Sabino Fernández Campo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sabino Fernández Campo Creu de Sant Jordi 1984
Estatua de Sabino Fernandez Campo en el Paseo de los Alamos del campo de San Francisco (Oviedo).jpg
Cap de la Casa Reial espanyola>
Escudo de armas de Juan Carlos I de España.svg
29 de gener de 1990 – 8 de gener de 1993
Dades biogràfiques
Naixement 17 de març de 1918
Oviedo
Mort 26 d'octubre de 2009(2009-10-26) (als 91 anys)
Madrid
Ocupació militar i economista
Modifica dades a Wikidata
Estàtua de Fernández Campo a Oviedo.

Sabino Fernández Campo, comte de Latores, (Oviedo, 17 de març de 1918 - Madrid, 26 d'octubre de 2009) fou un militar espanyol i assistent personal del rei Joan Carles I de Borbó. Fou un actor important en el període de la transició espanyola.

Escut de Sabino Fernández Campo, Comte de Latores (G.E.)

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1918 a la ciutat d'Oviedo, capital del Principat d'Astúries. Llicenciat en dret a la Universitat d'Oviedo, En 1936 es va allistar al començament de la guerra en una Bandera de milícies de Falange Espanyola, combatent al costat del bàndol revoltat en la Guerra Civil, arribant a Alferes Provisional i Tinent. Llicenciat en Dret per la Universitat d'Oviedo, més tard va ingressar en el Cos Militar d'Intervenció. Va ser cap d'estudis i professor de l'Acadèmia d'Intervenció Militar durant la dictadura, on va arribar a ser General Interventor en 1980. També va ser interventor de la Casa Militar del General Franco. Se li va concedir el títol honorífic de Tinent General. Es va formar en l'Industrial College dels Estats Units i es va diplomar en Economia de guerra.

A partir de 1959 va ser secretari militar de sis ministres de l'Exèrcit de la dictadura de Franco. En 1975 va ser nomenat subsecretari de la Presidència del Govern a proposta del seu amic i protector Alfonso Armada i del ministre Alfonso Osorio, i del Ministeri d'Informació i Turisme un any més tard al govern de Arias Navarro. De nou a proposta de Alfonso Armada, li va succeir en 1977 com a Secretari General de la Casa de Sa Majestat el Rei fins a 1990, sent des de 1990 a 1993 Cap de la Casa del Rei en substitució de Nicolás Cotoner y Cotoner. L'any 1988 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

En 1990 el Rei va nomenar Secretari General de Sa Casa a l'ambaixador José Joaquín Puig de la Bellacasa, amb la intenció que en un futur proper passés a ocupar la prefectura de la mateixa succeint al general, qui havia acordat amb el Rei jubilar-se. No obstant això, no va respectar l'establert pel Rei, ni va complir la seva manifestada voluntat de jubilar-se i va fer tot el possible per forçar la sortida de l'ambaixador en 1991, utilitzant a una amiga mallorquina del monarca, malgrat ser tretze anys més jove i no tenir pressa a rellevar-lo com a Cap de la Casa. A causa de desavinences i indiscrecions sobre el Rei i a la seva avançada edat, finalment va ser substituït pel diplomàtic Fernando Almansa a instàncies de Mario Conde al gener de 1993.

En 1991 va ser nomenat Fill Predilecte d'Oviedo.[1]

Fou professor de l'Acadèmia d'Intervenció, membre d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina d'Astúries i Lleó, de la Reial Acadèmia de Doctors, Censor de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Morí el 2009 a la clínica Ruber Internacional de Madrid (Espanya), a l'edat de 91 anys, a causa d'una pneumònia, seqüela patida després de ser intervingut quirúrgicament per una infecció intestinal.[2]

La ciutat d'Oviedo erigí un monument homenatge al General Sabino Fernández, l'anomenat "Monumento al General Sabino Fernández Campo" en el parc conegut com Campo de San Francisco, obra de Víctor Ochoa,inaugurat l'any 2001.[3]

23-F[modifica | modifica el codi]

Quan va esdevenir el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 era secretari general de la Casa del Rei i va ajudar al rei Joan Carles I realitzant crides a diversos sectors militars, com a capitanies generals, Estat Major, etc. Seva va ser la frase «Ni està, ni se l'espera», que va servir de contestació a una pregunta del general José Juste (general de la Divisió Cuirassada Brunete) sobre si Alfonso Armada havia arribat al Palau de la Zarzuela, amb la qual li va fer saber que la Casa Reial no tenia la més mínima intenció de recolzar el cop d'estat.[4]

Distincions honorífiques[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Habla Sabino
  2. La família reial i nombroses personalitats visiten la capella ardent de Sabino Fernández Campo, 3cat24.cat, 26 d'octubre 2009 (consulta: 27-10-09).
  3. http://www.vivirasturias.com/quehacer/Oviedo/Qu%C3%A9+hacer%7CPatrimonio+civil%7CEsculturas/es
  4. abc.es: La frase que paró un golpe de Estado. Ignacio Camacho, 26 d'octubre de 2009.
  5. Boletín Oficial del Estado

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabino Fernández Campo Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Ramón Salas Larrazábal
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 13

1994-2009
Succeït per:
Agustín Muñoz-Grandes Galilea