Síncope vasovagal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSímcope vasovagal
Tipussíncope Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-118D89.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R55 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB13777 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD019462 Modifica el valor a Wikidata

La síncope vasovagal o síncope neurocardiogènica[1] és una pèrdua temporal de consciència causada per un reflex neurològic que produeix una dilatació sobtada dels vasos sanguinis a les cames, una freqüència cardíaca molt lenta (bradicàrdia) o ambdues coses alhora.[2] La síncope vasovagal representa més de la meitat de tots els episodis de síncope.[3] El mecanisme de la síncope vasovagal és complex i si no s'entén correctament el seu funcionament pot provocar problemes per fer el diagnòstic correcte o per triar un tractament adequat.[4]

La síncope vasovagal és una afecció molt freqüent arreu del món.[5] Per regla general, sol ocórrer en episodis rars i aïllats o durant un període limitat. La majoria de les persones que tenen síncope vasovagal poden dur una vida totalment normal. En alguns casos refractaris al tractament convencional, la psicoteràpia pot reduir la freqüència dels episodis i augmentar la qualitat de vida dels afectats.[6]

La síncope vasovagal es considera sovint una característica dels humans, ja que la pèrdua emocional o ortostàtica de consciència no s'observa —o és extraordinàriament rara— en els animals.[7] No obstant això, el reflex vasovagal ortostàtic és possible en altres mamífers a més dels humans. S'ha observat un reflex vasovagal típic (disminució sobtada, tant de la pressió arterial com de la freqüència cardíaca) en el gat en una situació emocional, per exemple, quan es prepara per lluitar en resposta a l'atac d'un altre gat.[8] La síncope vasovagal clàssica s'ha de considerar com una resposta que es va originar en el passat primitiu dins d'alguns grups ancestrals de vertebrats.[9]

Símptomes de la síncope vasovagal[modifica]

La pèrdua de consciència amb la síncope vasovagal pot ser força sobtada, tot i que sovint va precedida d'uns segons o d'uns minuts de símptomes d’alerta. Aquests símptomes de vegades es coneixen com a «prodròmics» de la síncope i poden ajudar a predir la futura evolució clínica del trastorn.[10] Els que es produeixen després de recuperar-se de la síncope s'anomenen «postdròmics».

Símptomes prodròmics[modifica]

  • Estupefacció.
  • Sons o tinnitus a l'oïda.
  • Alteracions visuals, com ara la visió brillant o la pèrdua de la visió perifèrica amb visió central preservada (visió en túnel).
  • Sudoració sobtada.
  • Nàusees sobtades.

Aquests símptomes són seguits per una sensació de disminució de la seva intensitat i, a continuació, té lloc la pèrdua de consciència després d'uns minuts o només d'un o dos segons. Els espectadors notaran en l'individu pal·lidesa extrema i sovint suor. El pols de la persona afectada serà molt feble i lent. Generalment, hi haurà hipotensió arterial.[11]

Característiques de la síncope vasovagal[modifica]

Presenta diversos trets característics:

  • La síncope vasovagal es produeix gairebé sempre quan la persona afectada està de peu o asseguda en posició vertical, quan es pot produir una acumulació de sang a les cames. Pràcticament no es dona mai quan la persona està estirada.[12]
  • Les persones que tenen síncope vasovagal solen recuperar la consciència al cap d'uns segons, un cop han caigut a terra. Això es deu al fet que un cop a terra, la gravetat ja no fa que la sang s'acumuli a les cames i la pressió arterial millora gairebé immediatament.
  • Ajudar a la persona afectada a mantenir-se en posició vertical pot provocar l'allargament de la inconsciència. Es tracta d’una situació potencialment perillosa perquè, mentre la persona estigui en posició vertical i inconscient, el seu cervell podria no estar rebent la sang que necessita.

Símptomes postdròmics[modifica]

Després d'un episodi de síncope vasovagal, molta gent se sentirà força malament durant unes hores o fins i tot durant els dies vinents posteriors a l'atac, o fins i tot més. Durant aquest període "postdròmic" els afectats solen experimentar fatiga muscular, nàusees, marejos i pèrdua de gana. És particularment important tenir en compte que, fins que desapareguin aquests símptomes persistents i molt molestos, les persones són especialment propenses a desmaiar-se de nou, de manera que han d'estar especialment alerta davant els símptomes que puguin indicar que un nou episodi és imminent.

