SOAS Universitat de Londres
|
|||||
  | |||||
| Lema | Knowledge is Power | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | universitat pública de recerca editor en accés obert institució educativa universitària col·legi constituent organització educativa | ||||
| Forma jurídica | royal charter company (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1916 | ||||
| Localització dels arxius | |||||
| Activitat | |||||
| Membre de | ORCID Association of Learned and Professional Society Publishers Open Society University Network (en) University and College Union (en) | ||||
| Nombre d'estudiants | 6.295 (2021) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Entitat matriu | Universitat de Londres | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +44-20-7637-2388 | ||||
| Lloc web | soas.ac.uk | ||||
  
| |||||
SOAS Universitat de Londres (School of Oriental and African Studies) es va fundar el 1916 com a Escola d'Estudis Orientals, essent Àfrica afegida al nom de l'escola a la dècada del 1930.[1] La funció per la qual es va crear el centre era principalment formar el funcionariat colonial per a les seves destinacions a l'Imperi Britànic. Des d'aleshores, el propòsit de SOAS ha canviat i l'escola ha esdevingut la primera institució del món en influència i innovació per a estudiar Àsia i Àfrica. És un college de la Universitat de Londres els camps d'estudi del qual inclouen Dret, Ciències Socials, Humanitats i Idiomes amb especial referència a Àsia i Àfrica. La biblioteca de SOAS, situada en un edifici dissenyat a la dècada del 1970 per l'arquitecte Denys Lasdun, és la més gran relativa a Àsia i Àfrica a Europa.
La institució ha crescut considerablement en els darrers anys, de menys de 1000 estudiants en estudis de llicenciatura en els anys 1970 a més de 3000 en l'actualitat, i aproximadament la meitat són estudiants de postgrau.
El centre d'estudis també acull la Galeria Brunei, completada el 1995, que acull exhibicions temporals de materials històrics i contemporanis que reflecteixen temes i regions estudiades a SOAS. De 1952 i fins al 2007, també havia estat seu de la Fundació Percival David d'Art Xinès, una de les col·leccions més importants de ceràmica xinesa a Europa. Actualment aquesta es conserva al Museu Britànic.[2][3]
El campus principal va ser traslladat a un nou edifici expressament construït, just al costat de la Plaça Russell a Bloomsbury, el 1938. L'edifici de la biblioteca actual es va inaugurar el 1977, la Galeria Brunéi el 1995, i una extensió de l'edifici de la biblioteca es va obrir el 2004. Un nou campus a la Plaça Vernon d'Islington es va inaugurar el 2001.
SOAS és constantment qualificada com una de les deu millors institucions d'educació universitària als rànquings de les universitats britàniques.[4] Els graduats a SOAS poden trobar-se arreu del món en posicions d'influència en àmbits acadèmics, diplomàcia, periodisme, govern, dret, institucions internacionals, organitzacions no governamentals, sector bancari i financer, art, mitjans de comunicació i educació.
Referències
[modifica]- ↑ «School of Oriental and African Studies (SOAS) guide», 21-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-21. [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Sir Percival David Foundation of Chinese Art» (en anglès). The British Museum. [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ «Percival David Foundation of Chinese Art» (en anglès). The Arthur M. Sackler Gallery - Smithsonian Institution, 2016. Arxivat de l'original el 2022-01-12. [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ «EducationGuardian.co.uk | University guide», 01-09-2005. Arxivat de l'original el 2005-09-01. [Consulta: 10 desembre 2021].