Diòxid de silici
 Diòxid de silici pur
|
|
| Noms | |
|---|---|
| Nom IUPAC
Diòxid de silici
|
|
| Altres noms
Quars
Sílice Òxid silícic Òxid de silici (IV) Sílice cristal·lina |
|
| Identificadors | |
7631-86-9  |
|
| ChEBI | CHEBI:30563 |
| ChemSpider | 22683 |
| Número CE | 231-545-4 |
| 200274 | |
|
InChI=1S/O2Si/c1-3-2
Key: VYPSYNLAJGMNEJ-UHFFFAOYSA-N |
|
| Imatges Jmol-3D | Imatge |
| KEGG | C16459  < |
| MeSH | Silicon+dioxide |
| PubChem | 24261 |
| Número RTECS | VV7565000 |
|
O=[Si]=O
|
|
| UNII | ETJ7Z6XBU4 |
| Propietats | |
| Massa molar | 60,08 g/mol |
| Aparença | Cristalls transparents |
| Densitat | 2,648 (α-quars), 2,196 (amorfa) g·cm−3[1] |
| Punt de fusió | 1,713 °C (3,115 °F; 1,986 K) (amorfa)[1] |
| Punt d'ebullició | 2,950 °C (5,340 °F; 3,220 K)[1] |
| Conductivitat tèrmica | 12 (|| c-eix), 6,8 (⊥ c-eix), 1,4 (am.) W/(m⋅K)[1] |
|
Índex de refracció (nD)
|
1,544 (o), 1,553 (e)[1] |
| Estructura | |
| tetraèdrica | |
| Perills | |
| Frases R | R42 R43 R49 |
| Frases S | S22 S36 S37 S45 S53 |
| NFPA 704 | |
| Límits d'exposició del NIOSH: | |
|
LEP (permissible)
|
TWA 20 mppcf (80 mg/m3/%SiO2) (amorfe)[2] |
|
LER (recomanat)
|
TWA 6 mg/m3 (amorfa)[2] Ca TWA 0,05 mg/m3[3] |
|
IPVS (perill immediat)
|
3000 mg/m3 (amorfa)[2] Ca [25 mg/m3 (cristobalita, tridimita); 50 mg/m3 (quars)][3] |
| Compostos relacionats | |
|
Relacionats: diones
|
Diòxid de carboni Diòxid de germani Diòxid de plom Diòxid d'estany |
|
Compostos relacionats
|
Monòxid de silici Sulfur de silici |
| Termoquímica | |
|
Entropia molar
estàndard (S |
42 J·mol−1·K−1[4] |
|
Entalpia estàndard de
formació (ΔfH |
−911 kJ·mol−1[4] |
|
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
|
|
 verify (què és: / ?) |
|
| Infotaula de referències | |
El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO2.
Es pot trobar a la natura en múltiples formes: quars, arena, cristobalita, òpal, sílex...
És el principal constituent de la sorra, principalment en forma de quars, ja que la gran duresa d'aquest el protegeix de l'erosió. Tot i això la composició de la sorra, varia en funció de la geologia i les condicions locals.
La inhalació de diòxid de silici cristal·li en la pols, pot provocar la silicosi, malaltia que afecta especialment als miners.
El diòxid de silici cristal·litzat és un material molt dur. S'empra per produir ones radioelèctriques d'una freqüència molt precisa, la qual cosa és molt útil per fabricar rellotges, aparells de ràdio, ordinadors, i qualsevol equip electrònic on cal una freqüència radioelèctrica molt precisa.
Química[modifica | modifica el codi]
El diòxid de silici es pot formar en escalfar silici a temperatures extremadament altes en presència d'oxigen (o aire). Ocasionalment, pot ocórrer de forma natural en incendis, o al caure un llamp sobre sorra.
El diòxid de silici es pot atacar amb àcids forts, particularment el fluorur d'hidrogen (HF). Precisament s'utilitza aquest àcid per eliminar o marcar el diòxid de silici en la indústria dels semiconductors.
-
Feix de fibres òptiques fetes de sílice d'alta puresa.
-
Malla de fibra de sílice per a aïllament tèrmic.
-
Sorra de Quars (Sílice) com a material base per la producció de vidre.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòxid de silici  |
|
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Plantilla:RubberBible92nd Error de citació: Invalid
<ref>tag; name "b92" defined multiple times with different content Error de citació: Invalid<ref>tag; name "b92" defined multiple times with different content - ↑ 2,0 2,1 2,2 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0552». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
- ↑ 3,0 3,1 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0682». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
- ↑ 4,0 4,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A22. ISBN 0-618-94690-X.
