Síndrome respiratòria aguda greu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaSíndrome respiratòria aguda greu
SARS xray.jpg
Radiografia de tòrax d'un pacient amb SARS, mostrant opacitat pulmonar bilateral per pneumònia
Tipus infecció vírica i infecció per coronavirus
Especialitat pneumologia
Símptomes febre, cefalàlgia i tos
Causat per SARS coronavirus Tradueix
Classificació
CIM-10 U04
CIM-9 079.82
Recursos externs
DiseasesDB 32835
MedlinePlus 007192
eMedicine med/3662
Patient UK severe-acute-respiratory-syndrome
MeSH D045169
UMLS CUI C1175175 i C1175175
DOID DOID:2945 i DOID:2945
Modifica les dades a Wikidata
Pneumònia
Streptococcus pneumoniae.jpg
Pneumònies infeccioses
Pneumònies causades per agents infecciosos o no infecciosos
Pneumònia no infecciosa
Modifica les dades a Wikidata

La síndrome respiratòria aguda greu (habitualment abreujada com a SARS, de l'anglès Severe Acute Respiratory Syndrome) és una pneumònia atípica que aparegué per primer cop al novembre del 2002 a la província de Guangdong (Xina). Es propagà entre els habitants de Hong Kong i el Vietnam a finals del febrer del 2003, i després a altres països amb els viatges per medis aeris o terrestres d'individus afectats.

L'epidèmia de SARS va ser un procés infecciós emergent destacable pels seus singulars trets clínics i epidemiològics, eclosió fulminant i gradual atenuació posterior.[1] La malaltia mostrà una elevada capacitat patogènica i letal, ja que des del novembre de 2002 fins a finals de juny de 2003 produí 8.422 casos i 916 defuncions a 29 països dels cinc continents, amb una taxa mitjana de mortalitat global propera al 13% i un elevat índex de transmissibilitat .

La taxa de mortalitat varià a cada país, cosa que es pot explicar en part per les diferències en els procediments de recollida de dades epidemiològiques i en part per factors com la diversa disponibilitat d'assistència sanitària, presència de patologies concomitants infeccioses o no i nivell de tabaquisme de la zona.[2] Val a dir que per determinar aquesta taxa no es tenia en compte les possibles morts futures provocades per la malaltia, ni els casos no declarats de SARS perquè no presentaven una simptomatologia clarament atribuïble a aquesta infecció. El 19 d'abril del 2003, l'investigador de Harvard Henry Niman actualitzà la taxa de mortalitat en un 18,2% pel Canadà i Hong Kong. Poc temps després, la mortalitat per SARS estimada pels especialistes de l'OMS fou: ≤1% en individus menors de 25 anys, 6% en els d'entre 25 i 44 anys, 15% en els d'entre 45 i 64 i ≥ 50% en els de 65 anys o més; sent el període d'incubació mitjà d'uns 5,2-7,7 dies, amb un mínim de 24 h i un màxim de 13 dies.[3] Es creu que la malaltia no és contagiosa durant aquest període.[4]

Les possibilitats que les persones que pateixen SARS es puguin mantenir asimptomàtiques, cosa que significaria que els portadors es podrien barrejar amb la població sense rebre tractament, són petites, segons els funcionaris de l'OMS (2003).

Si bé al març del 2003 alguns científics varen identificar el patogen causal de la síndrome com un paramixovirus, més tard l'Organització Mundial de la Salut i els laboratoris xinesos i dels CDC classificaren aquest virus com un coronavirus (SARS-CoV) nou.[5] El genoma del virus té 29.700 nucleòtids i inclou 13 gens que codifiquen, com a mímim, 14 proteïnes.[6] La infecció per SARS-CoV no s'havia descrit anteriorment en els humans.[7]

L'origen d'aquesta greu patologia respiratòria és zoonòtic. Un equip científic multidisciplinari va identificar a una cova de la província xinesa de Yunnan una població de ratpenats rinolòfids pertanyent a l'espècie Rhinolophus sinicus com l'hoste primari del virus.[8] Soques virals genèticament similars foren aïllades en exemplars de civeta de palmera emmascarada venuts a mercats d'animals de Guangdong, a mil kilòmetres de l'esmentada cova.[9] Des de l'epidèmia de 2003-2003 s'han registrat menys de 20 casos nous, alguns per contacte individual amb animals infectats i altres per accidents de laboratori produïts durant la manipulació de SARS-CoV.

