S Normae

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaS Normae
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscaire Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 18m 51.8313s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-58° 6' 0.7464''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,49[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatclassical Cepheid variable (en) Tradueix[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-1,415 mas/a[1] (ascensió recta)
-2,287 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial-1,38 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra941,9744 parsecs[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,0616 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deNGC 6087 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralF8/G0Ib[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat2.880 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.856 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,1[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat42 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBADV* S Nor Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

S Normae (S Nor) és un estel variable en la constel·lació d'Escaire.[6] Es troba a 820 parsecs (2670 anys llum) del Sistema Solar[7] i forma part del cúmul NGC 6087.[6]

S Normae és una variable cefeida la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud aparent +6,12 i +6,70 al llarg d'un període de 9,7541 dies. De tipus espectral mitjà F9Ib, la seva temperatura efectiva és de 5859 K. Brilla amb una lluminositat 2880 vegades superior a la del Sol.[6][7] Té un radi entre 60 i 66 vegades més gran que el radi solar[8][9] —equivalent a 0,30 UA— i una massa estimada 5,6 vegades major que la del Sol.[9]¡ La seva edat s'estima en 43,3 milions d'anys.[10] És, igual que les també cefeides W Sagittarii o FF Aquilae, un binari espectroscòpic. El seu període orbital és de 3584 ± 33 dies.[8]

S Normae presenta un contingut metàl·lic és similar al solar, i el seu índex de meta·licitat és [Fe/H] = +0,06. Quant a altres elements avaluats, mostra certa sobreabundància de sodi i lantani; en l'altre extrem, la seva abundància relativa de praseodimi és menys de la meitat de la trobada en el Sol ([Pr/H] = -0,32).[7]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. «Observational studies of cepheid amplitudes. I. Period-amplitude relationships for galactic cepheids and interrelation of amplitudes» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, setembre 2009, pàg. 959–972. DOI: 10.1051/0004-6361/200811464.
  4. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 1. Pàgina: 0. Data de publicació: 1975.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  6. 6,0 6,1 6,2 V* S Nor -- Classical Cepheid (delta Cep type) (SIMBAD)
  7. 7,0 7,1 7,2 Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.
  8. 8,0 8,1 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. pp. 25-35.
  9. 9,0 9,1 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal. pp. 569-587.
  10. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 190-200.