Sílvia Munt i Quevedo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ca) Sílvia Munt Quevedo  24 març 1957 (68 anys)Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, ballarina, directora de cinema, guionista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Ramon Madaula i Canadell | ||
| Parella | Miquel Cors | ||
| Premis | |||
| |||
    | |||
Sílvia Munt i Quevedo (Barcelona, 24 de març de 1957) és una actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana. També va ser ballarina de dansa clàssica.[1]
Biografia
[modifica]Titulada en Ballet Clàssic per The Royal Ballet de Londres (1974), la seva activitat professional es va desenvolupar en l'àmbit de la dansa amb el Ballet Contemporani de Barcelona.[2]
El 1977 va debutar al cinema amb L'orgia. El 1981 va protagonitzar La plaça del Diamant, que li va suposar la Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i ràpidament va començar a treballar amb directors com Fernando Trueba (Sal gorda), Vicente Aranda (La pasión turca), Manuel Gutiérrez Aragón (El rey del río) o Montxo Armendáriz (Secretos del corazón). Ha estat guardonada amb dos premis Goya (millor actriu per Alas de mariposa i millor curtmetratge documental per Lalia), aquest últim va arribar a acumular més de quinze premis, entre els quals el United Nations World Forum on Children's Television.[2]
Ha dirigit diversos telefilms com Les filles de Mohamed, premi Civis Media Arts al Millor Telefilm europeu de l'Any, i Coses que passen, Bisnaga de Plata al Festival de Màlaga de 2007 i dos llargmetratges (el documental Elena Dimitrievna Diakonova. Gala i Pretextos, pel qual va obtenir el Premi a la Millor Direcció al Festival de Màlaga de 2008).[2]
El seu últim treball ha estat dirigir Una comèdia espanyola, de Yasmina Reza, per al Centro Dramático Nacional, i Dubte, de John Patrick Shanley, al Teatre Poliorama de Barcelona. Està pendent d'emissió el telefilm Mentiders, del qual és guionista i directora.[2]
És membre de l'Acadèmia del Cinema Europeu i de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Des del desembre de 2008 fins al 14 de novembre de 2011, també va ser consellera del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), organisme del qual va dimitir juntament amb nou membres més, com a protesta pel trencament de model que proposa el projecte de Llei Òmnibus de 2011.[3]
Obra
[modifica]Cinema (com a actriu)
[modifica]- 2007- Pretextos (Sílvia Munt)
- 2006- Remake (Roger Gual)
- 2000- Aunque tú no lo sepas (Juan Vicente Córdoba)
- 1999- El viaje de Arián (Eduard Bosch)
- 1998- Subjúdice (Josep Maria Forn)
- 1997- El faro (Manuel Balaguer)
- 1996- El domini dels sentits (episodi de Judith Collell)
- 1996- Una piraña en el bidé (Carles Pastor)
- 1996- Secretos del corazón (Montxo Armendáriz). (Pel·lícula nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa)
- 1996- Todo está oscuro (Ana Díez)
- 1995- Assumpte intern (Carles Balagué)
- 1995- Éxtasis (Mariano Barroso)
- 1995- Razones sentimentales (Antonio A. Farré)
- 1994- La pasión turca (Vicente Aranda)
- 1994- El rey del río (Manuel Gutiérrez Aragón)
- 1994- El perquè de tot plegat (Ventura Pons)
- 1993- Nexe (Jordi Cadena)
- 1993- Los baúles del retorno (María Miró)
- 1993- Bloodline ("Lazos de sangre") (Pal Erdöss)
