Síndrome de distrés respiratori

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaSíndrome de distrés respiratori
ARDS X-Ray.jpg
Tipus insuficiència respiratòria, toxicitat pulmonar i insuficiència respiratòria aguda
Especialitat pneumologia i medicina d'urgències
Símptomes dispnea, taquipnea i cianosi
Medicació
Exàmens radiografia de tòrax i tomografia computada
Classificació
CIM-10 J80
CIM-9 518.5 i 518.82
CIAP R99
Recursos externs
DiseasesDB 892
MedlinePlus 000103
eMedicine 165139
Patient UK acute-adult-respiratory-distress-syndrome
MeSH D012128
UMLS CUI C0035222 i C0035222
DOID DOID:11394
Modifica les dades a Wikidata

També conegut com a malaltia de la membrana hialina. La causa principal és el dèficit de surfactant pulmonar. Una altra causa de la malaltia són els problemes típics dels pulmons immadurs. Els primers símptomes apareixen en les primeres hores de vida extrauterina.[1]

La síndrome no sempre es pediàtrica, ja que es pot donar també en adults. En aquests casos, les causes poden ser mot diverses: traumatisme pulmonar, sobredosi de drogues, infeccions (especialment per micoplasmes),[2] embolisme gras, aspiració, estat de xoc, etc.[3]

Factors de risc[modifica]

Entre els factors que afecten a l’estat de desenvolupament pulmonar en néixer s’inclouen la prematuritat, la diabetis materna i factors genètics (raça blanca, història de Síndrome de Distrés Respiratori en germans i sexe masculí). Les malformacions toràciques, com una hèrnia diafragmàtica, també poden augmentar el risc de dèficit de surfactant. Els factors que poden alterar de forma greu la producció, alliberació o funció del surfactant inclouen l'asfíxia perinatal en nounats prematurs i la cesària sense treball de part.[4]

Diagnòstic[modifica]

En el nounat prematur amb Síndrome de Distrés Respiratori s’observaran símptomes que inclouen taquipnea, retraccions, aleteig nasal, respiració sibilant (amb só de xiulet), cianosi, edema pulmonar i perifèric.[5]

Tractament[modifica]

Tractament preventiu[modifica]

L’administració de tractament prenatal amb corticoides a totes les dones embarassades a les 24-34 setmanes de gestació que corrin un risc elevat de donar a llum prematurament en els 7 dies següents.

Tractament secundari[modifica]

  1. Pressió positiva contínua de les vies respiratòries (en anglès: Continuous Positive Airway Pressure o CPAP)[6]
  2. Ventilació mecànica

Tractament complementari[modifica]

  • Control de temperatura
  • Restricció de líquids
  • Manipulació mínima[7]

Complicacions[modifica]

Agudes[modifica]

A llarg termini[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hansen T, Corbet A. "Trastornos de la transición". En: Taeusch HW, Ballard RA, Avery ME. Enfermedades del recién nacido. 6 ed. Buenos Aires: Editorial médica Panamericana; 1993. P. 529-546.
  2. Shah DC, Muthiah MM «Adult respiratory distress syndrome due to mycoplasma pneumonia» (en anglès). Postgrad Med J, 1996 Abr; 72 (846), pp: 241-242. PMC: 2398437. PMID: 8733538 [Consulta: 1r agost 2017].
  3. King, EG «Adult respiratory distress syndrome» (en anglès). Can Fam Physician, 1971 Nov; 17 (11), pp: 58-59. PMC: 2370258. PMID: 20468702 [Consulta: 1r agost 2017].
  4. Pérez Molina JJ, Blancas Jacobo O, Ramírez Valdivia JM. "Enfermedad de membrana hialina: mortalidad y factores de riesgo maternos y neonatales". [Sitio en Internet]. México: Ginecología y Obstetricia de México; 2006. [Consulta: 14 d'octubre de 2013] URL disponible en: http://www.medigraphic.com/pdfs/ginobsmex/gom-2006/gom067d.pdf
  5. Coto Cotallo GD, López Sastre J, Fernández Colomer B, García López N, Campuzano Martín S. Recién nacido a término con dificultad respiratoria: enfoque diagnóstico y terapéutico. En: Delgado Rubio A. "Protocolos diagnósticos y terapéuticos de neonatología en pediatría". [Sitio en Internet]. España: Asociación española de pediatría; 2002. P. 262-278. [Consulta: 14 d'octubre de 2013] URL disponible en: http://www.ceince.edu.bo/descargas/neonatologia-completo.pdf
  6. Wall E, Crew AD, Varkonyi PI «Continuous positive airway pressure breathing (CPAP). Apparatus for use in neonates or adults» (en anglès). Anaesthesia, 1975 Gen; 30 (1), pp: 67-72. PMID: 123128 [Consulta: 31 juliol 2017].
  7. Coto Cotallo GD, López Sastre J, Fernández Colomer B, García López N, Campuzano Martín S. Recién nacido a término con dificultad respiratoria: enfoque diagnóstico y terapéutico. En: Delgado Rubio A. Protocolos diagnósticos y terapéuticos de neonatología en pediatría. [Sitio en Internet]. España: Asociación española de pediatría; 2002. P. 262-278. [Consulta: 14 d'octubre de 2013] URL disponible en: http://www.ceince.edu.bo/descargas/neonatologia-completo.pdf
  8. Honrubia D, Stark AR. "Síndrome de distress respiratorio". En: Cloherty JP, Eichenwald EC, Stark AR. Manual de cuidados neonatales. 4 ed. Barcelona: Editorial Masson; 2005. P. 395-404.
  9. Rojas Feria P, Pavón Delgado A, Rosso González M, Losada Martínez A. "Complicaciones a corto plazo de los recién nacidos pretérmino tardíos". [Sitio en Internet]. Sevilla: Elsevier; 2010. [Consulta: 14 d'octubre de 2013] URL disponible en: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1695403311002530