Sa Colcada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sa Colcada és un poema de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (1823-1906) premiat als Jocs Florals de Barcelona de 1861 on l'autor, amb aire de plany, descriu la Festa de l'Estendard abans de la decadència en què es trobava en escriure'l i que esdevingué molt popular i s'arribà a incorporar a la mateixa Festa.

Penya, de manera original, hi pren com a model el poema èpic "Les souvenirs du peuple", el més personal del poeta francès Pierre-Jean Béranger (1780-1857), sobre Napoleó. En el model, una vella conta els seus records personals de Napoleó a un auditori de pagesos. La imitació és conscient i arriba fins a les exclamacions dels pagesos en forma d'embolisme que, en diàleg amb el protagonista com en el cor grec, fan avançar la narració ("Parlez-nous de lui, grand' mère; parlez-nous de lui." / "Contau-mos-ho, padrina!; contau-mos-ho!"). A "Sa Colcada", una àvia explica els seus records de joventut de la Festa de l'Estendard, aleshores anomenada "la Colcada" (la cavalcada), i així es converteix en un àlter ego del poeta. Però encara que Penya narri com era la festa en una època que ell no va poder viure, gràcies a la seva documentació aporta dades per a la història. Pel contingut i pel moment en què fou premiada, "Sa Colcada" s'insereix en la moda de temes arcaïtzants de l'època i de poesia històrica.

El poema és format per vint-i-una estrofes de versos hetpasíl·labs amb rima consonant. La intervenció de l'auditori en forma d'embolisme és formada per un heptasíl·lab més un pentasíl·lab. Al poema de Béranger, per contra, és format per sis estrofes versos hexasíl·labs, i l'embolisme és format per un heptasíl·lab més un pentasíl·lab.

El poema es popularitzà a través de la revista costumista La Ignorància, on es publicà el 1881, i de l'aplec Poesies en mallorquí, (1892) i passà a la transmissió oral i així complementà i refermà la funció didàctica fins aleshores protagonitzada pel sermó de l'Estendard. Dia 31 de desembre de l'any 1935 el recitaren el nin futur historiador de la Festa de l'Estendard Gabriel Llompart i Moragues (Palma, 1927) i l'actriu Cristina Valls i Aguiló (Palma, 1901-1982) a la plaça de Cort, però sense continuïtat, fins que l'any 1965, Cristina Valls tornà a recitar-la, amb un grup d'infants amb el vestit tradicional que fan de cor, i la succeí la cantant Miquela Lladó, després Catalina Valls i Aguiló, i un altre cop Miquela Lladó, sense interrupció fins ara.

L'any 1969 es col·locà a la plaça del Banc de l'Oli de Palma una estàtua de bronze dedicada a Pere d'A. Penya, obra de Remígia Caubet, en la qual es representa la padrina de "Sa Colcada" voltada dels seus néts.

Enllaços externs[modifica]