- 1992- El llarg hivern (Jaime Camino)
- 1992- Cràpules (Toni Mora)
- 1992- El caçador furtiu (Carles Benpar)
- 1991- Alas de mariposa (Juanma Bajo Ulloa)
- 1991- Els papers d'Aspern (Jordi Cadena)
- 1987- Quimera (Carlos Pérez Ferré)
- 1985- Golfo de Vizcaya (Javier Rebollo)
- 1984- Bajo en nicotina (Raúl Artigot)
- 1984- Le grand voyage (Richard Dindó) (v.o. en francès)
- 1983- Soldados de plomo (José Sacristán)
Cartell del documental La Granja del Pas, de Sílvia Munt - 1983- Akelarre (Pedro Olea)
- 1982- Pares y nones (José Luis Cuerda)
- 1982- La plaça del diamant (Francesc Betriu)
- 1978- L'orgia (Francesc Bellmunt)
Cinema (com a directora)
[modifica]- 2023- Les bones companyies
- 2015- La Granja del Pas
- 2014- El Cafè de la Marina
- 2012- Mentiders[4]
- 2007- Pretextos
- 2003- Elena Dimitrievna Diakonova. Gala
- 1999- Lalia
- 1998- Déjeme que le cuente
Teatre (com a actriu)
[modifica]- 1996/97- Àngels a Amèrica de Tony Kushner. Dir. Josep Maria Flotats TNC
- 1994- La mort i la donzella d'Ariel Dorfman. Dir. Boris Rotenstein
- 1993- Cartas de amor d'A. R. Gurney. Dir. Josep Costa
- 1990- Tres germanes d'Anton Txékhov. Dir. Pierre Romans. Cia. J. Ma. Flotats
- 1990- Trío en Mi bemol d'Eric Rohmer. Dir. Fernando Trueba. Centro Dramático Nacional. Gira anys 91 i 92.
- 1987- La filla del Carmesí de Josep Maria de Sagarra. Dir. Jordi Mesalles.
- 1986- Romeu i Julieta de William Shakespeare. Dir. Esteve Polls.
- 1986- Antígona de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé.
- 1982- Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand. Dir. Damià Barbany.
- 1979- La Blancarrosa, sirena de la mar blava de Damià Barbany.
- 1977- Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. Saló Diana.
- 1977- Canigó de Jacint Verdaguer. Dir. Esteve Polls.
Teatre (com a productora)
[modifica]El 1987 crea la seva pròpia companyia de teatre amb la qual produeix dos espectacles:
- Ondina, de J. Giraudoux. Dir. Santiago Sans.
- La nieta del sol, d'Ever M. Blanchet. Dir. Col·lectiva.
Teatre (com a directora)
[modifica]- 2025- Cartes d'amor, basat en la novel·la de 1989 d'A.R. Gurney. Festival Grec 2025
- 2024- Les mans, de Llàtzer Garcia. Festival Grec 2024
- 2023- Els Buonaparte, de Ramon Madaula
- 2021- Les irresponsables, de Javier Daulte
- 2021- Desig, de Josep M. Benet i Jornet. Teatre Nacional de Catalunya.
- 2020- Eva contra Eva, de Pau Miró. Teatre Goya.
- 2019- Casa de nines: 20 anys després, de Lucas Hnath. Festival Grec 2019
- 2018- Dogville: un poble qualsevol. Teatre Lliure
- 2018- La resposta, de Brian Friel. Festival Grec 2018
- 2017- Les noies de Mossbank Road, d’Amelia Bullmore
- 2016- El preu, d'Arthur Miller. Festival Grec 2016
- 2013- Cap al tard, de Santiago Rusiñol (reposició)
- 2012- Dubte, de John Patrick Shanley. Teatre Poliorama en el marc del GREC 2012
- 2009- Una comedia española, de Yasmina Reza.
- 2007- Cap al tard, de Santiago Rusiñol
- 2005- Surabaya, de Marc Rosich. Teatre Romea.[5][1]
Televisió (com a actriu)
[modifica]- 2011: Meublé. La casita blanca, de Sílvia Munt
- 2004- The Crown, telefilm de Peter de Vamm (Països Baixos)
- 2004- Palabras mágicas, telefilm d'Octavi Masiá (Trivisió)
- 2003- Le meilleur commerce du monde, telefilm de Bruno Gantillon (França)
- 2003- Fragmentos telefilm de Judith Collell.