Síncope recurrent[modifica]

Les persones que han tingut un o dos episodis de síncope vasovagal solen reconèixer els símptomes d'alerta, de manera que sabran quan està a punt de produir-se un altre. Més important encara, si els senten amb certa antelació, poden evitar la síncope simplement estirant-se a terra i elevant les cames. D'altra banda, intentar combatre un episodi imminent de síncope vasovagal obligant-se a estar dret i disposant-se a no defallir, gairebé mai funciona.[13]

Les persones grans amb síncope vasovagal tenen més probabilitats de presentar símptomes atípics.[14] La seva síncope es pot produir sense cap activador identificable i sense símptomes d'alerta.[15] Si no hi ha desencadenants i/o quadre prodròmic, la síncope vasovagal es defineix com atípica o no clàssica. Fer el diagnòstic correcte en aquests casos pot suposar un veritable repte per al metge.[16] La síncope vasovagal que s'inicia a la vellesa sembla estar relacionada amb l'aparició d'un procés patològic del sistema nerviós autònom que encara no està ben definit en nosologia.[17]

En general, la síncope vasovagal no posa en perill la vida, però sí que s'han descrit casos de lesions derivades de caigudes.[18] I si els episodis són prou freqüents, aquesta condició sens dubte pot ser molt perjudicial per a una vida normal.

Causes[modifica]

La síncope vasovagal es produeix quan alguna cosa desencadena el reflex vasovagal, fent que els vasos sanguinis es dilatin de cop. La dilatació dels vasos sanguinis provoca una acumulació significativa del volum de sang a les cames.[19] Aquesta acumulació sovint s’acompanya d’una desacceleració de la freqüència cardíaca. Com a resultat, la pressió arterial baixarà sobtadament. Si la caiguda de pressió és suficient per causar hipòxia al cervell, es produeix un desmai.[20] En la majoria de les persones amb síncope vasovagal, la dilatació dels vasos sanguinis sembla ser el factor predominant que provoca la pèrdua de consciència. En algunes persones, però, la desacceleració de la freqüència cardíaca té un paper important.

Els desencadenants més habituals de la síncope vasovagal inclouen:

Si un episodi de desmai té lloc després algun d'aquests esdeveniments, la síncope vasovagal en serà segurament la causa.[30]

Factors de risc[modifica]

El reflex que causa la síncope vasovagal es pot produir fins a cert punt en tothom, de manera que gairebé tothom pot tenir un episodi vasovagal si es produeix una situació desencadenant prou forta. De fet, és probable que la majoria de la gent tingui algun desmai durant la seva vida. La síncope vasovagal es pot produir a qualsevol edat, però és molt més freqüent en adolescents i adults joves que en persones grans.[31]

Algunes persones són particularment propenses genèticament a sofrir episodis vasovagals i poden defallir fins i tot amb situacions desencadenants relativament lleus.[32] Aquestes persones solen tenir episodis recurrents de síncope, que comencen a l'adolescència, i antecedents de casos en la família.[33]

Hi ha individus que presenten episodis de síncope vasovagal tan freqüentment i tan difícils de tractar que queden pràcticament discapacitats. Aquestes persones solen tenir una forma de desequilibri del sistema nerviós autònom que les fa molt sensibles al reflex vasovagal que causa aquesta afecció.[34] Sovint presenten altres símptomes, com ara inflor abdominal o rampes, diarrea, restrenyiment, fatiga extrema i diversos tipus de dolor.

Diagnòstic[modifica]

Els metges experts en el diagnòstic correcte de la síncope vasovagal entenen que aquesta condició és gairebé sempre situacional. És molt probable que la síncope vasovagal es produeixi després d'una malaltia vírica, després de fer una activitat física, després d'una dutxa calenta o ben d'hora al matí i no pot descartar-se que hi hagi una deshidratació corporal relativa en qualsevol moment del dia.[19]

Tenint en compte aquests trets característics i la naturalesa d'aquesta afecció, els metges haurien de poder fer el diagnòstic correcte simplement revisant els símptomes, la història clínica,[35] els antecedents familiars i la seqüència d’esdeveniments anteriors al desmai.[36]

L'exploració física de persones amb síncope vasovagal sol ser completament normal. No obstant això, l'examen és molt útil per distinguir-la de condicions similars com la síncope ortostàtica,[37] la sincope d'origen cardíac amb activitat epilèptica anòxica,[38] la hipotensió ortostàtica neurogènica[39] o la síndrome de taquicàrdia ortostàtica postural (POTS).[40]

