Sabater
![]() | |
Tipus d'ocupació | shoemakers and related workers (en) ![]() ![]() ![]() |
---|---|
Camp de treball | industria del calzado ![]() |
Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas. A l'edat mitjana, a Catalunya, estaven classificats com a menestrals.[1]
La remunta és l'adob de sabater, consistent a posar pales i soles noves a un calçat, sobretot a unes botes (en castellà, cabezada, remiendo).
Història de la sabateria a Catalunya[modifica]
L'any 1110, un sabater —i alhora sastre— s'instal·là a Gerri de la Sal; el 1145, ja hi ha documentat un sabater a Barcelona; el 1167, al nord-est de Catalunya, hi ha un Arnau Ramon sutoris; el 1171, hi havia un sabater a l'Espluga de Francolí, etc. Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175. El 1203, a Barcelona, ja hi tenien una confraria professional, que tenia com a patró Sant Marc (era un dels gremis més rics i solidaris de la ciutat); el 1253, hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A més, també veneraven com a patrons els sants sabaters Anià d'Alexandria, Crispí i Crispinià i Salvador d'Horta. A Puigcerdà, el 1345, hi havia 38 sabaters; a Lleida, el 1429, vivien 32 sabaters; a Barcelona, a mitjan segle xv, n'hi havia almenys 66.
Eines de sabater[modifica]
Eines de sabater: són moltes les eines que s'utilitzen per a l'elaboració de les sabates, així com per a la reparació o l’adob del calçat.
Vet-ne aquí un petit recull:
- falcilla, ganiveta corba pròpia dels sabaters
- martells, amb diferents tipus de cabota segons la necessitat, d'assentar, Lluis XV
- trepant, per a fer forats a la pell
- alenes, amb diferents tipus de punta, per a cosir
- mànecs de fusta per a les alenes
- ruleta, dentada, per gravar pell i marcar punts figurats
- cola de contacte, pega, cautxú, engrut
- pedra d'esmolar, de gres abrasiu
- agulles per a cosir
- fil de cànem
- pega de sabater, mesclada amb cera, per enfortir els fils
- cerres de porc, per a cosir
- tenalles
- alicates
- broques
- tisores
- peu de ferro, amb forma de coll de cigne, enclusa
- trespeus
- reblons
- ullets
- cordons
- claus de diferents gruixos i mides
- xinxa, o xinxes
- tacs de fusta
- punxons
- embarrat de finisatge, amb raspalls, paper de vidre i altres recanvis acoblats al motor
- formó, motlles dels peus
- tints
- raspalls
- enformador, per a fer canaletes per a cosir les soles
- raspes, llimes
- tornavís
- cisell d'embotir
- tirapeu, corretja que serveix per a tenir subjecte el calçat al genoll quan es cus
- tenalla de muntar
- compàs
- imant
- picador i marcador de punts
- joc de ferros per a polir i llustrar les soles i els seus cantons i l'enfranc
- brunyidor, per a donar llustre
- llevaformes
- tenalles per a col·locar botons
- formes per a eixamplar
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), plana 226. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0
Bibliografia[modifica]
- Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
- Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
- Diccionari.cat de l'Enciclopèdia.cat