Vés al contingut

Símbol de Pearson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El símbol de Pearson, o notació de Pearson, s'utilitza en cristal·lografia com un mitjà de descriure una estructura cristal·lina, i el va originar per WB Pearson.[1] El símbol es compon de dues lletres seguides d'un número. Per exemple:

  • Estructura del diamant, cF8
  • Estructura del rutil, tP6

Les dues lletres (en cursiva) especifiquen la xarxa de Bravais. La lletra minúscula especifica la classe de cristall, i la lletra majúscula del tipus de xarxa. La figura dona el nombre dels àtoms en la cel·la unitat. IUPAC[2]

Classe de cristall
Atriclínic
Mmonoclínic
Oortoròmbic
Ttetragonal
Hhexagonal i romboèdric
Ccúbic
Tipus de xarxa
S,A,B,CCentrat en la cara lateral
FTot centrat en les cares
ICos centrat (de innenzentrierte (alemany))[3]
RRomboedre
PPrimitiu

Les lletres A, B i C van ser anteriorment utilitzades en lloc de la S. Quan el centrat tenia un parell de cares oposades al llarg de l'eix X, fou anomenat A-centrat. El centrat equivalent al llarg dels eixos Y i Z. van ser anomenats B- i C-centrat, respectivament.[3]

Els catorze possibles xarxes de Bravais s'identifiquen per les dues primeres lletres:

Classe de cristallSímbol de xarxaLletres del símbol de Pearson
TriclínicPaP
MonoclínicPmP
SmS
OrtoròmbicPoP
SoS
FoF
IoI
TetragonalPtP
ItI
Hexagonal (i trigonal)PhP
RomboèdricRhR
CúbicPcP
FcF
IcI

Símbol de Pearson i grup espacial

[modifica]

El símbol de Pearson no identifica de forma exclusiva el grup espacial d'una estructura d'un cristall, per exemple tant l'estructura del NaCl, (grup espacial Fm3m) i el diamant (grup espacial Fd3m) tenen el mateix símbol de Pearson cF8.

Referències

[modifica]
  1. W.B. Pearson, A Handbook of Lattice Spacings and Structures of Metals and Alloys,Vol. 2, Pergamon Press, Oxford, 1967
  2. Nomenclature of Inorganic Chemistry IUPAC Recommendations 2005; IR-3.4.4, pp.49-51; IR-11.5, pp.241-242
  3. 1 2 page 124 in chapter 3. Crystallography: Internal order and symmetry in Cornelius Klein & Cornelius S. Hurlbut, Jr.: Manual of Mineralogy, 21st edition, 1993, John Wiley & Sons, Inc., ISBN 0-471-59955-7