Sílvia Munt i Quevedo

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sílvia Munt)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSílvia Munt
Silvia Munt.jpg
Sílvia Munt
Nom original Sílvia Munt Quevedo
Dades biogràfiques
Naixement Sílvia Munt i Quevedo
24 de març de 1957 (1957-03-24) (60 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Actriu, directora de cinema i ballarina
Dades familiars
Cònjuge Ramon Madaula i Canadell
Premis i reconeixements
Premis Goya
1992- Premi Goya d'Interpretació (protagonista) per Alas de mariposa
1999- Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental per Lalia, escrit i dirigit per ella mateixa.
1994- Nominada al Premi Goya per La Pasión Turca.

IMDB: 0613284
Modifica dades a Wikidata

Sílvia Munt i Quevedo (Barcelona, 24 de març de 1957) és una actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana. Va ser ballarina de dansa clàssica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Titulada en Ballet Clàssic per The Royal Ballet de Londres (1974), la seva activitat professional es va desenvolupar en l'àmbit de la dansa amb el Ballet Contemporani de Barcelona.[1]

El 1977 va debutar al cinema amb L'orgia. El 1981 va protagonitzar La plaça del Diamant, que li va suposar la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i ràpidament va començar a treballar amb els directors com Fernando Trueba (Sal gorda), Vicente Aranda (La pasión turca), Manuel Gutiérrez Aragón (El rey del río) o Montxo Armendáriz (Secretos del corazón). Ha estat guardonada amb dos premis Goya (millor actriu per Alas de mariposa i millor curtmetratge documental per Lalia), aquest últim va arribar a acumular més de quinze premis, entre ells el United Nations World Forum on Children's Television.[1]

Ha dirigit diversos telefilms com Les filles de Mohamed, premi Civis Media Arts al Millor Telefilm europeu de l'Any i Coses que passen, Biznaga de Plata al Festival de Màlaga de 2007 i dos llargmetratges (el documental Elena Dimitrievna Diakonova. Gala i Pretextos, pel qual va obtenir el Premi a la Millor Direcció al Festival de Màlaga de 2008).[1]

El seu últim treball ha estat dirigir Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza, per al Centro Dramático Nacional i Dubte, de John Patrick Shanley, al Teatre Poliorama de Barcelona. Està pendent d'emissió el telefilm Mentiders, del qual és guionista i directora.[1]

És membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu i de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Des del desembre de 2008 fins al 14 de novembre de 2011, també va ser consellera del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), organisme del qual va dimitir juntament amb nou membres més, com a protesta pel trencament de model que proposa el projecte de Llei Òmnibus.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

Cinema (com a actriu)[modifica | modifica el codi]

  • 2007- Pretextos (Sílvia Munt)
  • 2006- Remake (Roger Gual)
  • 2000- Aunque tú no lo sepas (Juan Vicente Córdoba)
  • 1999- El viaje de Arián (Eduard Bosch)
  • 1998- Subjúdice (Josep Maria Forn)
  • 1997- El faro (Manuel Balaguer)
  • 1996- El domini dels sentits (episodi de Judith Collell)
  • 1996- Una piraña en el bidé (Carles Pastor)
  • 1996- Secretos del corazón (Montxo Armendáriz). (Pel·lícula nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa)
  • 1996- Todo está oscuro (Ana Díez)
  • 1995- Assumpte intern (Carles Balagué)
  • 1995- Éxtasis (Mariano Barroso)
  • 1995- Razones sentimentales (Antonio A. Farré)
  • 1994- La pasión turca (Vicente Aranda)
  • 1994- El rey del río (Manuel Gutiérrez Aragón)
  • 1994- El perquè de tot plegat (Ventura Pons)
  • 1993- Nexe (Jordi Cadena)
  • 1993- Los baúles del retorno (María Miró)
  • 1993- Bloodline ("Lazos de sangre") (Pal Erdöss)
  • 1992- El llarg hivern (Jaime Camino)
  • 1992- Cràpules (Toni Mora)
  • 1992- El cazador furtivo (Carles Benpar)
  • 1991- Alas de mariposa (Juanma Bajo Ulloa)
  • 1991- Els papers d'Aspern (Jordi Cadena)
  • 1987- Quimera (Carlos Pérez Ferré)
  • 1985- Golfo de Vizcaya (Javier Rebollo)
  • 1984- Bajo en nicotina (Raúl Artigot)
  • 1984- Le grand voyage (Richard Dindó) (v.o. en francès)
  • 1983- Soldados de plomo (José Sacristán)
  • 1983- Sal gorda (Fernando Trueba)
  • 1983- Akelarre (Pedro Olea)
  • 1982- Pares y nones (José Luis Cuerda)
  • 1982- La plaça del diamant (Francesc Betriu)
  • 1978- L'orgia (Francesc Bellmunt)

Cinema (com a directora)[modifica | modifica el codi]

Teatre (com a actriu)[modifica | modifica el codi]

Teatre (com a productora)[modifica | modifica el codi]

El 1987 crea la seva pròpia companyia de teatre amb la que produeix dos espectacles:

  • Ondina, de J. Giraudoux. Dir. Santiago Sans.
  • La nieta del sol, de Ever M. Blanchet. Dir. Col·lectiva.

Teatre (com a directora)[modifica | modifica el codi]

Televisió (com a actriu)[modifica | modifica el codi]

  • 2004- The Crown, telefilm de Peter de Vamm (Països Baixos)
  • 2004- Palabras mágicas, telefilm d'Octavi Masiá (Trivisió)
  • 2003- Le meilleur commerce du monde, telefilm de Bruno Gantillon (França)
  • 2003- Fragmentos telefilm de Judith Collell.
  • 2001- Maxima's Miracle telefilm de Paul Ruven (Pieter Van Huystee Film, Països Baixos)
  • 2002- L'aîné des Ferchaux telefilm en dos episodis de Bernard Stora. Prod. GMT-TF1 (França)
  • 1998- Tío Willy
  • 1995- Dones i homes Telefilm d'Antoni Verdaguer per a TV3.
  • 1993- Arnau (Lluís Mª Güell) TV3
  • 1989- El obispo leproso (José Mª Gutiérrez) TVE.
  • 1983- Teresa de Jesús (Josefina Molina) TVE.
  • 1981- La plaça del diamant (Francesc Betriu). TVE.

Televisió (com a directora)[modifica | modifica el codi]

  • 2006- Coses que passen, TV movie. Co-Prod. TV3 i Canal Sur.
  • 2003- Las hijas de Mohamed (telefilm)
  • 2000- Quia (telefilm per a TV3)

Dansa[modifica | modifica el codi]

Entre els anys 1973 i 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coreògrafa, formant part, entre altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballarí del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2012». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 setembre 2012].
  2. «En defensa del CoNCA». Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, 07-11-2011. [Consulta: 22 setembre 2012].