Sabatera (bolet)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuSabatera
Scutiger pes-caprae Modifica el valor a Wikidata
Scutiger pes-caprae 31566.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Edibilitat

Bolet comestible

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaAlbatrellaceae
GènereScutiger
EspècieScutiger pes-caprae Modifica el valor a Wikidata
Bondartsev i Singer, 1941
Nomenclatura
BasiònimPolyporus pes-caprae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Albatrellus pes-caprae (en) Tradueix
Polyporus pes-caprae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La sabatera (Scutiger pes-caprae sin. Albatrellus pes-caprae) és un bolet de la família de les poliporàcies, de color fosc i cama excèntrica, que pot aparèixer solitàriament o formant erols a boscos caducifolis.[1]

Va ser descrita per primer cop com a espècie de polyporus per Christian Hendrik Persoon l'any 1818.[2] Posteriorment es va tendir a classificar com a espècie d'albatrellus, fins que una recerca mol·lecular l'any 2010 pel micologista canadenc Serge Audet va revelar que era més apropiada una classificació al gènere Scutiger. L'etimologia en llatí pes-caprae es deu a la forma de peu de cabra que sovint té el capell.[3]

Descripció[modifica]

El capell de la sabatera sol fer entre 7 i 15 cm i té una planta amb forma de ronyó, semicircular o de peu de cabra. El marge sol estar cargolat cap endins quan el bolet és jove, mentre que quan és més gran s'ondula i és irregular. La cutícula és seca, escatosa o escrostonada, i de colors foscos, generalment marronosos. L'himeni de les sabateres són grans porus, angulars i hexagonals, de color blanc o groc.

La cama sol ser curta, d'entre 3 i 6 cm, plena, dura i excèntrica. A la part superior, més fina, la cama sol ser blanca, mentre que a la part inferior, més gruixuda, sol ser més marronosa.

La carn és fràgil, blanca o grogosa i fa una feble olor avellanada. Les seves espores són blanques, de forma el·líptica, llises i gutulades.[4][5]

Estat de conservació[modifica]

Il·lustració d'una sabatera d'Albin Schmalfuß de l'any 1897.

L'estat de conservació de la sabatera a la Península Ibèrica es classifica en perill (EN), estant exposada a un gran risc d'extinció a la natura en un futur proper.[6] Per aquest motiu es recomana collir-la de forma limitada.[7] El xef Santi Santamaria i Puig, en una intervenció al 2n Congrés Internacional Sòria Gastronòmica, va incentivar a cultivar bolets fent ús de la micorrizació, com la tòfona, assenyalant la sabatera en particular.[8]

Gastronomia[modifica]

És un bolet comestible. Les sabateres tenen una textura consistent, que s'estova amb la cocció. Es poden conservar de moltes maneres: assecant-se, salant-se, o confitant-se amb oli o vinagre.[9] Al Montseny, tradicionalment, la sabatera ha estat molt apreciada gastronòmicament.[10] Santi Santamaria i Puig, del restaurant Can Fabes, la va popularitzar a tot Catalunya.[11] A nivell internacional es pot trobar a llocs muntanyosos d'Europa, a on sovint és consumida, i a Amèrica del Nord, on no és gaire apreciada.[12]

Referències[modifica]

  1. «Sabatera». Grup Enciclopèdia Catalana. L'enciclopèdia.cat. [Consulta: 30 setembre 2018].
  2. Persoon, Christian Hendrik. Traité sur les Champignons Comestibles. París: Belin-Leprier, 1818, p. 241 [Consulta: 30 setembre 2018]. 
  3. «Synonyms: Scutiger pes-caprae (Pers.) Bondartsev & Singer, Annls mycol. 39(1): 47 (1941)». Species Fungorum. CAB International, 2010. [Consulta: 30 setembre 2018].
  4. «Albatrellus pes-caprae». Cofradía Vasca de Gastronomía. Asociación cultural Baxauri Kultur Elkartea. [Consulta: 30 setembre 2018].
  5. «Sabateres». CCMA. Caçadors de Bolets. [Consulta: 30 setembre 2018].
  6. Sánchez Rodríguez, Juan Antonio; Rubio Domínguez, Enrique; Rojo Fernández, David. «Manual de difusión de buenas prácticas para el desarrollo de una actividad micológica sostenible» p. 182, 2018. [Consulta: 30 setembre 2018].
  7. «La sabatera, espècie a protegir». Bolets.com. Ivan Pino. [Consulta: 30 setembre 2018].
  8. «Santi Santamaria: Ens haurem d'acostumar a menjar bolets cultivats». Jornal.cat, 21-10-2010. [Consulta: 30 setembre 2018].
  9. Carles i Font, 2002, p. 56.
  10. «Sabers relacionats amb l'alimentació - Recol·lecció i consum de bolets». Parcs de Catalunya. Xarxa de Parcs Naturals. [Consulta: 30 setembre 2018].
  11. «Els bolets del Montseny». Diari de Girona. Agustí Casanova i Masferrer, 29-09-2016. [Consulta: 30 setembre 2018].
  12. Davis, Sommer i Menge, 2012, p. 340.

Bibliografia[modifica]

  • Carles i Font, Jaume. La cuina tradicional dels bolets. Valls: Cossetània Edicions, 2002, p. 191. ISBN 9788495684998 [Consulta: 30 setembre 2018]. 
  • Davis, R. Michael; Sommer, Robert; Menge, John A. Field Guide to Mushrooms of Western North America. University of California Press, 2012, p. 459. ISBN 9780520271074 [Consulta: 30 setembre 2018]. 

Enllaços externs[modifica]