Artritis reactiva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Síndrome de Fiessinger-Leroy)
Plantilla:Infotaula malaltiaArtritis reactiva
modifica
Tipusartritis, malaltia reumatològica rara, artropatia infecciosa, malaltia autoimmunitària del sistema musculoesquelètic i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimHans Conrad Julius Reiter Modifica el valor a Wikidata
Especialitatreumatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
etanercept i adalimumab Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10M02.30, M02.10, M02.3, M02.1 i M02.8 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9099.3, 711.30, 711.3 i 711.40 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29524 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000440 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine331347 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKReactive-Arthritis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016918 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet29207 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0085435, C0152085 i C0035012 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:6196 Modifica el valor a Wikidata

L'artritis reactiva (AR) és una malaltia autoimmunitària, un tipus d'espondiloartropatia seronegativa sovint lligada a l'HLA-B27,[1] que es caracteritza per una resposta immunitària anòmala davant majoritàriament d'una infecció bacteriana en diverses parts del cos. Per això rep el nom d'artritis reactiva.[2] Té símptomes similars a altres artritis, entre ells dolor i rigidesa articular en genolls, turmells i artells que milloren amb l'activitat física. Aquest tipus d'artritris afecta les extremitats inferiors en un 90-95 per cent dels casos i a les superiors en un 60-65 per cent. El primer episodi d'una artritis reactiva sol durar entre dues setmanes i dotze mesos. La gran majoria de pacients té recurrències de gravetat variable.[3] Les entesitis i les fasciïtis apareixen en un 20 per cent dels malalts amb AR, aproximadament.[4] La infecció que la desencadena pot ser gastrointestinal o genitourinària i sovint s'ha curat o està en remissió en els casos crònics, de manera que la determinació del seu origen és difícil.[5] L'AR apareix entre el 0,8 per cent i el 4 per cent dels casos d'uretritis o cervicitis no gonocòcciques i entre l'1 per cent i el 15 per cent dels brots epidèmics de salmonel·losi o d'altres infeccions intestinals enterobacterianes. Rares vegades, l'AR es desenvolupa com a conseqüència de les complicacions infeccioses d'una intervenció de cirurgia oral,[6] de l'administració de la vacuna contra el tètanus[7] o d'alguna de les vacunes aprovades contra la COVID-19.[8] L'AR pot ser un dels símptomes de la síndrome post-COVID.[9]

El nom de síndrome de Reiter procedeix del metge alemany Hans Reiter,[10] qui la va descriure per primera vegada l'any 1916 (aquest nom està sent substituït per "artritis reactiva", a causa dels crims de guerra de Reiter durant la Segona Guerra Mundial).[11] També ha estat anomenada síndrome de Fiessinger-Leroy-Reiter o síndrome de Fiessinger-Leroy.[12] És també coneguda com a artritis reactiva adquirida sexualment[13] i artritis reactiva enterocolítica. Hi ha alguna font[14] que indica que són diferents varietats etiològiques de l'artritis reactiva la síndrome de Reiter, l'artritis reactiva adquirida sexualment (infeccions per Chlamydia trachomatis[15] i Ureaplasma urealyticum) i l'artritis reactiva enterocolítica (infeccions per Shigella spp.,[16] Salmonella typhimurium,[17] Salmonella del grup D[18] i Yersinia spp.).[19] També estan implicats en la gènesi de l'artritis reactiva molts altres microorganismes patògens, com ara SARS-CoV-2,[20] Escheríchia coli,[21] Streptococcus spp.,[22] Staphylococcus spp.,[23] Leptospira spp.,[24] Campylobacter spp.,[25] Blastocystis hominis,[26] Giardia lamblia,[27] Strongyloides stercoralis,[28] Clostridium tetani,[29] Clostridioides difficile,[30] Mycobacterium tuberculosis,[31] bacil de Calmette-Guérin,[32] Echinococcus granulosus,[33] Entamoeba histolytica, Neisseria gonorrhoeae[34] o Neisseria meningitidis.[35]

