Sabater

Sabater

Tipus d'ocupació	shoemakers and related workers (en) , personalitat del món de la moda i leatherworker (en)
Camp de treball	industria del calzado

Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina.

Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas. A l'edat mitjana, a Catalunya, estaven classificats com a menestrals.

La remunta és l'adob de sabater, consistent a posar pales i soles noves a un calçat, sobretot a unes botes (en castellà, cabezada, remiendo).

Història de la sabateria a Catalunya

L'any 1110, un sabater —i alhora sastre— s'instal·là a Gerri de la Sal; el 1145, ja hi ha documentat un sabater a Barcelona; el 1167, al nord-est de Catalunya, hi ha un Arnau Ramon sutoris; el 1171, hi havia un sabater a l'Espluga de Francolí, etc. Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175. El 1203, a Barcelona, ja hi tenien una confraria professional, que tenia com a patró Sant Marc (era un dels gremis més rics i solidaris de la ciutat); el 1253, hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A més, també veneraven com a patrons els sants sabaters Anià d'Alexandria, Crispí i Crispinià i Salvador d'Horta. A Puigcerdà, el 1345, hi havia 38 sabaters; a Lleida, el 1429, vivien 32 sabaters; a Barcelona, a mitjan segle xv, n'hi havia almenys 66.

Eines de sabater

Eines de sabater: són moltes les eines que s'utilitzen per a l'elaboració de les sabates, així com per a la reparació o l’adob del calçat.

Vet-ne aquí un petit recull:

• falcilla, ganiveta corba pròpia dels sabaters
• martells, amb diferents tipus de cabota segons la necessitat, d'assentar, Lluis XV
• trepant, per a fer forats a la pell
• alenes, amb diferents tipus de punta, per a cosir
• mànecs de fusta per a les alenes
• ruleta, dentada, per gravar pell i marcar punts figurats
• cola de contacte, pega, cautxú, engrut
• pedra d'esmolar, de gres abrasiu
• agulles per a cosir
• fil de cànem
• pega de sabater, mesclada amb cera, per enfortir els fils
• cerres de porc, per a cosir
• tenalles
• alicates
• broques
• tisores
• peu de ferro, amb forma de coll de cigne, enclusa
• trespeus
• reblons
• ullets
• cordons
• claus de diferents gruixos i mides
• xinxa, o xinxes
• tacs de fusta
• punxons
• embarrat de finisatge, amb raspalls, paper de vidre i altres recanvis acoblats al motor
• formó, motlles dels peus
• tints
• raspalls
• enformador, per a fer canaletes per a cosir les soles
• raspes, llimes
• tornavís
• cisell d'embotir
• tirapeu, corretja que serveix per a tenir subjecte el calçat al genoll quan es cus
• tenalla de muntar
• compàs
• imant
• picador i marcador de punts
• joc de ferros per a polir i llustrar les soles i els seus cantons i l'enfranc
• brunyidor, per a donar llustre
• llevaformes
• tenalles per a col·locar botons
• formes per a eixamplar

Vegeu també

• Sabata

• Formó
• Enllustrador
• Plaça de la Llana

Bibliografia

• Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
• Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
• Diccionari.cat de l'Enciclopèdia.cat