És una pneumònia vírica d'evolució ràpida. El quadre inicial no es específic i resulta difícil de diferenciar de les habituals pneumònies comunitàries. A hores d'ara, el seu diagnòstic clínic es basa en la presència en el pacient de febre ≥ 38 °C i un símptoma o més de malaltia del tracte respiratori inferior (tos, dificultat respiratòria, dispnea), juntament amb signes radiogràfics d'infiltrats pulmonars concordants con pneumònia o síndrome de distrés respiratori (SDR). El diagnòstic anatomopatològic requereix resultats autòpsics indicatius de procés pneumònic o de SDR sense causa identificable o cap diagnóstic alternatiu que pugui explicar la malaltia. El diagnòstic analític implica l'existència de símptomes i signes clínics suggestius de SARS i troballes de laboratori positives en un o més dels següents mètodes diagnòstics:

  • a) PCR positiva per SARS-CoV.[10]
  • b) seroconversió per anàlisi de immunoabsorció lligat a enzims (ELISA), un tipus d'anàlisi que pot tenir una sensibilitat variable segons la variant emprada per detectar diferents components del SARS-CoV,[11] o immunofluorescència (IFA).
  • c) aïllament virològic del virus.

Una de les possibles complicacions de la SARS és el pneumomediastí (presència d'aire lliure a mediastí) espontani, acompanyat de pneumotòrax o no.[12]

El SARS-CoV es transmet entre persones sobretot per via aèria, a través de les gotetes de Flügge[13] i els nuclis infecciosos de Wells,[14] encara que el contacte amb les mucoses i secrecions dels malalts i amb fòmits[15] també és causa de contagi. És una infecció que es propaga amb molta facilitat dins de l'àmbit nosocomial, sent imprescindible per aconseguir el seu control adoptar les mesures de seguretat hospitalària oportunes.[16] Les vies de transmissió fecal-respiratòria i fecal-oral es consideren possibles, però no s'han realitzat estudis epidemiològics que aportin dades sobre aquest tema en particular.[17]

No existeixen evidències que indiquin que sigui una malaltia de transmissió vertical. Una particularitat d'aquesta síndrome és el fet que durant la fase aguda té un curs més benigne en nounats i nens comparat amb el que habitualment presenten els adults.[18] S'ha observat que els individus amb un període d'incubació curt són els que presenten una evolució clínica més greu.[19]

A llarg termini i a banda dels possibles efectes secundaris del tractament, la seqüela mes comuna de la SARS és una reducció de la capacitat de difusió pulmonar (d'intercanvi de gasos entre els alvèols i els capil·lars) a conseqüència de la fibrosi intersticial provocada pel dany alveolar difús ocorregut durant el període àlgid de la pneumònia.[20]

Referències[modifica]