Tot i que, en la majoria dels casos el diagnòstic de la síncope vasovagal hauria de ser possible mitjançant una història clínica i un examen físic, de vegades és convenient fer proves complementàries. En particular, la pràctica d'un estudi de taula d'inclinació (en anglès tilt table test o TTT) pot ser necessària si la història clínica no és típica de la síncope vasovagal o si és difícil distingir entre la síncope vasovagal i la hipotensió ortostàtica.[41]

Tractament[modifica]

Les persones que tenen un únic episodi aïllat de síncope vasovagal generalment no requereixen cap teràpia mèdica. Però si es tenen episodis recurrents, és probable que sigui necessari algun tipus de tractament.[19] Diversos tractaments preventius de la síncope vasovagal tenen una eficàcia relativa, tot i que s'han publicat alguns resultats encoratjadors.[42]

Hi ha tres tipus generals de teràpia per a la síncope vasovagal: medicació, exercicis i marcapassos.[43]

Medicaments[modifica]

En algunes persones, la síncope vasovagal es produeix amb una freqüència inquietant fins i tot quan es prenen totes les precaucions adequades. Per a aquestes persones, és adequada la teràpia farmacològica.[44] Tot i que un o més dels medicaments recomanats sovint ajudaran a reduir els episodis de mareig, trobar la combinació correcta de medicaments sol ser una qüestió d'assaig i error. Entre els medicaments que han demostrat ser d'alguna utilitat s'inclouen:

Exercici[modifica]

Moltes persones que tenen disautonomia també presenten una tendència a tenir una síncope vasovagal; de fet, sembla probable que moltes persones amb síncope vasovagal recent, puguin tenir alguna forma de disautonomia.[51] Com que algunes disautonomies responen favorablement a l'exercici, és possible que l'exercici tingui un benefici similar en les persones amb síncope vasovagal.[52]

Curiosament, algunes persones han pogut evitar un episodi de síncope vasovagal realitzant immediatament exercicis de tensió muscular.[53] Aparentment, aquests exercicis redueixen la dilatació dels vasos sanguinis i augmenten la quantitat de sang que es retorna al cor. Alguns exemples inclouen:

  • Creuar la cama amb les cames, l'abdomen i les natges en tensió.[54]
  • Tensió dels braços amb els punys tancats.
  • Tensió dels músculs de les cames.
  • Estrényer una pilota de goma.

Hi ha pacients que refereixen trobar-se molt millor després de fer ioga.[55]

Marcapassos[modifica]

Va haver-hi certa tendència a utilitzar marcapassos per tractar la síncope vasovagal, ja que sol anar acompanyada d’una caiguda sobtada de la freqüència cardíaca. Tot i així, aquest tipus de tractament es va desestimar ràpidament, en comprovar-se que molts pacients que van rebre marcapassos van continuar patint desmais. Avui dia, es practica en casos molt determinats,[56] ja que existeixen procediments menys invasius[57] o d'una major eficàcia.[58] Resulta que és la concentració de sang a les cames —i no un ritme cardíac lent— la que produeix una síncope en la majoria de la gent. Tot i així, en alguns casos, la caiguda de la freqüència cardíaca pot ser la causa principal.[59]

Referències[modifica]