- 2001- Maxima's Miracle telefilm de Paul Ruven (Pieter Van Huystee Film, Països Baixos)
- 2002- L'aîné des Ferchaux telefilm en dos episodis de Bernard Stora. Prod. GMT-TF1 (França)
- 1998- Tío Willy
- 1995- Dones i homes Telefilm d'Antoni Verdaguer per a TV3.
- 1993- Arnau (Lluís Mª Güell) TV3
- 1989- El obispo leproso (José Mª Gutiérrez) TVE.
- 1983- Teresa de Jesús (Josefina Molina) TVE.
- 1981- La plaça del diamant (Francesc Betriu). TVE.
Televisió (com a directora)
[modifica]- 2011- Meublé. La casita blanca
- 2011- Mar de plàstic
- 2008- Vida privada (adaptació de la novel·la de Josep M. de Sagarra)[6]
- 2006- Coses que passen, TV movie. Co-Prod. TV3 i Canal Sur.
- 2003- Les filles de Mohamed (telefilm)
- 2000- Quia (telefilm per a TV3)
Dansa
[modifica]Entre els anys 1973 i 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coreògrafa, formant part, entre d'altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballarí del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona.
Premis
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1999 | Al millor curtometratge documental | Lalia | Guanyadora |
| 1994 | A la millor actriu secundària | La pasión turca | Nominada |
| 1991 | A la millor actriu | Alas de mariposa | Guanyadora |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1982 | Premi revelació | La plaça del Diamant | Guanyadora |
| 1990 | Millor actriu | Alas de mariposa | Guanyadora |
| Año | Categoría | Trabajo | Rasultat |
|---|---|---|---|
| 1991 | Millor actriu de cinema | Alas de mariposa | Nominada |
| 1987 | Millor labor teatral | La filla del Carmesí | Semifinalista |
| 1984 | Millor intèrpret de televisió | La plaça del Diamant | Nominada |
| 1982 | Millor actriu de cinema | Nominada |
- Altres premis[9]
- 1982- Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. Millor professional de l'any
- 1982- Conquilla d'or del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Millor promesa cinematogràfica
- 1982- Premi Guía del Ocio. Millor intèrpret revelació
- 1982- Premi Icaro de Diario 16 a la Creació
- 1983- Premi Interpretació Festival de Praga
- 1984- Premi Diez de Cine (València)
- 1984- Popular de Bocaccio
- 1985- Premi Imatge de Ràdio 4
- 1989- Premi Millor Actriu Festival de Évora
- 1989- Premi d'interpretació de l'Associació Independent d'Espectadors de Teatre (Alacant)
- 1989- Millor actriu al Festival d'Arcachon (França) per Els papers d'Aspern
- 1995- Premi Sant Jordi de Cinematografía per La pasión turca
- 1997- Premi Millor Actriu a Cinespaña / Festival de Cinema Espanyol de Tolosa (França) per Assumpte intern
- 2003- Premio Especial del Jurat en el Festival Opera Prima de Tudela por Gala
- 2004- CIVIS ARD Media Prize (Alemanya) por Les filles de Mohamed.
- 2006- Premi Millor TV Movie por Coses que passen al Festival de Màlaga i en els Premis Barcelona de Cinema
- 2006- Premi Ciudad de Cuenca del Festival Mujeres en Dirección en reconeixement a la seva trajectòria
- 2006- Nominació als Premis Butaca per Remake.