Els símptomes de l'artritis reactiva molt sovint comprenen una combinació de tres símptomes aparentment inconnexos: artritis inflamatòria, inflamació dels ulls (conjuntivitis i uveïtis)[36] i uretritis.[37] Una regla mnemotècnica és "el pacient no hi pot veure, no pot orinar i no pot doblegar el genoll". Las manifestacions articulars d'aquesta malaltia sovint varien en nombre i localització corporal d'un individu a un altre.[38] La balanitis circinada es veu típicament en l'AR associada a malalties de transmissió sexual. Es caracteritza per l'aparició de lesions psoriasiformes, superficials i indolores en el gland del penis.[39]

L'AR sol afectar a persones d'entre 20 i 40 anys, és més freqüent en homes que en dones i té una major incidència en la població blanca que en la negra. Això es deu al fet que les persones blanques tenen més probabilitats de tenir l'antigen HLA-B27.[40] Les persones amb VIH també tenen un risc més elevat de desenvolupar artritis reactiva.[41]

El diagnòstic diferencial de l'AR inclou l'osteoartropatia hipertròfica,[42] la gota, la febre reumàtica, la malaltia de Lyme, la babesiosi (una malaltia parasitària zoonòtica),[43] l'artritis reumatoide, l'artritis sèptica, l'artritis psoriàsica o la sarcoïdosi.[44]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bănicioiu-Covei, S; Vreju, AF; Rosu, A; Ciurea, PL «The Importance of HLA-B27 in the Evolution of Reactive Arthritis» (en anglès). Curr Health Sci J, 2019 Oct-Des; 45 (4), pp: 345-352. DOI: 10.12865/CHSJ.45.04.01. PMC: 7014986. PMID: 32110435 [Consulta: 18 febrer 2024].
  2. ↑ Cheeti, A; Chakraborty, RK; Ramphul, K «Reactive Arthritis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Gen 2; NBK499831 (rev), pàgs: 8. PMID: 29763006 [Consulta: 18 febrer 2024].
  3. ↑ García Carballo, MM; Miraflores Carpio, JL; García Parejo, Y «Artritis reactiva. A propósito de un caso» (en castellà). Medfam, 2001 Ag-Set; 11 (8), pp: 92-94. ISSN: 1131-5768 [Consulta: 19 març 2024].
  4. ↑ Kwiatkowska, B; Filipowicz-Sosnowska, A «Reactive arthritis» (en anglès). Pol Arch Med Wewn, 2009 Gen-Feb; 119 (1-2), pp: 60-65. DOI: 10.20452/pamw.606. ISSN: 1897-9483. PMID: 19341180 [Consulta: 3 març 2024].
  5. ↑ Hamdulay, SS; Glynne, SJ; Keat, A «When is arthritis reactive?» (en anglès). Postgrad Med J, 2006 Jul; 82 (969), pp: 446-453. DOI: 10.1136/pgmj.2005.044057. PMC: 2563769. PMID: 16822921 [Consulta: 18 febrer 2024].
  6. ↑ Maytin, L; Morrison, J «Reactive Arthritis Resulting From Postoperative Complications of Third Molar Extraction: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2022 Ag 23; 14 (8), pp: e28325. DOI: 10.7759/cureus.28325. PMC: 9500128. PMID: 36158436 [Consulta: 27 març 2024].
  7. ↑ Kesiktas, FN; Yemisen, M; Gün, K; Uludağ, M; Bahar Dernek B «A Case of Reactive Arthritis Developed After Tetanus Vaccine» (en anglès). İKSST Derg, 2015; 7 (3) 147-149, pp: 147-149. DOI: 10.5222/iksst.2015.147. ISSN: 2822-6771 [Consulta: 14 abril 2024].
  8. ↑ Alalem, N; Yousaf, N «A Case Report of Reactive Arthritis After COVID-19 AstraZeneca Vaccination» (en anglès). Cureus, 2023 Feb 27; 15 (2), pp: e35544. DOI: 10.7759/cureus.35544. PMC: 10057699. PMID: 37007315 [Consulta: 7 abril 2024].
  9. ↑ Migliorini, F; Bell, A; Vaishya, R; Eschweiler, J; et al «Reactive arthritis following COVID-19 current evidence, diagnosis, and management strategies» (en anglès). J Orthop Surg Res, 2023 Mar 15; 18 (1), pp: 205. DOI: 10.1186/s13018-023-03651-6. PMC: 10017067. PMID: 36922870 [Consulta: 3 abril 2024].
  10. ↑ Good, AE «Hans Reiter: 1881-1969» (en anglès). Arthritis Rheum, 1970 Maig-Jun; 13 (3), pp: 296-297. DOI: 10.1002/art.1780130313. ISSN: 1529-0131. PMID: 4912634 [Consulta: 18 febrer 2024].