  1. ↑ Carrillo Esper, R; Méndez Sánchez, N; Carrillo Córdova, JR; Carrillo Córdova, LD «Síncope neurocardiogénico una entidad frecuente y poco reconocida» (en castellà). Rev Invest Med Sur Mex, 2008 Jul-Set; 15 (3), pp: 191-195. ISSN 2310-2799 [Consulta: 19 febrer 2024].
  2. ↑ Fogoros, RN. «Vasovagal Syncope: The Most Common Cause of Fainting» (en anglès). Verywell Health. Dotdash Media, Inc, 2023; Oct 24 (rev). [Consulta: 19 febrer 2024].
  3. ↑ Hanna, EB «Syncope: etiology and diagnostic approach» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2014 Des; 81 (12), pp: 755-766. PMID: 25452354. DOI: 10.3949/ccjm.81a.13152. ISSN: 1939-2869 [Consulta: 23 abril 2024].
  4. ↑ Kenny, RA; McNicholas, T «The management of vasovagal syncope» (en anglès). QJM, 2016 Des; 109 (12), pp: 767–773. PMID: 27340222. DOI: 10.1093/qjmed/hcw089. ISSN: 1460-2725 [Consulta: 19 febrer 2024].
  5. ↑ Salari, N; Karimi, Z; Hemmati, M; Mohammadi, A; et al «Global prevalence of vasovagal syncope: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Glob Epidemiol, 2024 Gen 6; 7, pp: 100136. PMID: 38283939. DOI: 10.1016/j.gloepi.2024.100136. PMC: 10821537 [Consulta: 19 febrer 2024].
  6. ↑ Aleixo de Barros e Silva, RL; Volich, RM; Melo de Barros e Silva, PG; da Costa Darrieux, FC; et al «Effect of psychotherapy on recurrence of events and quality of life in patients with vasovagal syncope» (en anglès). Sci Rep, 2022 Abr 6; 12 (1), pp: 5745. PMID: 35388029. DOI: 10.1038/s41598-022-09513-1. PMC: 8986773 [Consulta: 19 febrer 2024].
  7. ↑ Alboni, P «Therapy of vasovagal syncope: to prevent the vasovagal reflex or to treat the impending reflex?» (en anglès). Europace, 2010 Jun; 12 (6), pp: 776-778. PMID: 20215368. DOI: 10.1093/europace/euq062. ISSN: 1532-2092 [Consulta: 19 febrer 2024].
  8. ↑ Adams, DB; Baccelli, G; Mancia, G; Zanchetti, A «Cardiovascular changes during naturally elicited fighting behavior in the cat» (en anglès). Am J Physiol, 1969 Maig; 216 (5), pp: 1226-1235. ISSN 0002-9513. DOI: 10.1152/ajplegacy.1969.216.5.1226. PMID: 5816147 [Consulta: 31 març 2024].
  9. ↑ Adams, BD; Baccelli, G; Mancia, G; Zanchetti, A «Relation of cardiovascular changes in fighting to emotion and exercise» (en anglès). J Physiol, 1971 Gen; 212 (2), pp: 321-335. PMID: 5102196. DOI: 10.1113/jphysiol.1971.sp009327. ISSN: 1469-7793 [Consulta: 19 febrer 2024].
  10. ↑ Fazelifar, AF; Basiri, HA; Tolooie, A; Haghjoo, M; Barakpour, H; Emkanjoo, Z; et al «Can prodromal symptoms predict recurrence of vasovagal syncope?» (en anglès). Cardiol J, 2008; 15 (5), pp: 446-450. PMID: 18810720. ISSN: 1897-5593 [Consulta: 20 febrer 2024].
  11. ↑ Fucà, G; Dinelli, M; Suzzani, P; Scarfò, S; et al «The venous system is the main determinant of hypotension in patients with vasovagal syncope» (en anglès). Europace, 2006 Oct; 8 (10), pp: 839-845. PMID: 16916860. DOI: 10.1093/europace/eul095. ISSN: 1532-2092 [Consulta: 20 febrer 2024].
  12. ↑ Vaddadi, G; Lambert, E; Corcoran, SJ; Esler, MD «Postural syncope: mechanisms and management» (en anglès). Med J Aust, 2007 Sep 3; 187 (5), pp: 299-304. PMID: 17767437. DOI: 10.5694/j.1326-5377.2007.tb01248.x. ISSN: 1326-5377 [Consulta: 20 febrer 2024].
  13. ↑ Vaddadi, G; Corcoran, SJ; Esler, M «Management strategies for recurrent vasovagal syncope» (en anglès). Intern Med J, 2010 Ag; 40 (8), pp: 554-560. PMID: 20718882. DOI: 10.1111/j.1445-5994.2010.02295.x. ISSN: 1445-5994 [Consulta: 20 febrer 2024].
