Sabater

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Sabater (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb sabaté.
Infotaula ocupacióSabater
Capri - 7224.jpg
Tipus d'ocupació
artesà i personalitat del món de la moda
Camp de
treball
sabateria
Modifica dades a Wikidata
Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina.

Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates (sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler), i despectivament tiranyinyol, essent qui adoba les sabates però no les fabrica pas). A l'edat mitjana, a Catalunya, estaven classificats com a menestrals.[1]

La remunta és l'adob de sabater, consistent a posar pales i soles noves a un calçat, sobretot a unes botes (cast. cabezada, remiendo).

Història de la sabateria a Catalunya[modifica]

L'any 1110, un sabater -i alhora sastre- s'instal·là a Gerri de la Sal; el 1145, ja hi ha documentat un sabater a Barcelona; el 1167, al nord-est de Catalunya hi ha un Arnau Ramon sutoris; el 1171, hi havia un sabater a l'Espluga de Francolí, etc. Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175. El 1203, a Barcelona, ja hi posseïen una confraria professional, que tenia com a patró Sant Marc (era un dels gremis més rics i solidaris de la ciutat); el 1253, hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A més, també veneraven com a patrons els sants sabaters Anià d'Alexandria, Crispí i Crispinià i Salvador d'Horta. A Puigcerdà, el 1345, hi havia 38 sabaters; a Lleida, el 1429, vivien 32 sabaters; a Barcelona, a mitjan segle XV, n'hi havia almenys 66.

Eines de sabater[modifica]

Eines de sabater: són moltes les eines que s'utilitzen per a l'elaboració de les sabates així com per la reparació o adob del calçat.

Vet-ne aquí petit recull:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), plana 226. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0

Bibliografia[modifica]

  • Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
  • Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
  • Diccionari.cat de l'Enciclopèdia.cat