  11. ↑ Rosner, I «Reiter's syndrome versus reactive arthritis: Nazi-phobia or professional concerns?» (en anglès). Isr Med Assoc J, 10, (4), 2008; Abr, pp: 296-297. ISSN: 1565-1088. PMID: 18548985 [Consulta: 18 febrer 2024].
  12. ↑ Dhamecha, YH; Deshmukh, R; Patel, B; Bhuptani, N «Fiessinger-Leroy's disease: A rare case report» (en anglès). Indian J Sex Transm Dis AIDS, 2017 Gen-Jun; 38 (1), pp: 81-85. DOI: 10.4103/0253-7184.203435. PMC: 5389222. PMID: 28442810 [Consulta: 2 abril 2024].
  13. ↑ Carlin, E; Flew, S «Sexually acquired reactive arthritis» (en anglès). Clin Med (Lond), 2016 Abr; 16 (2), pp: 193-196. DOI: 10.7861/clinmedicine.16-2-193. PMC: 4952977. PMID: 27037393 [Consulta: 18 febrer 2024].
  14. ↑ Diccionari Enciclopèdic de Medicina. «Artritis reactiva». TERMCAT, Centre de Terminologia, 12 gener 2024 (rev). [Consulta: 18 febrer 2024].
  15. ↑ Ostaszewska-Puchalska, I; Zdrodowska-Stefanow, B; Kuryliszyn-Moskal, A; Bułhak-Kozioł, V; Sokołowska, M «Incidence of Chlamydia trachomatis infection in patients with reactive arthritis» (en anglès). Reumatologia, 2015; 53 (2), pp: 69-73. DOI: 10.5114/reum.2015.5150. PMC: 4847275. PMID: 27407230 [Consulta: 18 febrer 2024].
  16. ↑ Hill Gaston, JS «Shigella induced reactive arthritis» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2005 Abr; 64 (4), pp: 517-518. DOI: 10.1136/ard.2004.030395. PMC: 1755434. PMID: 15769909 [Consulta: 18 febrer 2024].
  17. ↑ Hannu, T; Mattila, L; Siitonen, A; Leirisalo-Repo, M «Reactive arthritis following an outbreak of Salmonella typhimurium phage type 193 infection» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2002 Mar; 61 (3), pp: 264-266. DOI: 10.1136/ard.61.3.264. PMC: 1754010. PMID: 11830436 [Consulta: 18 febrer 2024].
  18. ↑ Chun, P; Kim, YJ; Han, YM; Kim, YM «A case of reactive arthritis after Salmonella enteritis in a 12-year-old boy» (en anglès). Korean J Pediatr, 2011 Jul; 54 (7), pp: 313-315. DOI: 10.3345/kjp.2011.54.7.313. PMC: 3195798. PMID: 22025926 [Consulta: 2 abril 2024].
  19. ↑ Honda, K; Iwanaga, N; Izumi, Y; Tsuji, Y; Kawahara, C; Michitsuji, T; Higashi, S; et al «Reactive Arthritis Caused by Yersinia enterocolitica Enteritis» (en anglès). Intern Med, 2017; 56 (10), pp: 1239-1242. DOI: 10.2169/internalmedicine.56.7888. PMC: 5491824. PMID: 28502944 [Consulta: 18 febrer 2024].
  20. ↑ Dombret, S; Skapenko, A; Schulze-Koops, H «Reactive arthritis after SARS-CoV-2 infection» (en anglès). RMD Open, 2022 Set; 8 (2), pp: e002519. DOI: 10.1136/rmdopen-2022-002519. PMC: 9471204. PMID: 36096524 [Consulta: 18 febrer 2024].
  21. ↑ Tuompo, R; Lääveri, T; Hannu, T; Pakkanen, SH; Kirveskari, J; et al «Reactive arthritis and other musculoskeletal symptoms associated with acquisition of diarrhoeagenic Escherichia coli (DEC)» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2020 Maig; 79 (5), pp: 605-611. DOI: 10.1136/annrheumdis-2019-216736. PMC: 7213310. PMID: 32179576 [Consulta: 18 febrer 2024].
  22. ↑ Chun, C; Kingsbury, DJ «Poststreptococcal Reactive Arthritis: Diagnostic Challenges» (en anglès). Perm J, 2019; 23, pp: 18.304. DOI: 10.7812/TPP/18.304. PMC: 6836562. PMID: 31926573 [Consulta: 19 febrer 2024].