  14. ↑ O'Brien, H; Kenny, RA «Syncope in the Elderly» (en anglès). Eur Cardiol, 2014 Jul; 9 (1), pp: 28-36. PMID: 30310482. DOI: 10.15420/ecr.2014.9.1.28. PMC: 6159456 [Consulta: 26 març 2024].
  15. ↑ Tan, MP; Parry, SW «Vasovagal syncope in the older patient» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2008 Feb 12; 51 (6), pp: 599-606. PMID: 18261677. DOI: 10.1016/j.jacc.2007.11.025. ISSN: 1558-3597 [Consulta: 20 febrer 2024].
  16. ↑ Brignole, M; Auricchio, A; Baron-Esquivias, G; Bordachar, P; Boriani, G; Breithardt, OA; Cleland, J; Deharo, JC; Delgado, V; Elliott, PM; Gorenek, B; Israel, CW; Leclercq, C; Linde, C; Mont, L; et al «2013 ESC Guidelines on cardiac pacing and cardiac resynchronization therapy: the Task Force on cardiac pacing and resynchronization therapy of the European Society of Cardiology (ESC). Developed in collaboration with the European Heart Rhythm Association (EHRA)» (en anglès). Eur Heart J, 2013 Aug; 34 (29), pp: 2281-2329. PMID: 23801822. DOI: 10.1093/eurheartj/eht150. ISSN: 1522-9645 [Consulta: 20 febrer 2024].
  17. ↑ Alboni, P; Brignole, M; degli Uberti, EC «Is vasovagal syncope a disease?» (en anglès). Europace, 2007 Feb; 9 (2), pp: 83-87. PMID: 17272328. DOI: 10.1093/europace/eul179. ISSN: 1532-2092 [Consulta: 20 febrer 2024].
  18. ↑ Jorge, JG; Pournazari, P; Raj, SR; Maxey, C; Sheldon, RS «Frequency of injuries associated with syncope in the prevention of syncope trials» (en anglès). Europace, 2020 Des 23; 22 (12), pp: 1896-1903. PMID: 32954415. DOI: 10.1093/europace/euaa246. PMC: 7758472 [Consulta: 20 febrer 2024].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Jeanmonod, R; Sahni, D; Silberman, M «Vasovagal Episode» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jul 17; NBK470277 (rev), pàgs: 5. PMID: 29262088 [Consulta: 20 febrer 2024].
  20. ↑ Jardine, DL; Wieling, W; Brignole, M; Lenders, JWM; et al «The pathophysiology of the vasovagal response» (en anglès). Heart Rhythm, 2018 Jun; 15 (6), pp: 921-929. PMID: 29246828. DOI: 10.1016/j.hrthm.2017.12.013. PMC: 5984661 [Consulta: 20 febrer 2024].
  21. ↑ McMahon, A; Kaptoge, S; Walker, M; Mehenny, S; Gilchrist, PT; Sambrook, J; Akhtar N;, Sweeting, M; Wood, AM; Stirrups, K; Chung, R; Fahle, S; Johnson, E; Cullen, D; Godfrey, R; Duthie, S; Allen, L; Harvey, P; et al «Evaluation of interventions to prevent vasovagal reactions among whole blood donors: rationale and design of a large cluster randomised trial» (en anglès). Trials, 2023 Ag 10; 24 (1), pp: 512. PMID: 37563721. DOI: 10.1186/s13063-023-07473-z. PMC: 10413586 [Consulta: 21 febrer 2024].
  22. ↑ Rudokaite, J; Ong, LLS; Onal Ertugrul, I; Janssen, MP; Huis In 't Veld, EMJ «Predicting vasovagal reactions to needles with anticipatory facial temperature profiles» (en anglès). Sci Rep, 2023 Jun 14; 13 (1), pp: 9667. PMID: 37316637. DOI: 10.1038/s41598-023-36207-z. PMC: 10266310 [Consulta: 10 abril 2024].
  23. ↑ Han, BI; Oh, HJ; Bang, OY; Lee, JH «Successful Treatment of Vasovagal Syncope Due to Blood-Injury Phobia by Physical Maneuvering» (en anglès). J Clin Neurol, 2006 Mar; 2 (1), pp: 66-69. PMID: 20396487. DOI: 10.3988/jcn.2006.2.1.66. PMC: 2854945 [Consulta: 5 abril 2024].
  24. ↑ Dicpinigaitis, PV; Lim, L; Farmakidis, C «Cough syncope» (en anglès). Respir Med, 2014 Feb; 108 (2), pp: 244-251. PMID: 24238768. DOI: 10.1016/j.rmed.2013.10.020. ISSN: 1532-3064 [Consulta: 23 abril 2024].
