en cultiu.[19] Només una part d'aquest regadiu és per séquia; la resta utilitza mètodes modernes d'irrigació com l'aspersió o el degoteig.

Séquies remarcables[modifica | modifica el codi]

Algunes séquies famoses són les de l'Horta de València, que s'alimenten de les aigües del riu Túria i es denominen d'aquesta manera:

A Catalunya també existeix una Séquia històrica de més de 600 anys d'antiguitat, la Séquia de Manresa, considerada una obra mestra de l'arquitectura civil a tot l'Estat Espanyol, que dóna vida al Regadiu de Manresa on es conreen productes famosos com ara el tomàquet d'esquena verda o l'albergínia blanca. La Séquia dóna lloc a un recorregut preciós que es pot conèixer quan es realitza la Transèquia, una ruta que segueix el curs de les aigües des de Balsareny fins a Manresa.

També cal destacar la Séquia Reial del Xúquer o el Rec Comtal de Barcelona.

A l'illa d'Eivissa, es troba una séquia primitiva d'origen musulmà esculpida directament en la roca i anomenada des Broll de Buscastell, amb una comunitat de regants pròpia datant del segle XVII.[20]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Fins al 2007 grafiada sèquia d'acord amb la pronúncia (/ˈsɛ.ki.ə/) i l'etimologia (de l'àrab saqiya). Cf. «DIEC 1». [Consulta: 4 juny 2015].
  2. «Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord», 19.06.2007. [Consulta: 4 juny 2015].
  3. «Reial Séquia de Montcada: Glossari. Caixer». [Consulta: 4 juny 2015].
  4. «Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 4 juny 2015].
  5. «Lloc web de la Comunitat de Regants de la Séquia de Montcada». [Consulta: 4 juny 2015].
  6. «Reial Séquia de Montcada: glossari. Alter». [Consulta: 4 juny 2015].
  7. «Reial Séquia de Montcada. Glossari: Quadrat». [Consulta: 4 juny 2015].
  8. «Descobreix Montcada. Guia turística». [Consulta: 4 juny 2015].
  9. «Reial Séquia de Montcada. Glossari: Parada». [Consulta: 4 juny 2015].
  10. «Reial Séquia de Montcada. Glossari: Motor». [Consulta: 4 juny 2015].
  11. «Els colors de la terra: séquia de Tormos». [Consulta: 4 juny 2015].
  12. «Reial Séquia de Montcada. Glossari: Boquera». [Consulta: 4 juny 2015].
  13. «Reial Séquia de Montcada: Glossari». [Consulta: 4 juny 2015].
  14. «Reial Séquia de Montcada. Glossari: Reg a manta». [Consulta: 4 juny 2015].
  15. «Reial Séquia de Montcada». [Consulta: 4 juny 2015].
  16. «Horts urbans de Benimaclet: torns de reg».
  17. «Reiala Séquia de Montcada. Glossari. Comuna». [Consulta: 4 juny 2015].
  18. «Reial Séquia de Montcada. Glossari: Horta». [Consulta: 4 juny 2015].
  19. Garces-Restrepo, Carlos; Muñoz, Giovanni; Vermillion, Douglas. «Irrigation Management Transfer». . FAO Water Reports 32, 2007, p. 15. ISSN: 92-5-105907-4.
  20. «Aportació a la toponímia de les Pitiüses: es Broll de Buscastell i es Pla de Portmany per Marià Torres i Torres», 1987. [Consulta: 4 juny 2015].