Séraphine

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaSéraphine
Séraphine.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Martin Provost
Protagonistes
Producció Milena Poylo
Gilles Sacuto
Guió Marc Abdelnour
Martin Provost
Música Michael Galasso
Fotografia Laurent Brunet
Muntatge Ludo Troch
Distribuïdora Diaphana Films
Dades i xifres
País França
Bèlgica
Data d'estrena 2008
Durada 125 min.
Idioma original francès
Color en color
Temàtica
Gènere biogràfica
Lloc de la narració París
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 7.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.7/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Séraphine és una pel·lícula franco-belga dirigida per Martin Provost i estrenada l'any 2008. Amb set premis César, inclòs millor film i millor actriu (Yolande Moreau), Séraphine va ser la triomfadora dels premis de l'Acadèmia francesa de l'any 2009.

Argument[modifica]

Narra la vida, fora del comú, de la francesa Séraphine Louis, coneguda com a Séraphine de Senlis, una dona nascuda el 1864 que va ser pastora, després mestressa de casa i, finalment, pintora abans d'enfonsar-se en la bogeria.

Començaments de segle XX. Séraphine, de 42 anys, viu a Senlis i es guanya la vida netejant cases. El poc temps que li sobra l'ocupa pintant. És la dona de la neteja de la Sra. Duphot, que lloga un pis a Wilhelm Uhde, un marxant alemany fascinat pels pintors moderns i ingenus. Durant un sopar ofert per la Sra. Duphot, Wilhelm Uhde descobreix un petit quadre que havia portat Séraphine uns dies abans. Fascinat, el compra i convenç Séraphine perquè li ensenyi altres obres seves.

Crítica[modifica]

Séraphine de Senlis va ser una pintora naïf ignorada per la seva època i després oblidada per la història de l'art durant les dècades posteriors. Pastora i serventa, mai no va poder viure de la seva passió. Passava les nits pintant quadres de motius florals tancada en la seva minúscula habitació mentre el seu entorn ridiculitzava la seva vocació artística, impròpia d'una dona pobra i sense educació a la França petitburgesa d'entre-segles.

Wilhelm Uhde fou un col·leccionista alemany, el primer a adquirir quadres de Picasso i més tard el descobridor del més conegut dels pintors naïf, Henri Rousseau. Uhde va descobrir el 1912 la seva pintura i li va donar el seu suport. Però es va veure obligat a sortir de França a l'agost de 1914 degut a la Primera Guerra Mundial, i no va tornar a contactar amb Séraphine fins al 1927, quan la va retrobar en una exposició local a Senlis. La seva ajuda, llavors, va permetre a Séraphine pintar grans llenços de dos metres d'alçada. El 1929, Uhde va organitzar l'exposició Les peintres du Cœur sacré que permet a Séraphine l'accés a una certa millora financera, malbaratada en despeses innecessàries. Tanmateix, des de 1930, Uhde va deixar de comprar les seves pintures a causa de la depressió de 1929, i Séraphine cau en una greu pertorbació. Morirà el 1942, sola i internada en un centre psiquiàtric.

L'èxit inesperat de la pel·lícula a França ha vingut acompanyat d'un considerable reconeixement de l'obra de Séraphine. El Museu Maillol de la capital francesa va exposar fins fa poques setmanes la primera retrospectiva de la pintora, la primera en els últims seixanta anys. El director Martin Provost, fins ara responsable d'un parell de comèdies irrellevants, fa una posada en escena gairebé invisible a través de temps llargs i plans generals, dominada per la delicada interpretació de Yolande Moreau, extraordinària actriu belga descoberta per Agnès Varda a inicis dels 80 i que es revelaria com la portera d'Amélie unes dècades més tard.[1]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]