  25. ↑ Arandjelović, O «Cold beverage-induced vasovagal syncope in a healthy young adult man: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2020 Feb 28; 14 (1), pp: 37. PMID: 32111239. DOI: 10.1186/s13256-020-2358-3. PMC: 7048024 [Consulta: 21 febrer 2024].
  26. ↑ Kinsella, SM; Tuckey, JP «Perioperative bradycardia and asystole: relationship to vasovagal syncope and the Bezold-Jarisch reflex» (en anglès). Br J Anaesth, 2001 Jun; 86 (6), pp: 859-868. ISSN 1471-6771. DOI: 10.1093/bja/86.6.859. PMID: 11573596 [Consulta: 8 març 2024].
  27. ↑ Blad, H; Lamberts, RJ; van Dijk, GJ; Thijs, RD «Tilt-induced vasovagal syncope and psychogenic pseudosyncope: Overlapping clinical entities» (en anglès). Neurology, 2015 Des 8; 85 (23), pp: 2006-2010. PMID: 26561288. ISSN: 1526-632X. PMC: 4676758 [Consulta: 3 març 2024].
  28. ↑ Lowe, MD; Petch, MC «Syncope after effort» (en anglès). Postgrad Med J, 2000 Mar; 76 (893), pp: 164-165. PMID: 10684329. DOI: 10.1136/pmj.76.893.164. PMC: 1741536 [Consulta: 16 abril 2024].
  29. ↑ Takahashi, N; Imai, S; Saito, F; Suzuki, K; Tanaka, H; Kushiro, T; et al «Alcohol produces imbalance of adrenal and neuronal sympathetic activity in patients with alcohol-induced neurocardiogenic syncope» (en anglès). Circ J, 2008 Jun; 72 (6), pp: 979-985. PMID: 18503226. DOI: 10.1253/circj.72.979. ISSN: 1347-4820 [Consulta: 20 febrer 2024].
  30. ↑ Chen-Scarabelli, C; Scarabelli, TM «Neurocardiogenic syncope» (en anglès). BMJ, 2004 Ag 7; 329 (7461), pp: 336-341. PMID: 15297344. DOI: 10.1136/bmj.329.7461.336. PMC: 506859 [Consulta: 16 març 2024].
  31. ↑ Araya-Gómez, V «Síncope Neurocardiogénico» (en castellà). Acta Méd Costarric, 2001 Mar; 43 (1), pp: 11-19. ISSN 2215-5856. DOI: 10.51481/amc.v43i1.43 [Consulta: 8 març 2024].
  32. ↑ Matveeva, N; Titov, B; Bazyleva, E; Pevzner, A; Favorova, O «Towards Understanding the Genetic Nature of Vasovagal Syncope» (en anglès). Int J Mol Sci, 2021 Set 24; 22 (19), pp: 10316. PMID: 34638656. DOI: 10.3390/ijms221910316. PMC: 8508958 [Consulta: 3 març 2024].
  33. ↑ Sheldon, RS; Sandhu, RK «The Search for the Genes of Vasovagal Syncope» (en anglès). Front Cardiovasc Med, 2019 Nov 28; 6, pp: 175. PMID: 31850372. DOI: 10.3389/fcvm.2019.00175. PMC: 6892747 [Consulta: 20 febrer 2024].
  34. ↑ Kossaify, A; Kallab, K «Neurocardiogenic syncope and associated conditions: insight into autonomic nervous system dysfunction» (en anglès). Turk Kardiyol Dern Ars, 2013 Gen; 41 (1), pp: 75-83. PMID: 23518945. DOI: 10.5543/tkda.2013.44420. ISSN: 1308-4488 [Consulta: 20 febrer 2024].
  35. ↑ Spanaki, MV; Garcia, P; Schuger, CD; Smith, BJ «Vasovagal syncope misdiagnosed as epilepsy for 17 years: prime importance of clinical history» (en anglès). Epileptic Disord, 2006 Set; 8 (3), pp: 219-222. PMID: 16987745. ISSN: 1950-6945 [Consulta: 11 març 2024].
  36. ↑ Gauer, RL «Evaluation of syncope» (en anglès). Am Fam Physician, 2011 Set 15; 84 (6), pp: 640-650. PMID: 21916389. ISSN: 1532-0650 [Consulta: 26 març 2024].
  37. ↑ Momodu, II; Okafo, CN «Orthostatic Syncope» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jul 3; NBK537285 (rev), pàgs: 5. PMID: 30725970 [Consulta: 29 febrer 2024].
  38. ↑ Talibi, S: Douglas, C; Pope, B «Cardiac Syncope with Anoxic Seizure Activity» (en anglès). Case Rep Emerg Med, 2020 Gen 8; 2020, pp: 6749382. PMID: 31976092. DOI: 10.1155/2020/6749382. PMC: 6970508 [Consulta: 20 març 2024].