  1. Hui DS, Peiris M «Severe acute respiratory syndrome and other emerging severe respiratory viral infections» (en anglés). Respirology, 2019; Feb 7, pp:. DOI: 10.1111/resp.13501. ISSN: 1440-1843. PMID: 30730100 [Consulta: 7 març 2019].
  2. Hernández, G «SARS: epidemiología y mecanismos de transmisión» (en castellà). Med Intensiva, 2003 Des; 27 (10), pp: 686-691. DOI: 10.1016/S0210-5691(03)79993-8. ISSN: 0210-5691 [Consulta: 31 desembre 2018].
  3. Roos, R «Estimates of SARS death rates revised upward» (en anglés). CIDRAP. Academic Health Center, University of Minnesota, 2003; Maig 7, pàgs: 3 [Consulta: 31 desembre 2018].
  4. Zeng G, Xie SY, Li Q, Ou JM «Infectivity of severe acute respiratory syndrome during its incubation period» (en anglés). Biomed Environ Sci, 2009 Des; 22 (6), pp: 502-510. DOI: 10.1016/S0895-3988(10)60008-6. ISSN: 0895-3988. PMID: 20337224 [Consulta: 7 març 2019].
  5. Rota PA, Oberste MS, Monroe SS, Nix WA, et al «Characterization of a novel coronavirus associated with severe acute respiratory syndrome» (en anglés). Science, 2003 Maig 30; 300 (5624), pp: 1394-1399. DOI: 10.1126/science.1085952. ISSN: 1095-9203. PMID: 12730500 [Consulta: 3 febrer 2019].
  6. NCBI «SARS-CoV Genome» (en anglés). SARS Coronavirus Resource Home. US National Library of Medicine, 2009; Set 26 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 31 desembre 2018].
  7. Holmes, KV «SARS coronavirus: a new challenge for prevention and therapy» (en anglés). J Clin Invest, 2003 Jun 1; 111 (11), pp: 1605–1609. DOI: 10.1172/JCI18819. PMC: 156116. PMID: 12782660 [Consulta: 31 desembre 2018].
  8. Hu B1, Zeng LP1, Yang XL1, Ge XY, et al «Discovery of a rich gene pool of bat SARS-related coronaviruses provides new insights into the origin of SARS coronavirus» (en anglés). PLoS Pathog, 2017 Nov 30; 13 (11), pp: e1006698. DOI: 10.1371/journal.ppat.1006698. PMC: 5708621. PMID: 29190287 [Consulta: 31 desembre 2018].
  9. Cyranoski, D «Bat cave solves mystery of deadly SARS virus - and suggests new outbreak could occur» (en anglés). Nature, 2017 Des 7; 552 (7683), pp: 15-16. DOI: 10.1038/d41586-017-07766-9. ISSN: 1476-4687. PMID: 29219990 [Consulta: 31 desembre 2018].
  10. Poon LL, Chan KH, Wong OK, Cheung TK, et al «Detection of SARS coronavirus in patients with severe acute respiratory syndrome by conventional and real-time quantitative reverse transcription-PCR assays» (en anglés). Clin Chem, 2004 Gen; 50 (1), pp: 67-72. DOI: 10.1373/clinchem.2003.023663. ISSN: 1530-8561. PMID: 14709637 [Consulta: 2 gener 2018].
  11. Woo PC, Lau SK, Wong BH, Tsoi HW, et al «Differential sensitivities of severe acute respiratory syndrome (SARS) coronavirus spike polypeptide enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA) and SARS coronavirus nucleocapsid protein ELISA for serodiagnosis of SARS coronavirus pneumònia» (en anglés). J Clin Microbiol, 2005 Jul; 43 (7), pp: 3054-3058. DOI: 10.1128/JCM.43.7.3054-3058.2005. PMC: 1169156. PMID: 16000415 [Consulta: 2 gener 2018].
  12. Chu CM, Leung YY, Hui JY, Hung IF, et al «Spontaneous pneumomediastinum in patients with severe acute respiratory syndrome» (en anglés). Eur Respir J, 2004 Jun; 23 (6), pp: 802-804. DOI: 10.1183/09031936.04.00096404. ISSN: 0903-1936. PMID: 15218989 [Consulta: 7 març 2019].
  13. Murillo-Godínez, G «Las gotitas de Flügge» (en castellà). Rev Med Inst Mex Seguro Soc, 2009 Maig-Jun; 47 (3), pp: 290. ISSN: 0443-5117. PMID: 20141659 [Consulta: 6 gener 2019].
  14. Atkinson J, Chartier Y, Pessoa-Silva CL, et al (editors) «Respiratory droplets» (en anglès). Natural Ventilation for Infection Control in Health-Care Settings, Annex C. WHO, 2009; NBK143281, pàgs: 4 [Consulta: 6 gener 2019].
  15. Xiao S, Li Y, Wong TW, Hui DSC «Role of fomites in SARS transmission during the largest hospital outbreak in Hong Kong» (en anglés). PLoS One, 2017 Jul 20; 12 (7), pp: e0181558. DOI: 10.1371/journal.pone.0181558. PMC: 5519164. PMID: 28727803 [Consulta: 6 gener 2018].
  16. Cheng VC, Chan JF, To KK, Yuen KY «Clinical management and infection control of SARS: lessons learned» (en anglés). Antiviral Res, 2013 Nov; 100 (2), pp: 407-419. DOI: 10.1016/j.antiviral.2013.08.016. ISSN: 1872-9096. PMID: 23994190 [Consulta: 6 gener 2018].
  17. Vaqué Rafart, J «Síndrome respiratorio agudo grave (SARS)» (en anglès). An Pediatr (Barc), 2005; 62 (Supl 1), pp: 6-11. ISSN: 1695-9531 [Consulta: 6 gener 2019].
  18. Li, AM; Ng, PC «Severe acute respiratory syndrome (SARS) in neonates and children» (en anglés). Arch Dis Child Fetal Neonatal Ed, 2005 Nov; 90 (6), pp: F461-F465. DOI: 10.1136/adc.2005.075309. PMC: 1721969. PMID: 16244207 [Consulta: 4 gener 2018].
  19. Virlogeux V, Fang VJ, Wu JT, Ho LM, et al «Incubation Period Duration and Severity of Clinical Disease Following Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus Infection» (en anglés). Epidemiology, 2015 Set; 26 (5), pp: 666-669. DOI: 10.1097/EDE.0000000000000339. PMC: 4889459. PMID: 26133021 [Consulta: 7 març 2019].
  20. Wu X, Dong D, Ma D «Thin-Section Computed Tomography Manifestations During Convalescence and Long-Term Follow-Up of Patients with Severe Acute Respiratory Syndrome (SARS)» (en anglés). Med Sci Monit, 2016 Ag 8; 22, pp: 2793-2799. ISSN: 1234-1010. PMC: 4982531. PMID: 27501327 [Consulta: 14 gener 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síndrome respiratòria aguda greu Modifica l'enllaç a Wikidata