  23. ↑ Gaut, D; Muir, K; Pessegueiro, AM «A case of Staphylococcus lugdunensis bacteremia complicated by reactive arthritis» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2019 Feb 4; 7, pp: 2050313X19828249. DOI: 10.1177/2050313X19828249. PMC: 6365992. PMID: 30783530 [Consulta: 19 febrer 2024].
  24. ↑ Dey, S; Sipani, AK; Das, R «Case Report of a Rare Cause of Reactive Arthritis: Leptospirosis» (en anglès). J Orthop Case Rep, 2021 Mar; 11 (3), pp: 79-84. DOI: 10.13107/jocr.2021.v11.i03.2098. PMC: 8241240. PMID: 34239835 [Consulta: 15 març 2024].
  25. ↑ Pope, JE; Krizova, A; Garg, AX; Thiessen-Philbrook, H; Ouimet, JM «Campylobacter reactive arthritis: a systematic review» (en anglès). Semin Arthritis Rheum, 2007 Ag; 37 (1), pp: 48-55. DOI: 10.1016/j.semarthrit.2006.12.006. PMC: 2909271. PMID: 17360026 [Consulta: 25 febrer 2024].
  26. ↑ Tejera, B; Grados, D; Martinez-Morillo, M; Roure, S «Reactive arthritis caused by Blastocystis hominis» (en anglès). Reumatol Clin, 2012 Gen-Feb; 8 (1), pp: 50-51. DOI: 10.1016/j.reuma.2011.07.008. ISSN: 1885-1398. PMID: 22178255 [Consulta: 28 febrer 2024].
  27. ↑ Bruno Rodrigues, M; Pereira Silva, C; Gershon, M; dos Santos Souza, G «Reactive arthritis after Giardia lamblia infection: a case report» (en anglès). Resid Pediatr, 2022; 12 (4), pp: 1-4. DOI: 10.25060/residpediatr-2022.v12n4-440. ISSN: 2236-6814 [Consulta: 24 març 2024].
  28. ↑ Mohanty, S; Samprathi, M; Parija, S «Reactive arthritis associated with Strongyloides stercoralis: Report of an uncommon relation» (en anglès). Trop Parasitol, 2017 Jul-Des; 7 (2), pp: 117-119. DOI: 10.4103/tp.TP_9_17. PMC: 5652049. PMID: 29114491 [Consulta: 9 març 2024].
  29. ↑ Mahran, MA; Khalifa, AA; Elsherif, ME; Refai, O «Neglected reactive arthritis complicated by bilateral hip and temporomandibular joints ankylosis after a suspected tetanus infection: a case report» (en anglès). Egypt J Intern Med, 2021 Maig 11; 33 (13), pp: 1-5. DOI: 10.1186/s43162-021-00044-1. ISSN: 2090-9098 [Consulta: 14 abril 2024].
  30. ↑ Zimmermann, O; Köchel, H; Bohne, W; Pollok-Kopp, B; et al «A Case Report and Review of the Literature: Reactive Arthritis Caused by Clostridioides difficile ribotype 027» (en anglès). Front Microbiol, 2022 Feb 16; 13, pp: 837422. DOI: 10.3389/fmicb.2022.837422. PMC: 8888899. PMID: 35250952 [Consulta: 21 febrer 2024].
  31. ↑ Higashiguchi, M; Matsumoto, T; Kitamura, T; Nakajima, T; Nishioka, K; Kimura, H; et al «Poncet's Disease (Reactive Arthritis Associated with Tuberculosis)» (en anglès). Intern Med, 2022 Nov 1; 61 (21), pp: 3245-3249. DOI: 10.2169/internalmedicine.9241-21. PMC: 9683800. PMID: 35342140 [Consulta: 9 març 2024].
  32. ↑ Freixa, M; Úria, S; Nunes da Silva, G «Reactive Arthritis - A Rare Complication of Intravesical BCG Instillation» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2020 Feb 4; 7 (3), pp: 001448. DOI: 10.12890/2020_001448. PMC: 7083183. PMID: 32206642 [Consulta: 28 febrer 2024].
  33. ↑ Alım, B; Çetinel, S; Servi, MA; Bostancı, F; Bingöl, MO «The Case of Reactive Arthritis Secondary to Echinococcus Infestation» (en anglès). Case Rep Rheumatol, 2017 Maig; 2017, pp: 3293060. DOI: 10.1155/2017/3293060. PMID: 28607793 [Consulta: 24 març 2024].