  39. ↑ Nwazue, VC; Raj, SR «Confounders of vasovagal syncope: orthostatic hypotension» (en anglès). Cardiol Clin, 2013 Feb; 31 (1), pp: 89-100. PMID: 23217690. DOI: 10.1016/j.ccl.2012.09.003. PMC: 3589989 [Consulta: 5 març 2024].
  40. ↑ Olshansky, B; Cannom, D; Fedorowski, A; Stewart, J; Gibbons, C; Sutton, R; Shen, WK; Muldowney, J; Chung, TH; et al «Postural Orthostatic Tachycardia Syndrome (POTS): A critical assessment» (en anglès). Prog Cardiovasc Dis, 2020 Maig-Jun; 63 (3), pp: 263-270. PMID: 32222376. DOI: 10.1016/j.pcad.2020.03.010. PMC: 9012474 [Consulta: 5 març 2024].
  41. ↑ Chrysant, SG «The tilt table test is useful for the diagnosis of vasovagal syncope and should not be abolished» (en anglès). J Clin Hypertens (Greenwich), 2020 Abr; 22 (4), pp: 686-689. PMID: 32248628. DOI: 10.1111/jch.13846. PMC: 8030070 [Consulta: 20 febrer 2024].
  42. ↑ van Dijk, N; Quartieri, F; Blanc, JJ; Garcia-Civera, R; et al «Effectiveness of physical counterpressure maneuvers in preventing vasovagal syncope: the Physical Counterpressure Manoeuvres Trial (PC-Trial)» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2006 Oct 17; 48 (8), pp: 1652-1657. PMID: 17045903. DOI: 10.1016/j.jacc.2006.06.059. ISSN: 1558-3597 [Consulta: 20 febrer 2024].
  43. ↑ Aydin, MA; Salukhe, TV; Wilke, I; Willems, S «Management and therapy of vasovagal syncope: A review» (en anglès). World J Cardiol, 2010 Oct 26; 2 (10), pp: 308-315. PMID: 21160608. DOI: 10.4330/wjc.v2.i10.308. PMC: 2998831 [Consulta: 5 març 2024].
  44. ↑ Hutt-Centeno, E; Mayuga, KA «What can I do when first-line measures are not enough for vasovagal syncope?» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2018 Des; 85 (12), pp: 920-922. ISSN 1939-2869. DOI: 10.3949/ccjm.85a.17112. PMID: 30526751 [Consulta: 16 abril 2024].
  45. ↑ Lei, LY; Raj, SR; Sheldon, RS «Midodrine for the prevention of vasovagal syncope: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Europace, 2022 Jul 21; 24 (7), pp: 1171-1178. PMID: 35025999. DOI: 10.1093/europace/euab323. PMC: 9301979 [Consulta: 19 febrer 2024].
  46. ↑ Sundjaja, JH; Makaryus, AN «Disopyramide» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Maig 22; NBK557434 (rev), pàgs: 8. PMID: 32491366 [Consulta: 10 abril 2024].
  47. ↑ Di Girolamo, E; Di Iorio, C; Sabatini, P; Leonzio, L; et al «Effects of paroxetine hydrochloride, a selective serotonin reuptake inhibitor, on refractory vasovagal syncope: a randomized, double-blind, placebo-controlled study» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 1999 Abr; 33 (5), pp: 1227-1230. PMID: 10193720. DOI: 10.1016/s0735-1097(98)00694-9. ISSN: 1558-3597 [Consulta: 25 febrer 2024].
  48. ↑ Lei, LY; Raj, SR; Sheldon, RS «Pharmacological norepinephrine transporter inhibition for the prevention of vasovagal syncope in young and adult subjects: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Heart Rhythm, 2020 Jul; 17 (7), pp: 1151-1158. PMID: 32151742. DOI: 10.1016/j.hrthm.2020.02.033. PMC: 7335357 [Consulta: 21 febrer 2024].
  49. ↑ Sheldon, R; Raj, SR; Rose, MS; Morillo, CA; Krahn, AD; Medina, E; Talajic, M; Kus, T; Seifer, CM; Lelonek, M; Klingenheben, T; et al «Fludrocortisone for the Prevention of Vasovagal Syncope: A Randomized, Placebo-Controlled Trial» (en anglès). J Am Coll Cardiol, 2016 Jul 5; 68 (1), pp: 1-9. PMID: 27364043. DOI: 10.1016/j.jacc.2016.04.030. ISSN: 1558-3597 [Consulta: 20 febrer 2024].
