S de la Màquina Pneumàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: S Antliae)
Infotaula objecte astronòmicS de la Màquina Pneumàtica
Tipusestrella binària, variable W Ursae Majoris, estrella binària espectroscòpica i estrella amb alt moviment propi Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F3V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióMàquina Pneumàtica Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra79,9226 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,45 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.909 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi12,5121 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)43,997 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−89,417 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar170 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial26,22 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 32m 18.3865s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-29° 22' 20.0321''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

S de la Màquina Pneumàtica (S Antliae) és un estel variable a la constel·lació de la Màquina Pneumàtica, situat prop del límit amb la constel·lació de Brúixola, Pyxis.[7] S'hi troba a 245 anys llum del sistema solar.

S de la Màquina Pneumàtica és un binari de contacte de tipus espectral A7V o A9V.[8][7] En aquest tipus de binaris propers, a causa de la seva proximitat, els dos estels comparteixen les seves capes exteriors de gas. No obstant això, el grau de «sobrecontacte» d'S Antliae (9%) és petit en comparació d'altres binaris d'aquest tipus.[9] El període orbital del sistema és de 0,6483 dies (15,56 hores) i hom pensa que pot ser variable. Classificat com a variable W Ursae Majoris, la seva lluentor fluctua entre magnitud aparent +6,40 i +6,92.[10]

La relació entre les masses d'ambdós components, q, és igual a 0,87, i les temperatures respectives són de 7.800 i 7.340 K. El sistema té una lluminositat conjunta 13 vegades major que la del Sol i una metal·licitat propera al 60% de la solar.[8] La seva edat s'estima en 1.500 milions d'anys.[11]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
  5. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  6. Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, setembre 2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
  7. 7,0 7,1 «S Antliae» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 21 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 Pribulla, T.; Kreiner, J. M.; Tremko, J. «Catalogue of the field contact binary stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 38-70 (Taula consultada en CDS).
  9. Russo, G.; Sollazzo, C.; Maceroni, C.; Milano, L. «Determination of Parameters of W-Ursae Systems - Part Two - Tw-Ceti S-Antiliae U-Pegasi Er-Orionis». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 211.
  10. «S Antliae» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 21 maig 2021].
  11. Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp .989-1019 (Taula consultada en CDS).