Dragonera
| ||||
| Tipus | Illot  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Gimnèsies | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Andratx (Illes Balears) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 0,9 ( ) × 4,2 ( ) km | |||
| Superfície | 2,88 km² | |||
La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran. Està situada l'oest de Mallorca, davant de la torre de l'Arrabassada[1] i de la cala en Basset.[2] Administrativament pertany al municipi d'Andratx i actualment és Parc Natural. Té una superfície de 288 hectàrees, amb una longitud màxima de 3.700 metres i una amplària màxima de 780 metres. El seu relleu és accidentat, amb una costa escarpada. La cala Lledó li serveix de port. L'altitud màxima de l'illa és de 360 metres. Aquest cim anomenat sa Pòpia de sa Dragonera estava antigament coronat per una torre, on després es va construir el primer far de l'illa.[3] El freu que hi ha entre sa Dragonera i Mallorca supera els 20 metres de profunditat.[4] El cap des Llebeig, situat al punt més meridional, té 128 metres d'altitud.[5]
Nom[modifica]
El nom de la Dragonera, documentat per primera vegada el segle xiii, tradicionalment s'havia relacionat amb l'abundància de sargantanes, o bé amb el perfil escarpat de l'illa, semblant a un drac. En canvi, sembla que en realitat cal relacionar-lo amb tot un seguit de topònims semblants arreu de la Mediterrània que remeten a un mot llatí traco, -onis,[6] documentat per primera vegada en Isidor de Sevilla i Beda el Venerable, amb el significat de 'cavitat subterrània' i relacionat amb el castellà tragar 'engolir'. Aquest topònim hauria sorgit en referència a la Cova de la Font o Cova del Moro, un punt clau per l'abastiment d'aigua a l'illa que ja era conegut de temps antics, ateses les restes arqueològiques identificades ja en el segle iv aC. Així doncs, hauria estat la Cova de la Font la que hauria donat nom a l'illa.[7]
Història[modifica]
Hi ha restes de poblament ja en època talaiòticaa la Cova de la Font[4] i també a Cala Lledó.[8]
L'illa fou declarada sota la protecció de l'Estat, com a paisatge històric artístic i pintoresc, en un decret governamental dictat l'any 1972, tanmateix, el maig de 1974 fou comprada a Joan Fleixas per Patrimonial Mediterrània, SA (Pamesa) per 300 milions de pessetes, i dos anys després l'Ajuntament va aprovar el seu pla general, al qual mesos més tard seguirien els plans parcials i especial de l'illa, promoguts per la urbanitzadora.[9] El 7 de juliol de 1977, el grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament aquesta illa verge per evitar-ne la urbanització.[10]
En 1977 es va un iniciar un complex procés judicial amb un primer recurs, i finalment, després que s'aturés judicialment el pla d'urbanització de l'illa en 1987,[9] el Consell de Mallorca va comprar l'illa el 1987. El 26 de gener de 1995 el Govern de les Illes Balears va declarar l'illa com a Parc Natural a través del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.[11]
Itineraris[modifica]
- Itinerari de na Miranda
- Itinerari del far de Tramuntana
- Itinerari del far Vell -na Pòpia
- Itinerari del far des Llebeig
Referències[modifica]
- ↑ «torre de l'Arrabassada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «cala en Basset». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «sa Pòpia de sa Dragonera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 «sa Dragonera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «cap des Llebeig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Du Cange. «Tracones». A: Glossarium mediae et infimae latinitatis.
- ↑ Ginés, Angel; Ginés, Joaquín «La Cova de sa Font (o Cova des Moro) i l'origen del topònim de l'illa de sa Dragonera: una hipòtesi espeleològica». Endins, 34, 2010, pàg. 9-18.
- ↑ «cala Lledó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 9,0 9,1 Caimari, Joan A. «El Supremo prohíbe la urbanización de Dragonera» (en castellà). El Pais. [Consulta: 17 agost 2022].
- ↑ «30 años después, “sa Dragonera Lliure”», 29-07-2007. [Consulta: 23 gener 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Pàgina del Consell de Mallorca - Sa Dragonera». Arxivat de l'original el 2012-08-18. [Consulta: 30 maig 2008].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragonera |
Parcs Naturals de les Illes Balears | |
|---|---|