  50. ↑ Kaya, EB; Abali, G; Aytemir, K; Köse, S; Kocabaş, U; Tokgözoğlu, L; et al «Preliminary observations on the effect of amitriptyline treatment in preventing syncope recurrence in patients with vasovagal syncope» (en anglès). Ann Noninvasive Electrocardiol, 2007 Abr; 12 (2), pp: 153-157. PMID: 17593184. DOI: 10.1111/j.1542-474X.2007.00154.x. PMC: 6932728 [Consulta: 20 febrer 2024].
  51. ↑ Iwase, S; Nishimura, N; Mano, T «Role of sympathetic nerve activity in the process of fainting» (en anglès). Front Physiol, 2014 Set 15; 5, pp: 343. PMID: 25309444. DOI: 10.3389/fphys.2014.00343. PMC: 4164098 [Consulta: 17 març 2024].
  52. ↑ Miranda Takahagi, VC; Caetano Costa, D; Crescêncio, JC; Gallo Junior, L «Physical training as non-pharmacological treatment of neurocardiogenic syncope» (en anglès). Arq Bras Cardiol, 2014 Mar; 102 (3), pp: 288-294. PMID: 24714795. DOI: 10.5935/abc.20140021. PMC: 3987313 [Consulta: 20 febrer 2024].
  53. ↑ Dockx, K; Avau, B; De Buck, E; Vranckx, P; Vandekerckhove, P «Physical manoeuvers as a preventive intervention to manage vasovagal syncope: A systematic review» (en anglès). PLoS One, 2019 Feb 28; 14 (2), pp: e0212012. PMID: 30818337. DOI: 10.1371/journal.pone.0212012. PMC: 6395036 [Consulta: 20 febrer 2024].
  54. ↑ van Dijk, N; de Bruin, IGJM; Gisolf, J; Rianne de Bruin-Bon, HACM; et al «Hemodynamic effects of leg crossing and skeletal muscle tensing during free standing in patients with vasovagal syncope» (en anglès). J Appl Physiol (1985), 2005 Feb; 98 (2), pp: 584-590. PMID: 15475601. DOI: 10.1152/japplphysiol.00738.2004. ISSN: 8750-7587 [Consulta: 25 febrer 2024].
  55. ↑ Sharma, G; Ramakumar, V; Sharique, M; Bhatia, R; Naik, N; Mohanty, S; Agarwal, A; Meti, M; Shukla, A; Deepti, S; Bansal, R; Gupta, A; Ahmed, AS; et al «Effect of Yoga on Clinical Outcomes and Quality of Life in Patients With Vasovagal Syncope (LIVE-Yoga)» (en anglès). JACC Clin Electrophysiol, 2022 Feb; 8 (2), pp: 141-149. PMID: 35210069. DOI: 10.1016/j.jacep.2021.09.007. ISSN: 2405-5018 [Consulta: 20 febrer 2024].
  56. ↑ Sutton, R; de Jong, JSY; Stewart, JM; Fedorowski, A; de Lange, FJ «Pacing in vasovagal syncope: physiology, pacemaker modes and recent clinical trials. Precise selection and measurable benefit» (en anglès). Heart Rhythm, 2020 Mai; 17 (5 Pt A), pp: 821-828. PMID: 32036025. DOI: 10.1016/j.hrthm.2020.01.029. PMC: 7196018 [Consulta: 20 febrer 2024].
  57. ↑ Coffin, ST; Raj, SR «Non-invasive management of vasovagal syncope» (en anglès). Auton Neurosci, 2014 Set; 184, pp: 27-32. PMID: 24996861. DOI: 10.1016/j.autneu.2014.06.004. PMC: 4151906 [Consulta: 25 febrer 2024].
  58. ↑ Maj, R; Guimarães Osório, T; Borio, G; Iacopino, S; Ströker, E; Sieira, J; Terasawa, M; Kazawa, S; Rizzo, A; Galli, A; Varnavas, V; et al «A novel strategy to treat vaso-vagal syncope: Cardiac neuromodulation by cryoballoon pulmonary vein isolation» (en anglès). Indian Pacing Electrophysiol J, 2020 Jul-Ag; 20 (4), pp: 154-159. PMID: 32224089. DOI: 10.1016/j.ipej.2020.03.008. PMC: 7371945 [Consulta: 26 febrer 2024].
  59. ↑ Gopinathannair, R; Salgado, BC; Olshansky, B «Pacing for Vasovagal Syncope» (en anglès). Arrhythm Electrophysiol Rev, 2018 Jun; 7 (2), pp: 95-102. PMID: 29967681. DOI: 10.15420/aer.2018.22.2. PMC: 6020179 [Consulta: 20 febrer 2024].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síncope_vasovagal&oldid=33416679»