Síndrome de taquicàrdia ortostàtica postural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de taquicàrdia ortostàtica postural
Tipustrastorn de la conducció cardíaca, alteració genètica, malaltia autoimmunitària, malaltia monogènica i intolerància ortostàtica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia i cardiologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomessensació de buidor de cap, obnubilació, visió borrosa, astènia, taquicàrdia, nàusea, tremolor, insomni, visió tubular, hipotensió arterial i hipertensió arterial Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
blocador d'adrenoreceptors beta, piridostigmina, midodrina i fludrocortisona Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaSLC6A2 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I95.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9337.9 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM604715 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD054972 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet443236 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC1299624 i C5680060 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0111154 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome de taquicàrdia ortostàtica postural (abreviat com a POTS, de l'anglès Postural orthostatic tachycardia syndrome) és un trastorn en el qual el canvi de posar-se dempeus provoca un augment de la freqüència cardíaca anormalment gran (o superior al normal).[1] Això comporta símptomes que poden incloure mareig, problemes per pensar, visió borrosa o debilitat.[1] Altres trastorns associats habitualment inclouen la síndrome d'Ehlers-Danlos, la síndrome d'activació dels mastòcits, la síndrome de l'intestí irritable, l'insomni, els mals de cap crònics, la síndrome de fatiga crònica i la fibromiàlgia.[1]

Les causes de la POTS són variades.[2] Sovint, comença després d'una infecció vírica, una cirurgia o un embaràs.[3] S'ha demostrat que sorgeix en pacients anteriorment sans després de la COVID-19.[4][5] Els factors de risc inclouen antecedents familiars del trastorn.[1] El diagnòstic en adults es basa en un augment de la freqüència cardíaca de més de 30 batecs per minut dins dels deu minuts de posar-se dempeus que va acompanyat de símptomes.[1] Tanmateix, és possible que no es produeixi una pressió arterial baixa en incorporar-se.[1] Altres afeccions que poden causar símptomes similars són deshidratació, problemes cardíacs, insuficiència suprarenal, epilèpsia i malaltia de Parkinson.[6]

El tractament pot incloure evitar factors que provoquen símptomes, augmentar la sal i l'aigua de la dieta, menjars petits i freqüents,[7] evitar la immobilització,[7] mitges de compressió, programa d'exercicis i medicaments.[8][9][1][10] Els medicaments utilitzats poden incloure blocadors beta,[11] piridostigmina,[12] midodrina[13] o fludrocortisona.[1] Més del 50% de les persones la malaltia de les quals va ser provocada per una infecció vírica milloren en cinc anys.[3] Al voltant del 80% presenta una millora simptomàtica amb el tractament, però el 25% dels pacients tenen dificultats per treballar.[14][3] Estudis retrospectius han demostrat que cinc anys després del diagnòstic el 19% tenia una resolució completa del símptoma.[15]

L'edat mitjana d'inici és de 20 anys, i es produeix unes cinc vegades més freqüents en les dones.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Postural tachycardia syndrome: a heterogeneous and multifactorial disorder». Mayo Clinic Proceedings, vol. 87, 12, December 2012, pàg. 1214–25. DOI: 10.1016/j.mayocp.2012.08.013. PMC: 3547546. PMID: 23122672.
  2. ↑ Ferri, Fred F. Ferri's Clinical Advisor 2017 E-Book: 5 Books in 1 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2016, p. 1019.e2. ISBN 9780323448383. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Postural tachycardia syndrome». Circulation, vol. 117, 21, May 2008, pàg. 2814–7. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.107.761643. PMID: 18506020.
  4. ↑ Raj, Satish R.; Arnold, Amy C.; Barboi, Alexandru; Claydon, Victoria E.; Limberg, Jacqueline K.; Lucci, Vera-Ellen M.; Numan, Mohammed; Peltier, Amanda; Snapper, Howard «Long-COVID postural tachycardia syndrome: an American Autonomic Society statement». Clinical Autonomic Research, vol. 31, 3, June 2021, pàg. 365–368. DOI: 10.1007/s10286-021-00798-2. ISSN: 1619-1560. PMC: 7976723. PMID: 33740207.
  5. ↑ Blitshteyn, Svetlana; Whitelaw, Sera «Postural orthostatic tachycardia syndrome (POTS) and other autonomic disorders after COVID-19 infection: a case series of 20 patients». Immunologic Research, vol. 69, 2, April 2021, pàg. 205–211. DOI: 10.1007/s12026-021-09185-5. ISSN: 1559-0755. PMC: 8009458. PMID: 33786700.
  6. ↑ «Postural orthostatic tachycardia syndrome for the otolaryngologist». The Laryngoscope, vol. 127, 5, May 2017, pàg. 1195–1198. DOI: 10.1002/lary.26269. PMID: 27578452.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Postural orthostatic tachycardia syndrome: clinical presentation, aetiology and management». Journal of Internal Medicine, vol. 285, 4, April 2019, pàg. 352–366. DOI: 10.1111/joim.12852. PMID: 30372565.
  8. ↑ «Postural tachycardia syndrome (POTS)». Circulation, vol. 127, 23, June 2013, pàg. 2336–42. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.112.144501. PMC: 3756553. PMID: 23753844.
  9. ↑ «Canadian Cardiovascular Society Position Statement on Postural Orthostatic Tachycardia Syndrome (POTS) and Related Disorders of Chronic Orthostatic Intolerance». The Canadian Journal of Cardiology, vol. 36, 3, March 2020, pàg. 357–372. DOI: 10.1016/j.cjca.2019.12.024. PMID: 32145864.
  10. ↑ «Adolescent fatigue, POTS, and recovery: a guide for clinicians». Current Problems in Pediatric and Adolescent Health Care, vol. 44, 5, 2014, pàg. 108–33. DOI: 10.1016/j.cppeds.2013.12.014. PMC: 5819886. PMID: 24819031.
  11. ↑ «Postural orthostatic tachycardia syndrome: the Mayo clinic experience». Mayo Clinic Proceedings, vol. 82, 3, March 2007, pàg. 308–13. DOI: 10.4065/82.3.308. PMID: 17352367.
  12. ↑ «Pyridostigmine in the treatment of postural orthostatic tachycardia: a single-center experience». Pacing and Clinical Electrophysiology, vol. 34, 6, June 2011, pàg. 750–5. DOI: 10.1111/j.1540-8159.2011.03047.x. PMID: 21410722.
  13. ↑ «Midodrine hydrochloride is effective in the treatment of children with postural orthostatic tachycardia syndrome». Circulation Journal, vol. 75, 4, 2011, pàg. 927–31. DOI: 10.1253/circj.CJ-10-0514. PMID: 21301135.
  14. ↑ «Postural orthostatic tachycardia syndrome: Lorna Busmer explains how nurses in primary care can recognise the symptoms of this poorly understood condition and offer effective treatment». Primary Health Care, vol. 21, 9, 2011, pàg. 16–20. DOI: 10.7748/phc2011.11.21.9.16.c8794.
  15. ↑ «Outcomes of Adolescent-Onset Postural Orthostatic Tachycardia Syndrome» (en anglès). The Journal of Pediatrics, vol. 173, June 2016, pàg. 149–53. DOI: 10.1016/j.jpeds.2016.02.035. PMID: 26979650.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_de_taquicàrdia_ortostàtica_postural&oldid=33117361»