- 2008- Premi Bisnaga de Plata del Festival de Màlaga a la mejor dirección por Pretextos
- 2015-Primer Premi de la secció «Tiempo de Historia» de Seminci, Setmana Internacional de Cinema de Valladolid per La Granja del Pas[10]
L'autoria i direcció del curtmetratge Lalia, rodat als campaments sahrauís en ple desert algerià, a més del ja ressenyat Premi Goya al Millor Documental, ha obtingut també els premis següents:
- Premi United Nations World Forum on Children's Television
- Vè Festival Internacional de Televisió de Barcelona 2001
- Méthexis Award. Medfilm Festival. 2001
- Millor Curtmetratge per Preludi, Festival de Cinema de Giffoni, Itàlia 2001
- Millor Fotografia i Millor Música Festival Internacional de Cinema d'Elx 2000
- Premi del Públic programa "Versió Espanyola" TVE 2000
- Premi del Jurat Festival Internacional de Cinema de Dones de Créteil 2000
- Premi Ocular ´2000. Tarragona, Catalunya.
- Premi Millor Directora Festival de Nanterre (França)
- Premi Festival de Locarno (Suïssa)
- Premi del Públic Festival de Montecatinni, Itàlia.
- Premi del Jurat Mostra de Curts de Vilafranca del Penedès, Barcelona
- Premi Festival de Maspalomas (Illes Canàries)
- Premi del Públic. Fest. Internacional Bilbao 1999
- Premis a la Solidaritat, Millor Fotografia i Millor Música. Alcalá de Henares. (1999)
- Primer premi FORD. Madrid 1999
- 2018 Premi Catalunya de Teatre de l’Associació de Teatres de Catalunya (ADETCA) per Les noies de Mossbank Road (2017) i La resposta (2018)[1]
- 2019 Premi Gaudí Film per a TV por Vida privada.
- 2019 Finalista als XXII Premis Max, organitzats per la Fundación SGAE, per La resposta
- 2023 Premi del públic al Millor llargmetratge en el 20è Festival de Cinema i Drets Humans de Sant Sebastià, per Les bones companyies.[11]
- 2023 Premi del jurat jove a la millor pel·lícula del Festival de cinema de Màlaga per Les bones companyies.[12]
- Nominació al Festival de Cinema de Sant Sebastià per Les bones companyies
- 2025 Premi Gaudí d'honor 2026.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sílvia Munt i Quevedo | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 desembre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2012». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 16 setembre 2012].
- ↑ «En defensa del CoNCA». Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, 07-11-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 22 setembre 2012].
- ↑ Mentiders, a La Vanguardia (castellà)
- ↑ «Sílvia Munt». Teatre Barcelona, 17-06-2019. [Consulta: 7 desembre 2025].
- ↑ «Vida Privada». Acadèmia del Cinema Català. Arxivat de l'original el 2022-05-24. [Consulta: 16 juny 2022].
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1982». CEC. Arxivat de l'original el 30 de enero de 2012. [Consulta: 16 abril 2019].
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1990». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 5 de marzo de 2016. [Consulta: 9 enero 2016].
- ↑ «Silvia Munt - Premios» (en castellà). IMDb. [Consulta: 7 desembre 2025].
- ↑ «La Granja del Pas s'estrena als cinemes». CCMA, 23-11-2015 [Consulta: 29 gener 2016].
- ↑ «"Las buenas compañías", Premio del Público en el 20º Festival de Cine y DDHH - Victoria Eugenia Antzokia» (en castellà). VictoriaEugenia.eus. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ «'Las buenas compañías' de silvia Munt, una historia de sororidad» (en castellà). Cinemanía. 20minutos.es, 05-05-2023. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ «Sílvia Munt rebrà el premi Gaudí d'Honor 2026». [Consulta: 7 desembre 2025].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sílvia Munt i Quevedo
|
Categories:
- Persones vives
- Actors barcelonins contemporanis
- Directors de cinema barcelonins
- Directors de teatre barcelonins
- Ballarins de ballet catalans del sud contemporanis
- Ballarins barcelonins contemporanis
- Actors catalans del sud del segle XX
- Actors catalans del sud del segle XXI
- Actors de teatre barcelonins
- Actors de cinema barcelonins
- Guanyadores de la medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu
- Guanyadors del Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió
- Guanyadors del Premi Goya a la millor actriu protagonista
- Medalles d'Honor de Barcelona
- Guanyadors del premi Gaudí d'Honor
- Naixements del 1957