Vés al contingut

Sícorax (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicSícorax 
Designació provisionalS/1997 U 2 Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsUranus XVII Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i satèl·lit irregular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perBrett James Gladman
Philip Nicholson
Joseph Burns
John J. Kavelaars Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment6 setembre 1997 Modifica el valor a Wikidata
EpònimSycorax (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Apoàpside18.535.000 km Modifica el valor a Wikidata
Periàpside5.823.000 km
(arg (ω): 16,2968) Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a12.179.000 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,5224 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P1.286,28 d Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M160,58731 ° Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i153,22796 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω258,56478 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre157 km[1]
165 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)20,8 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa2,7 Zg[3] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,065 Modifica el valor a Wikidata

Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà. Va ser descobert el 6 de setembre de 1997 per Brett J. Gladman, Philip D. Nicholson, Joseph A. Burns, i John J. Kavelaars conjuntament amb Caliban i se li assignà temporalment la designació S/1997 U 2.[4]

Oficialment va ser confirmat com Uranus XVII, i se li va donar el nom de Sicorax en relació al personatge Sicorax de l'obra de teatre La tempesta de Shakespeare.

Òrbita

[modifica]
Satèl·lits retrògrads irregulars d'Urà

Sicorax segueix una òrbita distant, més de 20 vegades més llunyana que el satèl·lit regular més llunyà d'Urà, Oberó. La seva òrbita és retrògrada, moderadament inclinada i excèntrica. Els seus paràmetres orbitals suggereixen que pot pertànyer, juntament amb Setebos i Pròsper, al mateix cúmul dinàmic, suggerint un origen comú. [5] El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals dels satèl·lits irregular d'Urà (en coordenades polars) amb l'excentricitat de les òrbites representades pels segments que s'estenen des de l'pericentre fins a l'apocentre.

Característiques físiques

[modifica]

El diàmetre de Sicorax s'estima en 150 km (assumint una albedo de 0.04)[6][7] fent que sigui el satèl·lit irregular més gran d'Urà, comparable en mida a Himalia, el satèl·lit irregular més gros de Júpiter.

El satèl·lit té una aparença vermellosa (índex de color B-V=0.87 V-R=0.44,[8] B-V=1.01 V-R=0.48[9]) més vermell que Himalia però menys vermell que la majoria d'objectes del Cinturó de Kuiper.

El període de rotació no s'ha pogut estimar definitivament (podria ser ~4 h).[9]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Csaba Kiss «Properties of the irregular satellite system around Uranus inferred from K2, Herschel, and Spitzer observations» (en anglès). Astronomical Journal, 2017, pàg. 119–119. DOI: 10.3847/1538-3881/AA8365.
  2. ↑ Nuno Peixinho «“TNOs are Cool”: A survey of the trans-Neptunian region. IX. Thermal properties of Kuiper belt objects and Centaurs from combined Herschel and Spitzer observations» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 29-08-2013, pàg. 60–60. DOI: 10.1051/0004-6361/201322047.
  3. ↑ URL: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data: 5 setembre 2020.
  4. ↑ GLADMAN, NICHOLSON, BURNS, KAVELAARS, MARSDEN, WILLIAMS & OFFUTT Discovery of two distant irregular moons of Uranus, Nature, 392 (1998), pp. 897 - 899
  5. ↑ Grav, Tommy; Holman, Matthew J.; Gladman, Brett J.; Aksnes, Kaare Photometric survey of the irregular satellites,Icarus, 166,(2003), pp. 33-45. Preprint
  6. ↑ Scott S. Sheppard, David C. Jewitt, and Jan Kleyna An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 129 (2005), pages 518–525. Preprint
  7. ↑ «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 20-12-2008. [Consulta: 10 març 2009].
  8. ↑ Rettig, Terrence W.; Walsh, Kevin; Consolmagno, Guy «Implied Evolutionary Differences of the Jovian Irregular Satellites from a BVR Color Survey». Icarus, 154, 2001, pàg. 313–320. DOI: 10.1006/icar.2001.6715.
  9. ↑ 9,0 9,1 Maris, Michele; Giovanni Carraro, Gabrielle Cremonese, Marco Fulle «Multicolor Photometry of the Uranus Irregular Satellites Sycorax and Caliban». The Astronomical Journal, 121, 5, maig 2001, pàg. 2800–2803. DOI: 10.1086/320378 [Consulta: 14 setembre 2008].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sícorax
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sícorax_(satèl·lit)&oldid=36528471»