Síndrome serotoninèrgica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome serotoninèrgica
Serotonin (5-HT).svg
Tipusefecte advers de la medicació psicofarmacològica i malaltia rara amb hipertèrmia maligna Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-9333.99
Recursos externs
DiseasesDB30044
MedlinePlus007272
eMedicineped/2786
Patient UKserotonin-syndrome Modifica el valor a Wikidata
MeSHC21.613.276.720
Orphanet43116 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0699828 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome serotoninèrgica és un conjunt de símptomes causat per un excés de serotonina. Es produeix per la presa de fàrmacs utilitzats en el tractament de malalties molt diverses, però que tenen en comú la seua capacitat d'augmentar l'alliberament de serotonina en el cervell i en altres òrgans. També pot produir-se per l'ús de drogues (LSD, èxtasis i altres) i més rarament d'extractes de plantes (ginseng, herba de Sant Joan, etc.) i suplements nutricionals (triptòfan). Freqüentment sorgeix quan s'utilitza més d'una d'aquestes substàncies al mateix temps.

Els fàrmacs més freqüentment implicats són els antidepressius i els analgèsics opiacis (tramadol, meperidina, etc.). També s'han descrit casos amb sumatriptán, valproato, liti, selegilina, metoclopramida i altres d'ús menys comú. Alguns preparats anticatarrals també han estat implicats.

Aquests fàrmacs poden potenciar els efectes de la serotonina, bé augmentant la síntesi d'aquesta (l-triptòfan), bé inhibint el seu metabolisme (IMAOs), bé incrementant el seu alliberament (MDMA, amfetamina, fenfluramina), inhibint la seua captació (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, altres antidepressius com venlafaxina, i també agents com amfetamina, meperidina, dextrometorfano, nefazodona, etc.) o actuant directament sobre els receptors de serotonina (buspirona).

És un trastorn de gravetat variable. En alguns pacients els símptomes són lleus i transitoris però pot ser greu.

Es manifesta principalment per alteracions mentals, hiperactivitat autonòmica i trastorns neuromusculars. Les alteracions mentals poden ser intranquil·litat, agitació, confusió, desorientació i fins a coma. Entre els símptomes d'hiperactivitat autonòmica destaquen la febre, taquicàrdia, diarrea, vòmits, diaforesi i dilatació pupil·lar. Els trastorns neuromusculars més comuns són: tremolors, mioclonies, rigidesa, hiperreflèxia i atàxia.

Habitualment el pacient millora ràpidament després de suspendre la medicació (la majoria en les primeres 24 hores), però la gravetat és molt variada i alguns precisaran ingrés en la unitat de vigilància intensiva. La mortalitat s'estima propera al 10%.

Tractament[modifica]

Es basa en la supressió immediata del fàrmac o els fàrmacs responsables, en el control de l'agitació i de la hipertèrmia, en el suport vital i en la utilització de fàrmacs antagonistes serotoninèrgics, principalment la ciproheptadina i la clorpromacina.

Bibliografia[modifica]

  • Boyer EW, Shannon M. "The serotonin syndrome". N Engl J Med 2005;352:1112-20