Símbol de Pearson

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El símbol de Pearson, o notació de Pearson, s'utilitza en cristal·lografia com un mitjà de descriure una estructura cristal·lina, i el va originar per WB Pearson.[1] El símbol es compon de dues lletres seguides d'un número. Per exemple:

  • Estructura del diamant, cF8
  • Estructura del rutil, tP6

Les dues lletres (en cursiva) especifiquen la xarxa de Bravais. La lletra minúscula especifica la classe de cristall, i la lletra majúscula del tipus de xarxa. La figura dóna el nombre dels àtoms en la cel·la unitat. IUPAC[2]

Classe de cristall
A triclínic
M monoclínic
O ortoròmbic
T tetragonal
H hexagonal i romboèdric
C cúbic
Tipus de xarxa
S,A,B,C Centrat en la cara lateral
F Tot centrat en les cares
I Cos centrat (de innenzentrierte (alemany))[3]
R Romboedre
P Primitiu

Les lletres A, B i C van ser anteriorment utilitzades en lloc de la S. Quan el centrat tenia un parell de cares oposades al llarg de l'eix X, fou anomenat A-centrat. El centrat equivalent al llarg dels eixos Y i Z. van ser anomenats B- i C-centrat, respectivament.[3]

Els catorze possibles xarxes de Bravais s'identifiquen per les dues primeres lletres:

Classe de cristall Símbol de xarxa Lletres del símbol de Pearson
Triclínic P aP
Monoclínic P mP
S mS
Ortoròmbic P oP
S oS
F oF
I oI
Tetragonal P tP
I tI
Hexagonal (i trigonal) P hP
Romboèdric R hR
Cúbic P cP
F cF
I cI

Símbol de Pearson i grup espacial[modifica]

El símbol de Pearson no identifica de forma exclusiva el grup espacial d'una estructura d'un cristall, per exemple tant l'estructura del NaCl, (grup espacial Fm3m) i el diamant (grup espacial Fd3m) tenen el mateix símbol de Pearson cF8.

Referències[modifica]

  1. W.B. Pearson, A Handbook of Lattice Spacings and Structures of Metals and Alloys,Vol. 2, Pergamon Press, Oxford, 1967
  2. Nomenclature of Inorganic Chemistry IUPAC Recommendations 2005; IR-3.4.4, pp.49-51; IR-11.5, pp.241-242
  3. 3,0 3,1 page 124 in chapter 3. Crystallography: Internal order and symmetry in Cornelius Klein & Cornelius S. Hurlbut, Jr.: Manual of Mineralogy, 21st edition, 1993, John Wiley & Sons, Inc., ISBN 0-471-59955-7