S de l'Escaire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicS de l'Escaire
Tipusestel, estrella binària espectroscòpica, estrella variable i variable cefeida clàssica Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F8/G0Ib[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscaire Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra941,9744 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,49 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.856 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,0616 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,287 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−1,415 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−1,38 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial42 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 18m 51.8313s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-58° 6' 0.7464''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,1[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat2.880 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part deNGC 6087 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

S de l'Escaire (S Normae) és un estel variable en la constel·lació d'Escaire.[5] S'hi troba a 820 parsecs (2.670 anys llum) del sistema solar[6] i forma part del cúmul NGC 6087.[5]

S de l'Escaire és una variable cefeida la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud aparent +6,12 i +6,70 al llarg d'un període de 9,7541 dies. De tipus espectral mitjà F9Ib, la seva temperatura efectiva és de 5.859 K. Llueix amb una lluminositat 2.880 vegades superior a la del Sol.[5][6] Té un radi entre 60 i 66 vegades més gran que el radi solar[7][8] —equivalent a 0,30 UA— i una massa estimada 5,6 vegades major que la del Sol.[8]¡ La seva edat s'estima en 43,3 milions d'anys.[9] És, igual que les també cefeides W Sagittarii o FF Aquilae, un binari espectroscòpic. El seu període orbital és de 3.584 ± 33 dies.[7]

S de l'Escaire presenta un contingut metàl·lic és similar al solar, i el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = +0,06. Quant a altres elements avaluats, mostra certa sobreabundància de sodi i lantani; en l'altre extrem, la seva abundància relativa de praseodimi és menys de la meitat de la trobada en el Sol ([Pr/H] = -0,32).[6]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1975.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  5. 5,0 5,1 5,2 «V* S Nor -- Classical Cepheid (delta Cep type)» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 21 maig 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.
  7. 7,0 7,1 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. pp. 25-35.
  8. 8,0 8,1 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal. pp. 569-587.
  9. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 190-200.