Síndrome tòxica similar al xoc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaSíndrome tòxica similar al xoc
Modifica les dades a Wikidata

La síndrome tòxica similar al xoc o síndrome de xoc tòxic per estreptococs és una infecció molt poc freqüent però molt perillosa, produïda per bacteris estreptococs, en particular pels Streptococcus pyogenes, que es troben a la gola i a la pell en el cos humà.

És similar a la més coneguda síndrome de xoc tòxic, que es diferencia en el fet que els causants són altres bacteris, del grup dels estafilococs.[1] Una altra síndrome per superantígens, causada per infecció d'estafilococs, és la síndrome de la pell escaldada estafilocòccica.

Causes[modifica]

La síndrome de xoc tòxic per estreptococs és causada per una toxina produïda pels bacteris Streptococcus pyogenes presents al cos humà.[2] Gairebé tots els casos són causats per soques d'estreptococs que generen una o més exotoxines superantigèniques proteíniques: exotoxines pirògenes estreptocòcides A, B o C; factor mitogen o superantigen estreptocòcic.[3]

Al contrari del que passa amb la síndrome de xoc tòxic causada per estafilococs, a la síndrome de xoc tòxic causada per estreptococs no és freqüent que la infecció sigui causada per la presència d'un cos estrany a l'organisme humà. Els dos xocs s'assemblen en el fet que no té per què sorgir en un focus d'infecció concret identificable, i en que poden vincular-se amb altres infeccions invasores com la pneumònia, l'osteomielitis, la bacterièmia i l'artrosi o endocarditis.[3]

Símptomes[modifica]

Els símptomes són febre sobtada, baixada de tensió sanguínia, insuficiència renal accelerada i atac a múltiples òrgans i sistemes. Són habituals també els signes d'infecció local que afecta les parts toves del cos, com cel·lulitis, abscessos, miositis o fasciïtis necrosant, acompanyades d'una dolor cada vegada més intensa).[3]

Tractament[modifica]

Les prioritats són una fluidoteràpia intensiva per tractar d'eliminar la infecció i el manteniment de les constants vitals que es puguin veure afectades, com el ritme cardíac i la respiració. S'administren antimicrobians i inhibidors de la producció de toxines, com per exemple clindamicina, de diferents tipus, ja que no n'hi ha cap que faci efecte al 100% de les soques de bacteris. Si hi ha fasciïtis necrosant cal també eliminar els teixits necròtics (morts).[3]

Incidència[modifica]

Aquesta síndrome pot afectar persones d'ambdós sexes i de qualsevol edat, però és més freqüent en nens (en especial amb varicel·la concomitant) i gent gran. Les xifres de mortalitat són superiors adults que en nens.[3]

Altres persones amb major risc són les que pateixen diabetis mellitus, alguna malaltia crònica del cor o dels pulmons, VIH o usuaris de drogues intravenoses o alcohòlics.[3]

Bibliografia[modifica]

  • Streptococcal infections of skin and soft tissues., de AL Bisno i DL Stevens. N Engl J Med 1996; 334: 240-245.(anglès)
  • Toxin-mediated streptococcal and staphylococcal disease. de SM Manders. J Am Acad Dermatol 1998; 39: 383-400.(anglès)

Referències[modifica]

  1. Síndrome de shock tóxico Enciclopèdia mèdica Medline Plus, un "servei de la biblioteca nacional de medicina de Estats Units i els instituts nacionals de la salut", 9 de març de 2008 (castellà) (anglès)
  2. El Síndrome del Shock Tóxico Universitat de Virgínia (Estats Units), 9 de març de 2004 (castellà) (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Síndrome de xoc tòxic per estreptococs (7 pàgines), American Academy of Pediatrics, 2003 (castellà)