SS Californian
 | |||
| Drassana | Caledon Shipbuilding & Engineering Company (en)   | ||
|---|---|---|---|
| Número assignat per la drassana | 159 | ||
| Lloc de producció | Dundee | ||
País de registre
| |||
| Historial | |||
| Avarament | 26 novembre 1901 | ||
| Avarament | 26 novembre 1901 | ||
Operador/s
| |||
 SS Californian | |||
| 30 gener 1902 – 9 novembre 1915 | |||
| Propietari |  Leyland Line | ||
| Viatge inaugural | 31 gener 1902 | ||
| Destí | enfonsat per un submarí alemany a 61 milles al sud-oest del Cap Matapan | ||
| Característiques tècniques | |||
| Tipus | vaixell de vapor | ||
| Arqueig | 6.223 (GRT) 4.038 (NRT) | ||
| Eslora | 136 m (LOA) | ||
| Mànega | 16 m | ||
| Propulsió | 1 Màquina de vapor de triple expansió 2 calderes | ||
| Velocitat | 12 nusos | ||
| Tripulació | 55 | ||
| Capacitat | 47 passatgers + càrrega (bàsicament cotó) | ||
.svg){kind=small}
El SS Californian fou un vaixell de vapor mixt, de càrrega i passatgers, pertanyent a la Leyland Lines. És famós en relació a la tragèdia del RMS Titanic en 1912.
El SS Californian pertanyi al holding J.P. Morgan's i la International Mercantile Marline Co. com a part de la firma Leyland Line.
Varat el 26 de novembre de 1901 a les drassanes Shipbuilding & Engineering Company a Dundee, Escòcia.
Estava dissenyat per fer essencialment tasques de cabotatge i transportar una reduïda quantitat de passatge (50 passatgers i 55 tripulants).
Des de 1911 estava comandat pel capità Stanley Lord en la ruta Londres - Boston, Massachusetts, Estats Units.
La nit del 14 al 15 d'abril de 1912[modifica]
El diumenge 14 d'abril de 1912, el SS Californian navegava en ruta a Boston, sense portar passatgers, quan feu l'entrada a una zona amb grans pannes de glaç. Cyril Evans, radiooperador de l'equip Marconi del Californian havia estat enviant missatges des de les 19:30 hores als navilis propers i en especial al nou RMS Titanic sobre la presència de tres grans icebergs en la seva ruta. El SS Californian havia creuat una zona de torbs i quan es feu de nit a les 19:30 el torb fred donà pas progressivament a una nit estelada i un mar en la més absoluta calma a les 22 hores.
Harold Bride va rebre els primers reports del Californian a bord del RMS Titanic proper a les 22:00. Aquests reports no arribaren per cap raó al pont. L'aparell Marconi del Titanic s'havia descompost al matí i els operadors Philips i Bride trigaren 6 hores aproximadament a posar-lo en funcionament, els missatges per enviar i retransmetre s'havien acumulat col·locant del mal humor a Philips.
A les 22:21 el Californian va parar les màquines en ingressar en un camp de gel, la detenció de precaució evitava col·lisions de gel sobre el casc.
El tercer oficial Groves estava de guaita a les 23:00, va veure aparèixer una embarcació profusament il·luminada a tal punt que va poder distingir-hi el llum verd de posició. Stanley Lord fou cridat a coberta i observà a 10 milles al sud com s'apropava l'embarcació en rumb paral·lel i preguntà a l'operador quina nau podia estar propera, Evans va respondre que només tenia el Titanic, Lord afirmà més tard davant la Comissió Britànica que aquella embarcació semblava ser més petita i que no podia tractar-se del gran navili de passatgers, (però que el tercer oficial havia identificat com un gran navili de passatge).
Evans tornà a contactar el Titanic a les 23:00 per a reportar un gran iceberg;fou descortesment rebutjat per un iracund Jack Philips qui tenia torn en aquell moment i li va respondre amb brusquedat: "Calli's, calli's, calli's, que estic ocupat amb Cape Race". Evans apagà l'aparell Marconi a les 23:00.
Un dels guaites, el tercer oficial Groves, identificà els llums com els d'un vaixell de passatge i notà que l'embarcació sobtadament va semblar apagar els llums. El RMS Titanic col·lidí amb un iceberg a les 23:40 tot i realitzar un fort viratge i començà a enfonsar-se.
Des de llavors sentenciat Titanic, el quart oficial Boxhall i el segon oficial Ligtholler observaren els llums d'una embarcació a 5-8 milles aproximadament al nord i el seu capità Edward John Smith ordenà que se li fessin senyals en llum Morse. Semblava tan a prop de l'embarcació que Smith suggerí que els bots es dirigissin al vaixell i hi deixessin els seus passatgers per tornar a buscar-ne més.
Des del Californian, el tercer oficial Groves va creure que l'embarcació que havien visualitzat feia una hora els feia senyals Morse poc abans de la mitjanit i juntament amb el segon oficial Stone intentaren respondre els senyals sense obtenir aparent resposta. Des del Titanic, van tenir la mateixa sensació i es deixà de fer senyals. Groves baixà a la cambra de l'aparell Marconi i es col·locà els auriculars per veure si hi havia cap mena de senyal sense fil; però en estar l'aparell apagat, deixà els auriculars.
Els oficials del Californian es retiraren a descansar juntament amb el capità Lord, quedant l'aprenent Gibson a la guàrdia. A mitjanit, el segon oficial Stone canvià la guàrdia amb Groves i va romandre en coberta amb Gibson.
A les 0:45, el segon oficial Stone senyalà que des de l'embarcació s'havia vist prendre's flashes de color blanc i arribà a contar-ne 5. No és clar si això fou comunicat a Lord, quija s'havia retirat a dormir, algunes versions indiquen que Lord hauria estat despertat i comunicat, però que aquest hauria preguntat que si eren senyals de la companyia, Stone va respondre-hi que eren llums blancs. Lord instruí el seu segon oficial Herbert Stone que fes senyals amb llum morse i si li contestaven li ho comuniquessin. Aparentment els senyals amb llum no foren contestades.
L'últim flash s'observà a les 1:15 del dilluns 15 d'abril. Stone i un aprenent, Gibson, van estar observant vers l'embarcació que durant estones sembla apropar-s'hi i Gibson declarà que semblava tenir una gran part fora de l'aigua. A les 2 del matí, l'embarcació semblà allunyar-se de l'àrea.
El cap d'oficials del Californian George F. Stewart assumí la guaita a les 4 de la matinada i a les 4:30 del matí va creure albirar flaixos lluminosos verds a una distància d'unes 19 milles i reconèixer un vapor amb xemeneia pintada de groc, tanmateix, era el RMS Carpathia, la xemeneia del qual era vermella i que ingressava al sector.
El vapor també començà a llençar coets a les 5:30 i Stewart informà Lord sobre el que observava. Lord ordenà despertar Evans i que es posés en contacte amb el vapor per a inquirir el motiu dels flashes observats. Evans es contactà amb l'operador del RMS Carpathia i suposà que el RMS Titanic s'havia enfonsat i ordenà dirigir-s'hi a l'última posició reportada pel RMS Titanic.
El SS Californian arribà al sector a les 8:30 del matí (incomprensiblement trigà 4 hores a recórrer només 31 km) quan el RMS Carpathia ja es retirava amb 706 rescatats del Titanic i els recomanà escombrar l'àrea per buscar-hi més supervivents. No varen buscar-hi molt, va ser molt breu, i només van trobar restes surants i petits bots salvavides (els plegables).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SS Californian |