Saber fer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El saber fer (en anglès, know how, saber-com, literalment, en català. La forma francesa, savoir faire també és coneguda internacionalment) és una forma de transferència de tecnologia.

En els últims temps, s'ha començat a utilitzar habitualment en l'àmbit del comerç internacional per denominar als coneixements preexistents, no sempre acadèmics, que inclouen tècniques, informació secreta, teories i fins i tot dades privades —com a clients o proveïdors—. El know-how té una directa relació amb l'experiència, és a dir la pràctica perllongada que proporciona coneixement o habilitat en l'elaboració o disseny d'un projecte i que es poden reutilitzar al moment de realitzar altres projectes semblants o d'afinitat al mateix.

El saber fer descriu l'habilitat amb què compta una organització per a desenvolupar les seves funcions, tant productives com de serveis, com per exemple àrees de comptabilitat i recursos humans, entre d'altres. S'acostuma a transmetre oralment dintre d'una entitat, tot i que responent a criteris d'excelència i qualitat total, per poder mantenir el coneixement per part de l'empresa o organització independentment de conservar o no els seus treballadors. No obstant això, cada vegada es fan més esforços per a intentar plasmar-ho en llibres blancs, manuals, guies i altres tipus de documentació interna.

Recentment, l'administració pública també està adoptant aquest sistema per millorar l'eficàcia i l'eficiència de la gestió administrativa pública, i convertir-lo en un actiu de l'administració pública.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Es defineix com: «saber com fer alguna cosa fàcil i eficientment: experiència». La paraula composta know-how pot ser reemplaçada per diversos termes equivalents: perícia, destreses, habilitats, dots, alt nivell de coneixement, alt nivell d'experiència, o paraules que igual que know-how signifiquen «saber com fer alguna cosa aviat i ben fet».

Definició de know-how industrial[modifica | modifica el codi]

Quan s'aplica a una organització es diu que és l'experiència amb què aquest compte per desenvolupar les seves activitats, ja siguin productives, administratives, financeres, comercials i/o de control. El know-how en una empresa, a partir de l'era industrial, s'ha convertit en un valuós actiu intangible, el qual inclou la forma més adequada de barrejar components, els equips utilitzats, el personal que sap realitzar les tasques, etc. Això és precisament el que ofereixen les franquícies, el com fer les coses en una empresa perquè aquesta sigui altament productiva i rendible.

Qualitats del know-how[modifica | modifica el codi]

El know-how està àmpliament estudiat en el llibre The 8 Skills That Separate People Who Perform from Those Who Don't (en espanyol: «Les vuit habilitats que separen la gent que rendeix de la qual no») del Dr. Ram Charan, que és un dels consultors més reconeguts a nivell mundial en aquesta àrea. Abans de dedicar-se a la consultoria va ser professor de màrqueting a l'Escola de Negocis Harvard, l'Escola de Gestió Kellogg i la Universitat de Boston. Segons aquest llibre, les vuit habilitats principals del know-how són les següents:

  1. Posicionar i reposicionar: Trobar la idea central del negoci que permeti satisfer les demandes dels compradors i obtenir beneficis.
  2. Identificar amb precisió el canvi extern: Detectar les amenaces de canvi en el comportament d'indústries i compradors per mantenir el negoci a l'ofensiva.
  3. Liderar el sistema social: Agrupar a les persones adequades amb les conductes correctes i la informació correcta per prendre decisions millors, més ràpidament, i aconseguir resultats.
  4. Examinar a la gent: Calibrar a les persones basant-se en les seves accions, decisions i conductes, alineant-les a les demandes de treball.
  5. Crear un equip: Aconseguir líders molt competents, emocionalment estables, realistes, madurs, calmats i lleials, que treballin junts expeditament.
  6. Fixar objectius. Determinar resultats desitjats però realistes d'aconseguir en funció del context.
  7. Establir prioritats amb precisió làser: Definir el camí i alinear recursos, accions i energies per tal d'aconseguir els objectius.
  8. Confrontar les forces socials: Anticipar-se i respondre a les pressions socials que no es controlen, però que poden afectar al negoci.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diversos Autors (2010) Cossos Especials A i B. Barcelona:Adams