Sí, ministre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de sèrie de televisióSí, ministre
Sí, primer ministre
Yes Minister
Yes Prime Minister (5152142098).jpg
Gènere Comèdia
Època d'ambientació Anys setanta i vuitanta
Espai d'ambientació Londres
Creador(s) Anthony Jay i Jonathan Lynn
Productor(s) Stuart Allen, Sydney Lotterby i Peter Whitmore
Actors
País de producció Regne Unit
Llengua original Anglès
Canal original BBC
Durada dels capítols 30 minuts
Primer episodi emès el 25 febrer 1980[1]
Últim episodi emès el 28 gener 1988[2]
Nombre de temporades 3
Nombre d'episodis Sí, ministre: 21
Sí, primer ministre: 16
Llista d'episodis Llista d'episodis de Sí, ministre i Sí, primer ministre
Més informació
TV.com ID Fitxa a TV.com
Web oficial Web oficial
IMDB: tt0080306
Modifica les dades a Wikidata

Sí, ministre i Sí, primer ministre és una sèrie d'humor anglesa produïda per la BBC als anys vuitanta ambientada en un gabinet ministerial.

Des del primer capítol, els crédits eren acompanyats per caricatures dels protagonistes obra de Gerald Scarfe.

Personatges principals[modifica]

Jim Hacker (interpretat per Paul Eddington) és nomenat al principi de la sèrie ministre d'Afers Administratius (ministeri fictici) de la Corona Britànica. Com a polític vol endegar diverses reformes però topa amb un gran obstacle: el funcionariat.

Sir Humphrey (Nigel Hawthorne) és secretari permanent del ministeri, i representa la imatge del funcionari immobilista que vol manipular el ministre per tal de no canviar substancialment l'estat de les coses.

Bernard Woolley (Derek Fowlds) és el secretari personal del ministre, i navega entre dues aigües: la lleialtat al ministre i la col·laboració amb el funcionariat (encarnat per Sir Humphrey).

Personatges secundaris[modifica]

Frank Weisel, (Neil Fitzwiliam), és un conseller polític de Hacker.

Dorothy Wainwright (Deborah Norton) també era consellera de Hacker, però no apareix regularment fins Sí, Primer Ministre.

Sir Arnold Robinson (John Nettleton) és secretari del Gabinet a Sí, Ministre i posteriorment, President de Campanya per la Llibertat d'Informació. És un mestre de la manipulació, a qui Sir Humphrey sovint demana consell.

Annie Hacker (Diana Hoddinott) és la dona de Jim Hacker, també tenen una fill, Lucy (Gerry Cowper), que només apareix a un capítol ("The Right to Know").

Altres mitjans[modifica]

Entre octubre de 1983 y novembre de 1984, es van emetre 16 capítulos, amb el repartiment original, adaptats per a la BBC Radio 4.[3]

Jay and Lynn van col·laborar novament per produir convertir-ho en obra de teatre que es va estrenar el 13 de maig de 2010, al Chichester Festival Theatre.[4]

Cultura popular[modifica]

Margaret Thatcher, en aquell moment primera ministra del Regne Unit, va confessar que era la seva sèrie preferida.[5]

Humphrey, en alusió al funcionari protagonista de la sèrie, va ser el nom del gat que caçava ratolins entre 1989 i 1997 a 10 Downing Street, la residència oficial del primer ministre, durant els mandats de Margaret Thatcher, John Major y los primeros seis meses del mandato de Tony Blair.[6]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lewisohn, Mark. «Yes Minister». BBC Comedy Guide. Arxivat de l'original el 21 agost 2007. [Consulta: 18 agost 2007].
  2. Lewisohn, Mark. «Yes, Prime Minister». BBC Comedy Guide. Arxivat de l'original el 17 març 2007. [Consulta: 18 agost 2007].
  3. Taylor, Rod. The Guinness Book of Sitcoms. Middlesex: Guinness, 1994, p. 278. ISBN 0-85112-638-3. 
  4. «Yes Prime Minister to make stage debut». BBC News, 18-02-2010 [Consulta: 19 gener 2018].
  5. Cockerell, Michael. Live From Number 10: The Inside Story of Prime Ministers and Television. Londres: Faber and Faber, 1988, p. 288. ISBN 0-571-14757-7. 
  6. White, Michael «Obituary: Humphrey, cat; born 1988, died 2006». The Guardian, 21-03-2006 [Consulta: 25 desembre 2011].