  34. ↑ Aitken-Saavedra, J; Maturana-Ramirez, A; Fernández Moraga, J; Doro Dias, V; et al «Reactive arthritis: images» (en anglès). Dermatol Online J, 2021 Jul 15; 27 (7), pp: 1-5. DOI: 10.5070/D327754373. ISSN: 1087-2108. PMID: 34391335 [Consulta: 3 març 2024].
  35. ↑ Zeidler, H; Hudson, AP «Reactive Arthritis Update: Spotlight on New and Rare Infectious Agents Implicated as Pathogens» (en anglès). Curr Rheumatol Rep, 2021 Jul 1; 23 (7), pp: 53. DOI: 10.1007/s11926-021-01018-6. PMC: 8247622. PMID: 34196842 [Consulta: 18 febrer 2024].
  36. ↑ Bănicioiu-Covei, S; Vreju, AF; Ciurea, PL «Correlations between infection patterns and eye damage in reactive arthritis» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2019; 60 (2), pp: 601-604. ISSN: 2066-8279. PMID: 31658334 [Consulta: 18 febrer 2024].
  37. ↑ Koga, T; Miyashita, T; Watanabe, T; Imadachi, S; Osumi, M; et al «Reactive arthritis which occurred one year after acute chlamydial urethritis» (en anglès). Intern Med, 2008; 47 (7), pp: 663-666. DOI: 10.2169/internalmedicine.47.0581. ISSN: 1349-7235. PMID: 18379157 [Consulta: 18 febrer 2024].
  38. ↑ Lahu, A; Backa, T; Ismaili, J; Lahu, V; Saiti, V «Modes of presentation of reactive arthritis based on the affected joints» (en anglès). Med Arch, 2015 Feb; 69 (1), pp: 42-45. DOI: 10.5455/medarh.2015.69.42-45. PMC: 4384843. PMID: 25870477 [Consulta: 27 febrer 2024].
  39. ↑ Carney, T; Buhary, T; Teh, LS; Gayed, S «Circinate balanitis as the presenting symptom of sexually-acquired reactive arthritis: a case report» (en anglès). Br J Gen Pract, 2015 Maig; 65 (634), pp: 266-267. DOI: 10.3399/bjgp15X685057. PMC: 4408497. PMID: 25918330 [Consulta: 7 març 2024].
  40. ↑ Bentaleb, I; Ben Abdelghani, K; Rostom, S; Amine, B; et al «Reactive Arthritis: Update» (en anglès). Curr Clin Microbiol Rep, 2020; 7 (4), pp: 124-132. DOI: 10.1007/s40588-020-00152-6. PMC: 7519381. PMID: 33014690 [Consulta: 18 febrer 2024].
  41. ↑ Adizie, T; Moots, RJ; Hodkinson, B; French, N; Adebajo, AO «Inflammatory arthritis in HIV positive patients: A practical guide» (en anglès). BMC Infect Dis, 2016 Mar 1; 16, pp: 100. DOI: 10.1186/s12879-016-1389-2. PMC: 4774153. PMID: 26932524 [Consulta: 18 febrer 2024].
  42. ↑ Bozzao, F; Bernardi, S; Dore, F; Zandonà, L; Fischetti, F «Hypertrophic osteoarthropathy mimicking a reactive arthritis: a case report and review of the literature» (en anglès). BMC Musculoskelet Disord, 2018 Maig 14; 19 (1), pp: 145. DOI: 10.1186/s12891-018-2068-9. PMC: 5952696. PMID: 29759083 [Consulta: 15 març 2024].
  43. ↑ Strizova, Z; Havlova, K; Patek, O; Smrz, D; Bartunkova, J «The first human case of babesiosis mimicking Reiter's syndrome» (en anglès). Folia Parasitol (Praha), 2020 Oct 30; 67, pp: 2020.031. DOI: 10.14411/fp.2020.031. ISSN: 1803-6465. PMID: 33173020 [Consulta: 24 març 2024].
  44. ↑ Borges-Costa, J; Pacheco, D; Antunes, J; Sacramento-Marques, M «Síndrome de Reiter (artritis reactiva)» (en castellà). Piel, 2012 Ag-Set; 27 (7), pp: 384-389. DOI: 10.1016/j.piel.2012.02.007. ISSN: 0213-9251 [Consulta: 14 març 2024].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Artritis_reactiva&oldid=33375665»